Palma aprovarà una normativa per evitar la paràlisi i el caos d'Urbanisme
El batle enllesteix uns criteris tècnics per fer aplicable un Pla General incomplet
PalmaEl batle de Palma, Jaime Martínez, i el seu regidor d'urbanisme, Oscar Fidalgo, estan enllestint uns criteris tècnics perquè el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) es pugui interpretar i aplicar, evitant així el més que previsible col·lapse del departament que s'hauria produït per no tenir completament aprovada la màxima norma municipal. L'ARA Balears ha pogut confirmar de fonts municipals que Martínez, qui s'ha implicat personalment en aquest tema, cerca la manera d'evitar el caos que suposaria mantenir un Pla General nou, però aprovat només parcialment per l'anterior equip de govern. El fet que la segona part del Pla General, que és el pla de detall, (conegut tècnicament com el Pla d'Ordenació, POD) no es va arribar a aprovar, obliga a aplicar el de fa més de 20 anys. Per aquest motiu, el ple de dia 23 de novembre inclourà l'aprovació d'uns criteris tècnics que desenvoluparan el Pla General i faran operativa la màxima normativa urbanística de Ciutat.
El fet és que el pacte d'esquerres només va aconseguir aprovar la part estructural del PGOU de Palma, i no va poder fer el mateix amb els criteris detallats que el permeten aplicar, el Pla d'Ordenació (POD). D'aquí uns dies decaurà, precisament, la vigència d'aquest POD que sí que es va aprovar provisionalment fa dos anys. "Aquest fet hauria provocat un veritable caos a Urbanisme, perquè ens trobaríem amb un document genèric de grans línies aprovat fa uns mesos, i un pla de detall corresponent al Pla General anterior, que és del 1998. Es impossible informar llicències amb aquesta situació", ha explicat a l'ARA Balears un tècnic d'Urbanisme. El POD del Pacte va ser aprovat provisionalment el 28 d'octubre de 2021, però no es va publicar al BOIB fins dia 18 de novembre. Per tant, hi ha coincidència entre els tècnics i experts en urbanisme, que en uns dies, quan faci dos anys de l'esmentada aprovació sense que s'hagi confirmat definitivament, quedarà sense validesa legal. I aquí neix el problema: automàticament entra en vigor l'anterior document, corresponent al PGOU de 1998.
Promotors molt preocupats
Els promotors ja havien fet arribar a Cort la seva preocupació, perquè amb aquests dos plans urbanístics discordants, i en alguns punts contradictoris, no poden planificar les seves inversions. D'altra banda, els propis tècnics d'Urbanisme havien advertit de la manca de seguretat jurídica que aquest situació comporta.
La previsió inicial de l'equip de govern de Cort era aprovar el 2024 un nou pla de detall, amb la informació pública corresponent. Però les pressions dels diferents operadors urbanístics i també la tensió existent dins Urbanisme davant la imminència d'haver de fer feina amb una normativa que té uns criteris generals de 2023 i uns detalls de 1998, han precipitat els fets. Finalment, el que entrarà en vigor serà una normativa que Jaime Martínez i l'equip d'Urbanisme han estat preparant. Això sí, cal que Vox doni suport a la proposta, i segons ha pogut saber l'ARA Balears encara no s'ha negociat amb Fulgencio Coll, qui sol ocupar-se dels temes urbanístics dins la formació d'ultradreta a Palma.
La feina no està resultant senzilla, perquè per molt que s'aprovin uns criteris nous, que ja seran del gust del nou equip de govern, aquests tècnicament no poden anar en contra dels criteris que fixa el Pla General en la seva part estructural i que va aprovar el pacte un mes abans de les eleccions. Un de molts exemples és el cas de les piscines als terrats del casc antic, que hi varen quedar prohibides. Per molt que ja hi hagi hagut queixes de promotors sobre el tema i sigui quin sigui el criteri del nou equip de govern de Cort, serà difícil que, segons els experts consultats, la nova norma pugui autoritzar-les.
El Govern de Prohens i la formula del decret llei
Tan aviat com varen arribar al govern municipal, Jaime Martínez i el regidor d'Urbanisme Oscar Fidalgo varen ser molt conscients del problema que tenien amb el Pla General de Palma. Una de les idees que es varen posar damunt la taula va ser la de demanar al Govern un decret llei per solucionar la situació. Però el Consolat no ha vist clar en cap moment que l'urbanisme de Palma s'hagi de resoldre amb un decret llei. Aquesta visió de l'Executiu autonòmic ha fet que Martínez hagi hagut de trobar una sortida dins l'àmbit municipal. Aquesta sortida són uns criteris que ja fa temps que es treballen i que, si les previsions polítiques del batle no fallen, seran aprovats el pròxim 23 de novembre.