El paper de Jorge Campos a Vox Balears, la sucursal que ha dit ‘no’ a Abascal

PalmaEl gruix dels diputats de Vox a les Balears se la va jugar fa un mes, quan es va rebel·lar contra les directrius de la direcció estatal del partit. Ho reconeix una font de la formació, que admet que aquest cop damunt la taula els podria haver costat la fi de la seva trajectòria política. El grup parlamentari va aguantar i va guanyar el pols perquè, gràcies a desobeir el criteri dels de Santiago Abascal i votar en contra del sostre de despesa, han arrencat al Govern un compromís concret per a l’aplicació de la lliure elecció de llengua a les escoles. El moviment, però, demostra que Vox Balears és un rara avis dins del sistema de sucursals de la formació d’extrema dreta, que té una estructura molt vertical. “El partit a les Balears sempre ha estat un bastió que ha intentat ser més independent”, assegura una font coneixedora. Darrere aquest tarannà apareix una figura destacada: la del seu anterior president i actual diputat en el Congrés per les Illes, Jorge Campos.

Quin paper ha tingut Campos en la batalla de Vox per introduir més castellà a l’escola pública i concertada balear? Fonts de la formació d’ultradreta i del Govern apunten Campos com a figura a l’ombra a la crisi interna. “Ha planejat sobre tot plegat, és el president de facto del partit”, diu una font propera a Vox, que també assegura que “aquest grup parlamentari el va dissenyar ell”. Una altra font de l’òrbita del partit assegura que la lluita contra la immersió és una “bandera a la qual Campos no renunciarà” i assenyala que “sempre voldrà manar, encara que sigui a l’ombra”. No obstant això, des del nucli dur del partit a les Illes resten rellevància al seu paper: “Ell no hi és darrere de tot això”.

Malgrat que diverses fonts consultades li atribueixen graus diferents d’implicació, totes coincideixen en el fet que Campos ha estat una figura molt propera als dos diputats més influents del grup parlamentari: Idoia Ribas i Sergio Rodríguez. També li són pròxims els diputats Agustín Buades i María José Verdú, mentre que Manuela Cañadas havia arribat a expressar crítiques contra ell en alguns cercles interns en el passat. Els diputats que es varen mantenir disciplinats amb Madrid varen ser Xisco Cardona –avui no adscrit– i el president del Parlament, Gabriel Le Senne. Ambdós tenien padrins a l’aparell estatal del partit, mentre que la presidenta de Vox a les Balears, Patricia de las Heras, ha mantingut un perfil baix i una certa distància envers la polèmica.

Justament, el paper de De las Heras és un altre element problemàtic que diverses fonts de Vox han posat damunt la taula. És una presidenta del partit que va proposar Madrid, però, en canvi, no va ser escollida com a portaveu del grup parlamentari, cosa que la relega a un paper secundari al Parlament. “Des que Campos va marxar al Congrés, no hi ha un lideratge clar a Vox”, exposa una font coneixedora, que assegura que De las Heras no té una autoritat forta entre els quadres balears: “Una cosa és el càrrec i l’altra el lideratge”. En contraposició amb la discreció de De las Heras, i malgrat estar apartat de l’actualitat parlamentària com a diputat a Madrid, Campos s’ha pronunciat, al llarg de les setmanes, respecte del xoc entre l’extrema dreta i el PP a les Illes. “Una passa endavant”, va dir sobre l’acord per a la lliure elecció de llengua a les aules. Durant les negociacions, Campos va arribar a advertir al PP que Vox podria convocar la comissió de seguiment de l’acord de governabilitat, encara que no hi forma part. També va demanar a Cardona, que ha deixat el grup parlamentari descontent amb la manca de suport que va tenir de Madrid després de la revolta interna a les Illes, que entregui l’acta de diputat.

Una integració que marca la diferència

Vox Balears s’entenia millor amb Javier Ortega Smith a la secretaria general, expliquen fonts de la formació a les Illes. “Comprenia que proveníem d’un altre partit, i se’ns donava més autonomia”, exposen. D’aquesta manera, la integració de la formació Actúa Baleares –fundada entre d’altres per Campos i Rodríguez– és també una altra de les claus que expliquen per què la sucursal illenca manté un perfil més independent respecte de Madrid.

Campos sempre ha tingut una bona relació amb el líder de Vox, Santiago Abascal, segons una veu coneixedora. Tot i això, no estava del tot ben vist per la direcció estatal a causa de la seva tendència d’“anar a la seva”, especialment pel que fa al sector més ultraconservador encapçalat per l’eurodiputat Jorge Buxadé i l’actual secretari general, Ignacio Garriga. En plenes negociacions amb el PP per investir Marga Prohens, el partit va decidir enviar Campos a les llistes al Congrés, una maniobra habitual, segons diverses veus consultades, quan un dirigent territorial no convenç la cúpula estatal. Sigui com sigui, el grup parlamentari balear manté la seva guerra contra la immersió com la principal prioritat i no hi renunciarà, ni per les tibantors amb Madrid, ni per mantenir-se al càrrec. “Això és el que el PP no entenia”, assenyala una font de Vox:“Estam disposats a tot”.