El Parlament aprova el sostre de despesa del Govern per al 2022

PalmaEl ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres el sostre de despesa no financera més alt de la història de les Balears i que servirà perquè el Govern elabori els pressupostos del 2022. L'Executiu disposarà de 5.176 milions d'euros per als comptes de l'any que ve, encara que ha perdut el suport d'alguns aliats que sí que va tenir l'any passat. Aquest és el cas de Ciutadans: el partit taronja va votar a favor del sostre de despesa del 2021, però enguany ha optat per l'abstenció. El PP, El Pi i Vox s'han mantingut com l'any passat i hi han votat en contra, mentre que el PSIB, Podem, MÉS per Mallorca i Més per Menorca hi han votat a favor. Cal recordar que el sostre de despesa, que ha passat el tràmit parlamentari amb 30 vots a favor, 21 en contra i quatre abstencions, s'ha incrementat amb 450 milions d'euros respecte del 2021, un 9,5% més.

La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha defensat la necessitat de mantenir, gràcies al sostre de despesa, "uns serveis públics sòlids i robustos", a més de l'oportunitat que suposaran els fons europeus per a la "transformació" econòmica després del greu impacte del covid-19. Però l'oposició ha criticat de valent que l'increment de la despesa hagi estat tan elevat i que el Govern no hagi aprofitat també per reduir el deute de la Comunitat Autònoma.

Sánchez ha remarcat que les Illes ja han reiniciat el camí de la recuperació econòmica i ha recordat les previsions de creixement del PIB: un 11,6% el 2021 i un 12,1% el 2022. "Les previsions, tant del Govern com d’altres entitats, confirmen aquest camí i situen l’economia de les Balears a final del 2022 en nivells del 2019, anteriors a la pandèmia", ha comentat. La consellera també ha recordat que l'any que ve es mantindran suspesos "els límits de dèficit, deute i regla de despesa" a iniciativa de la Comissió Europea. "Això concedeix un marge més gran a les administracions públiques, però en cap cas suspèn la nostra obligació de responsabilitat fiscal", ha continuat, i ha subratllat que l'Estat ha donat un dèficit de referència del 0,6%, amb el qual s'ha previst el sostre de despesa del Govern.

Segons ha explicat la titular d'Hisenda, els fons europeus (187 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i 124 milions del React-EU) i els 183 milions del factor d'insularitat han estat algunes de les raons que expliquen l'augment del sostre de despesa. Ara bé, les Balears rebran del sistema de finançament 2.673 milions d'euros, més de 200 milions menys que el 2021. Aquesta minva és a causa de la liquidació del 2020 i de la caiguda de la recaptació d'impostos per la pandèmia.

El portaveu del PP, Toni Costa, ha estat un dels més crítics amb el sostre de despesa del Govern i ha remarcat que les Illes "estan molt lluny dels nivells econòmics previs a la pandèmia" i que ciutadans i empreses "s'enfronten a preus absurds de llum, gas, combustibles i la cistella de la compra". A més, ha lamentat que el Govern plantegi "el pressupost més expansiu de la història" quan el 2022 serà "el darrer exercici amb les regles fiscals suspeses". "Obvia la realitat, menysprea els riscos i tensa la corda en temps d'incertesa", ha continuat, i ha lamentat que tant Armengol com Sánchez no es preocupin pel que "pugui passar" amb una despesa tan elevada i pensin més en les eleccions de 2023. "Posaran en marxa la repartidora i la faran pagar als ciutadans amb més impostos, presents i futurs. El que vol el Govern és escurar les butxaques dels ciutadans", ha afegit.   

Costa ha reiterat la recepta que defensa el PP: "Només amb creixement econòmic i generació de llocs de feina es poden garantir els serveis públics. Vostès diuen que s'ha d'incrementar la despesa pública i endeutar-nos fins a les celles, però nosaltres pensam que s'han de fer reformes per ser més competitius i sostenir l'estat de benestar a mitjan i llarg termini", ha explicat. "Per què no incrementa la despesa amb 100 milions, abaixa els impostos amb 100 milions més i deixa 250 milions sense gastar?", ha demanat.

El diputat de Ciutadans Juan Manuel Gómez ha assenyalat que el seu partit va donar suport al sostre de despesa el 2021 perquè "era una situació de crisi excepcional" i ha reclamat "una despesa racional i eficient". Gómez ha retret a la consellera que el Govern no hagi fet cap auditoria operativa i d'eficiència, com reclama des de fa més d'un any el partit taronja, i ha destacat que la seva formació és "escèptica" respecte dels comptes del Govern, sobretot pel que fa al capítol dels ingressos que es preveuen. El diputat de Vox Sergio Rodríguez també ha acusat d'electoralisme el Govern i ha criticat que s'hagin inflat els ingressos.

Per part seva, el portaveu d'El Pi, Josep Melià, ha criticat que l'estratègia del Govern pel que fa a la despesa pública sigui expansiva sigui quin sigui el cicle econòmic, creixent o decreixent. "Consideram que no serà sostenible a mitjan termini. No podem créixer un 10% cada any", ha dit, a més de criticar que l'Executiu no tingui com a prioritat "reconvertir el sistema productiu". Segons Melià, l'augment de la despesa pública "generarà dèficit i incrementarà un endeutament que ja està disparat a les Balears, amb més de 9.000 milions d'euros". El portaveu d'El Pi també ha carregat contra el sistema de finançament autonòmic, el qual "no funciona adequadament per a les Balears", i ha reclamat una anàlisi en profunditat sobre "si la despesa es podria fer de manera més eficient".

Pel que fa als partits de l'esquerra, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, s'ha sumat a algunes de les crítiques de la dreta, encara que sí que ha votat a favor del sostre de despesa. Castells ha considerat que "és arriscat" fer uns pressupostos expansius i ha comentat que s'haurà de fer "un esforç més gran" per "reduir el deute". A més, el diputat menorquí ha assenyalat el que considera una paradoxa dels fons europeus i el factor d'insularitat, que es destinaran a projectes concrets. "Augmentam els ingressos, però tenim menys marge de maniobra", ha dit, a més de remarcar que aquests recursos també estan "condicionats pel calendari".

El portaveu d'Unides Podem, Alejandro López, ha advertit la dreta que "un sostre de despesa inferior implicaria retallades" i ha posat la crisi del 2008 com a exemple de les conseqüències d'aplicar "el mantra liberal de contenir la despesa pública". "Es va tardar molt a sortir-ne i a costa del patiment de molta de gent", ha assenyalat. "Les inversions públiques no només permeten els millors serveis per als ciutadans, sinó millores en infraestructures de les quals també es nodreix el sector privat", ha afegit.

D'altra banda, la diputada de MÉS per Mallorca Joana Aina Campomar ha reivindicat la reforma del sistema de finançament autonòmic, el qual "continua sent injust per a les Balears". A més, ha reclamat a Rosario Sánchez que negociï aviat la part fiscal del REB, perquè "és més necessària que mai". Quant al sostre de despesa, Campomar ha apuntat que "ha de permetre uns pressupostos que siguin un impuls decidit perquè les nostres illes siguin més resilients i perquè millori la qualitat de vida dels ciutadans". Finalment, el diputat del PSIB Jordi Marí ha subratllat que cal "una economia forta" com a eina d'uns bons serveis públics.