Un palauet històric a París desferma una guerra entre el PP i el PNB
Els ponts entre populars i nacionalistes bascos salten pels aires i Feijóo els relega a "satèl·lit" del PSOE
MadridMiguel Tellado, portaveu del PP al Congrés, convertit en un ninot amb cos d'ocell, de color blau, ballant al ritme dels seus insults contra el PNB és una de les imatges que ha deixat la guerra oberta entre els populars i els nacionalistes bascos. Si les relacions entre aquests dos partits ja no passaven pel seu millor moment, aquesta setmana les tensions han augmentat amb motiu de la votació a la cambra baixa de la cessió per part del govern espanyol d'un palauet històric, situat a París, al PNB, inclosa al decret òmnibus tombat per Junts, PP i Vox. Tellado i el portaveu parlamentari de la formació basca, Aitor Esteban, han estat les cares visibles de l'enfrontament. "És una gavina? És un xatrac? És Tellado! Piulen, per tant, cavalquem", esclatava dimarts el PNB a X evidenciant en un registre sarcàstic poc habitual en el compte del partit fins a quin punt s'ha eixamplat la distància entre les dues formacions. Un trencament que contrasta amb el desgel dels d'Alberto Núñez Feijóo amb Junts.
El PNB responia així les afirmacions que havia fet el portaveu parlamentari popular en una roda de premsa hores abans al Congrés. Tellado va batejar el PNB com a "partit aprovechategui" perquè, a parer del PP, "volen aprofitar la debilitat de [Pedro] Sánchez i fer caixa en benefici no del País Basc sinó en benefici propi". El portaveu del PP al Congrés va afegir els adjectius "miserable" i "fastigós" per descriure el comportament dels nacionalistes bascos. Esteban li va respondre l'endemà que era un "maleducat" i un "neofeixista".
Els motius de la cessió
El govern espanyol, en aplicació de la llei de memòria democràtica, que reconeix el dret de reparació de béns requisats pel franquisme als partits polítics, va aprovar en l'últim consell de ministres de l'any passat retornar el polèmic palauet, fins ara propietat de l'Estat, al PNB, perquè va acreditar que n'era el legítim propietari. Feia dècades que el partit reclamava que tornés a les seves mans la titularitat de l'immoble, que va ser requisat per la Gestapo durant l'ocupació nazi de París i entregat al règim de Francisco Franco. L'edifici va ser durant anys la seu a l'exili del govern basc, però a qui es retorna és al partit perquè, segons justifica la formació, "en els informes que ha encarregat, l'executiu espanyol ha pogut constatar de forma fefaent que l'origen dels fons amb què es va abonar la compra inicial de l'edifici «no era ni podia ser el govern basc, sinó que van ser recaptats el 1936 i gestionats per part del PNB»".
El vincle dels nacionalistes bascos amb l'edifici no va acabar el 1940. Amb l'alliberament de París, un grup de guerrillers va ocupar el palauet, situat en ple centre, a l'avinguda Marceau 11, que s'havia reconvertit en l'ambaixada de l'Espanya franquista i seu de la Falange. Xabier Landaburu, que va ser vicelehendakari, va recuperar-lo aquell 1944 per al govern basc. El seu fill, el periodista Gorka Landaburu, també ha protestat a X contra les paraules de Tellado. "Va ser el meu pare, exiliat, qui va recobrar l'edifici [...] Qui és el miserable?", replicava.
L'any 1951 les autoritats franceses van expulsar el govern basc a l'exili de l'edifici, a instàncies de la dictadura de Franco, i va passar definitivament a ser titularitat de l'Estat. 40 anys més tard, l'immoble es va convertir en el que és ara: una de les seus de l'Institut Cervantes a la capital francesa. No ho deixarà de ser de moment malgrat el canvi de titularitat. L'acord amb el govern espanyol recull que l'organisme s'hi podrà quedar fins a finals del 2030 a canvi d'un lloguer. Per al PP aquesta vinculació històrica no justifica aquest "regal de patrimoni públic" al PNB: "Converteix els seus socis en rendistes de l'Estat", va insistir Tellado.
"Si l'amistat costa 16 milions d'euros, això no és amistat", s'hi va sumar durant el debat del decret al ple de dimecres el vicesecretari econòmic del PP, Juan Bravo, que va esgrimir que estigués inclòs això per justificar el seu no. Tanmateix, el PNB va replicar que per molt que decaigués el decret, com que ja feia un mes que s'havia cedit l'edifici, ja és seu irreversiblement. Els populars bascos han anunciat que analitzaran jurídicament el que consideren un possible "finançament irregular" del PNB per aquesta cessió. El Tribunal Suprem es va pronunciar en contra de retornar-lo al partit el 2003 quan encara no hi havia en vigor la llei de memòria democràtica que ho ha propiciat.
"Impossible parlar"
Tot plegat ha dut el líder del PP a arribar a la conclusió que ara per ara és "impossible parlar" amb el PNB perquè tant a Euskadi, on governa amb el PSE, com a Madrid és un "soci estratègic" del "sanchisme". "En aquest moment és un satèl·lit més del PSOE. Quan el PNB torni una altra vegada a ser un partit que tingui criteri i pugui pactar o bé amb uns o bé amb altres en funció de l'objectiu del pacte, és evident que podrà parlar amb el PP", va afirmar Feijóo divendres. Abans d'aquest episodi, el PNB ja havia descartat categòricament sumar-se a una moció de censura del PP contra Sánchez.
