El Pacte aïlla PP amb Vox i Prohens no vol coalicions: "El pròxim Govern serà en minoria"

PalmaPrimer debat electoral entre els candidats a les eleccions autonòmiques de pràcticament tots els partits polítics amb representació –llevat de Més per Menorca i la coalició formenterenca d'esquerres–, amb Francina Armengol i Marga Prohens assegudes una devora l'altra. Lluny de ser un avançament de certa proximitat, s'han vist dos models pràcticament contraposats en totes les àrees que s'han tractat: habitatge, sanitat, educació, llengua, economia i turisme.

Com bé ha dit la directora de Diario de Mallorca i moderadora, Marisa Goñi, a l'acte organitzat pel mateix mitjà i Fibwi, totes les enquestes coincideixen que una majoria absoluta serà impossible per a qualsevol partit, així que es necessitaran pactes electorals per formar un govern. PSIB, Unides Podem i MÉS han deixat clar que la intenció és reeditar la majoria progressista actual, i al mateix temps han intentat aïllar PP amb Vox.

"La pregunta lògica és si Prohens pactaria amb Jorge Campos, i si el candidat de Vox ho farà amb Prohens quedant fora del govern com Rocío Monasterio (a la Comunitat de Madrid), o entrant-n'hi com Juan García Gallardo (a Castella i Lleó)", ha apuntat el candidat de MÉS, Lluís Apesteguia. "El dubte està en el terrat de la dreta, que només pot pactar amb el partit de l'odi", s'hi ha afegit la candidata d'UP, Antònia Jover. Armengol, per la seva banda, ha recordat el cas de Llucmajor, on Eric Jareño (PP) fou investit amb el suport extern de Vox. "Qualsevol dreta europea diria clarament que no pactaria amb un partit que nega el feixisme", ha subratllat.

Prohens, però, ha rebutjat parlar de pactes. Ni amb Vox –no ha anomenat el seu nom en tot el debat–, ni amb Ciutadans, ni amb El Pi. "El pròxim Govern serà estable i en minoria del PP, no en tenc cap dubte", ha destacat. La líder popular ha demanat a Armengol que, si en el cas que l'esquerra no sumi, s'abstendria perquè governàs la llista més votada, ja que "per governar s'ha de guanyar". "Vaig guanyar les eleccions el 2019, el partit majoritari és el PSIB", ha replicat la presidenta del Govern. Així i tot, Campos ja ha deixat clar que l'extrema dreta vol adoptar el model de Castella i Lleó i, per tant, la seva intenció és entrar a l'Executiu. "Només volem acords amb el PP", ha incidit.

El Pi és el partit que podria decantar la balança, i algunes de les mirades estan posades en els regionalistes. Ha reiterat que "no ens veim" amb extremistes i populismes, equiparant Podem i Vox, un fet que Apesteguia ha aprofitat per retreure "l'equidistància amb segons quins discursos". "No es pot equiparar qui treu Aurora Picornell amb qui vol que continuàs enterrada, o qui defensa els drets de les dones amb qui els ataca", ha apuntat. Fins i tot, aquesta baralla pels pactes també es juga entre els que es diuen centristes (El Pi i Ciutadans). La candidata de la formació taronja, Patricia Guasp, ha remarcat que té "seriosos dubtes" d'El Pi, "per si són centristes, regionalistes o nacionalistes", mentre que Melià ha criticat que Ciutadans "un any dona suport als pressupostos i un altre, no. Nosaltres som iguals, no com vosaltres".

Models contraris en educació, sanitat i turisme

Mentre els partits del Pacte han presumit de la gestió que s'ha fet en les principals àrees de Govern, l'oposició ha parlat de "fracassos" en habitatge, sanitat, turisme i educació. Fins i tot, Prohens ha acusat Armengol de provocar la saturació turística "per un tema ideològic i sectari". En l'àmbit educatiu, PP i Ciutadans ha recalcat que volen que les dues llengües cooficials siguin vehiculars, amb la presència de l'anglès, mentre que Campos parla directament "d'adoctrinament" a les escoles. "Acusar els docents d'adoctrinar és una falta de respecte supina", ha replicat Apesteguia.

"Creia que Prohens seria humil i demanaria perdó perquè, com a portaveu de José Ramón Bauzá, fou la que va encendre més l'educació d'aquestes illes", ha recordat Armengol, amb referència a la polèmica que va envoltar el TIL ara fa deu anys. La líder del PP ha aprofitat per reclamar a la candidata socialista que "demani perdó pels set violadors que estan en el carrer per la llei del 'només sí és sí'".

Per la part turística, El Pi, Ciutadans, el PP i Vox aposten per derogar la moratòria, ja sigui per permetre l'intercanvi de places o per anar a un "creixement sostenible" fins al sostre de places que va marcar la llei del 2017. Una proposta totalment oposada a la de MÉS i Podem, que volen continuar el decreixement, i un PSIB que ha posat el focus que vol "qualitat enfront de quantitat", i que la llei aprovada l'any passat "està pactada amb el sector".

Finalment, l'esquerra ha retornat al passat i els més de 1.000 acomiadaments de sanitaris per part del Govern de José Ramón Bauzá, per fer veure les causes de la problemàtica de la manca de professionals a l'actualitat. Tant aquí com en l'habitatge és on Guasp i Prohens han expressat que són "els dos grans fracassos del Govern". Mentre els partits del Pacte han defensat la llei d'habitatge estatal, que permet limitar el preu del lloguer, i MÉS i Podem han defensat la limitació de la compra d'habitatges a no residents, la dreta i extrema dreta aposten per rebaixes fiscals que incentivin l'augment d'immobles en el mercat.