Els quatre fronts oberts perquè Ciutat pugui sortir de les llistes negres

PalmaAquesta legislatura és decisiva per donar resposta a problemàtiques que no només afecten els palmesans, sinó que pateixen moltes de les persones que viuen a la Part Forana i fan feina a Palma. L’habitatge, la mobilitat, la gestió dels creuers i la renovació de la Policia Local necessiten mà de metge. I no totes depenen de l’Ajuntament, totes les administracions hi estan implicades. Els acords dels partits d’esquerres poden arribar, però la gestió determinarà si Palma pot sortir de les llistes negres de les ciutats amb l’habitatge més car, més embossos i contaminació i més corrupció policial.

El preu de l’habitatge

Les dificultats per trobar un sostre, en el punt de mira del govern municipal

Palma és la quarta ciutat de l’estat espanyol on és més car llogar un pis. Està per darrere Barcelona, Madrid i Sant Sebastià, segons dades d’Idealista. Més de la meitat de l’oferta als principals portals immobiliaris són lloguers a partir de 1.200 euros, mentre que els pisos per sota dels 800 representen només un 6% dels que hi ha disponibles. L’augment de preus dels darrers anys no ha anat acompanyat d’un increment similar de la capacitat econòmica dels residents. Des del 2013, els sous han augmentat un 2% i el preu del lloguer, un 44%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. A les reunions per formar un nou govern municipal, MÉS per Mallorca, Podem i el PSOE han acordat limitar el preu de lloguer a les zones d’emergència habitacional. Un altre dels acords és posar en marxa projectes per construir 1.500 habitatges de protecció oficial a preus assequibles.

Arribar als llocs fàcilment

Els embossos i la manca d’aparcament, entre els problemes per resoldre

Palma és la segona ciutat de l’Estat amb més embossos, només per darrere Barcelona. Les acumulacions de vehicles allarguen un 25% el temps de cada trajecte. Així ho ha assenyalat el Tom Tom Traffic Index del 2018. Aquesta saturació es concentra, sobretot, a les zones d’entrada i de sortida de la ciutat. Un altre repte pendent és millorar els problemes d’aparcament, i aquesta és una promesa electoral de tots els partits polítics del pacte d’esquerres. El compromís és crear set aparcaments nous, quatre de soterrats i tres de dissuasius, a les entrades de Palma. La mobilitat sostenible i el foment de la bicicleta també formen part del relat del PSOE, Podem i MÉS. El segon cinturó és un dels punts de desacord de les negociacions. Aquesta infraestructura no agrada als ecosobiranistes, mentre que els socialistes no la consideren un problema. També queda pendent com es connectaran el port i l’aeroport amb el centre de Palma. En aquest cas, la proposta estrella de MÉS és el trambús, mentre que el PSOE aposta pel tramvia que Aina Calvo ja presentà fa nou anys.

Gestionar els creuers

Milers de persones col·lapsen durant l’estiu el centre de Palma

L’Ajuntament va desviar 20.000 creueristes a punts allunyats del centre de Ciutat durant el 2018, una xifra modesta comparada amb els 1,8 milions de turistes de creuer que arribaren a Palma l’any passat. El director general de Ports del Govern balear, Xavier Ramis, admetia aquesta setmana que els creuers són un problema a les Balears, i va assegurar que solucionar-lo serà “una de les bases de la nova legislatura que presidirà Francina Armengol”. Segons Ramis, cal estudiar mesures com la diversificació dels horaris de l’arribada d’embarcacions o evitar que Palma sigui l’únic receptor de creuers de Mallorca. Tot i això, el futur batle de Palma, el socialista José Hila, ha tret ferro al tema i ha considerat que cal estudiar-lo, sense precisar res més sobre la seva posició respecte d'aquest tema. Per part seva, MÉS per Mallorca va prometre que, si governava, posaria un límit de tres creuers i 10.000 creueristes al dia.

El 12 de maig varen arribar a Palma cinc creuers amb més de 20.000 persones. D’altra banda, les previsions per a aquesta temporada apunten a un increment del 2,2% del nombre d’arribades respecte de l’any passat. De fet, les xifres dels creuers que passen per la ciutat de Palma no han fet més que augmentar des de fa tres anys. La saturació no és l’únic problema. Palma és la segona ciutat europea més contaminada pels creuers. L’informe que ho assegura, fet per Transport & Environment -una entitat de la qual forma part Ecologistes en Acció-, també indica que els 87 vaixells d’aquesta mena que varen arribar a Palma l’any 2017 varen emetre quasi deu vegades més diòxid de sofre que tots els cotxes de la ciutat. El regidor electe de Podem, Alberto Jarabo, ja va reclamar quan era diputat al Parlament que s’haurien d’exigir certificats de gestió ambiental per reduir l’entrada de creuers, malgrat que ara no és una de les principals reivindicacions de la formació morada.

Una Policia Local renovada

El cas Cursach ha posat sota sospita més de 100 policies locals

Aquesta legislatura ha sortit a la llum un cas de corrupció que afecta directament la Policia de Palma. A principi del 2016, els policies espanyols que encapçalen la investigació del cas Cursach localitzaren una carpeta amb la inscripció ‘Confidencial’ a la Regidoria de Seguretat Ciutadana de Palma. Contenia documents dels anys vuitanta, alguns dels quals recollien les actuacions indiciàriament il·legals d’un policia municipal que podria haver seguit les ordres de Tolo Cursach. Els documents revelaren que, presumptament, fa més de trenta anys alguns treballadors estrangers d’establiments de la competència de Cursach havien estat apallissats per policies a sou. La investigació del cas ha acabat esquitxant més de 100 policies i afectant per amenaces i intimidacions la regidora en funcions de Seguretat Ciutadana, Angélica Pastor, i la policia local en excedència i regidora de Podem, Sonia Vivas. El cas va començar amb l’operació Casablanca del juliol del 2013, en què es varen arrestar 25 membres dels Àngels de l’Infern per proxenetisme, narcotràfic i blanqueig de capital amb la col·laboració de policies de Palma.

Investigadors, testimonis i polítics han rebut pressions, atacs i amenaces arran del cas de corrupció de la Policia Local. Tant Podem com els socialistes aposten per una renovació radical del cos, enfocada al servei a la ciutadania, amb un gran reforç d’efectius, gràcies a la incorporació de 100 agents més.