PNB i PSE tanquen un govern continuista

VitòriaEl PNB i el PSE van donar a conèixer aquest dijous les bases del seu acord de coalició de govern per a la propera legislatura. A falta de conèixer amb més detall el programa complet i les mesures, l’acord de cinc pàgines presentat és de clar signe continuista, i tot just hi ha alguna novetat important respecte a l’anterior. La principal és en la conjuntura que viu el país, marcat per l’objectiu de la superació de la crisi sanitària i econòmica provocada pel covid-19.

Els dos partits al·ludeixen a principis molt genèrics per fer front a la pandèmia, que en aquesta segona onada està tenint una gran incidència en la població basca, i assumeixen tres premisses bàsiques: garantir la salut de la ciutadania; reactivar l’economia i l’ocupació per recuperar els nivells previs a la crisi, però adaptades als nous temps, i no deixar ningú enrere amb l’objectiu de mantenir una societat cohesionada. Així mateix, expressen la seva aposta pel diàleg amb els agents socials.

Opció de consens en autogovern

Encara falta definir l’estructura de l’executiu, el repartiment de carteres i els noms dels consellers. S’esperen algunes cares noves. Una de les incògnites, per exemple, és saber si el PSE aconseguirà col·locar la seva líder, Idoia Mendia, com a vicelehendakari, una possibilitat que no ha agradat a Iñigo Urkullu. Si finalment cedís, podria col·locar per davant d’ella com a vicelehendakari primera a Arantza Tapia (PNB).

En matèria fiscal es parla de fer una revisió -com estava compromès-, “si bé ha de tenir en compte la nova realitat econòmica sorgida després de la crisi del covid-19, la possible evolució en matèria d’ocupació, les capacitats i competitivitat de les nostres empreses, així com les aportacions extraordinàries que estan previstes pel govern d’Espanya i, en la proporció que ens correspongui, de la Unió Europea”. Per tant, caldrà esperar a veure si finalment hi haurà reforma i en quina direcció, tot i que ja es veu a venir que, si s’han d’enfrontar les noves exigències econòmiques, la via serà l’increment del deute i no la reforma fiscal en profunditat perquè les rendes més altes i les empreses paguin més pels seus beneficis.

Pel que fa a l’autogovern, s’opta per una formulació que trasllada més consens que el de fa quatre anys, però encotillada en els marges de l’actual Estatut de Gernika i la seva eventual reforma. Queda molt lluny l’acord entre PNB i EH Bildu que advocava per fer un nou estatut que inclogués el dret a decidir. Les bases de la coalició es limiten a “defensar l’autogovern i el compliment íntegre de l’Estatut de Gernika i aconseguir un nou pacte estatutari per a una nova generació”. El viratge dels jeltzales és evident.

Els següents passos per a l’aprovació de l’acord pels partits ja estan acotats. L’Assemblea Nacional del PNB ho ratificarà dilluns que ve de manera presencial a Sabin Etxea, i farà el mateix la militància del PSE en una consulta mixta, telemàtica i presencial, entre diumenge i dilluns. Pel que fa al Parlament, el dia 3 la cambra basca celebrarà un ple en què Iñigo Urkullu serà investit de nou lehendakari en primera volta, gràcies a la majoria absoluta que li dona suport. EH Bildu postularà per al càrrec Maddalen Iriarte amb l’únic objectiu que es pugui visualitzar la seva alternativa.

El que encara està pendent de tancar és si el lehendakari Urkullu podrà jurar el seu càrrec aquell mateix dia a la Casa de Juntes de Gernika, com marca la tradició, perquè aquests últims dies la vila està patint un fort rebrot de covid-19.