El Parlament aprovarà dimarts la llei de Consells Insulars amb un ampli consens polític
La normativa actualitzarà la legislació de l'any 2000, que ha quedat "desfasada" amb la reforma de l'Estatut del 2007
PalmaEl pròxim dimarts el ple del Parlament aprovarà la llei de Consells Insulars, una normativa que requereix una majoria qualificada de dues terceres parts per tirar endavant pel fet de ser de caràcter orgànic, però que se salvarà sense problemes, ja que parteix amb el suport dels partits que conformen el Govern, el PP, Ciutadans i El Pi. Més per Menorca no ha acabat de definir el vot, i Vox no s'ha pronunciat al respecte, però essent un defensor del centralisme es pressuposa que s'hi posicionarà en contra.
La llei actualitzarà la legislació de l'any 2000, que ha quedat "desfasada" amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2007, segons ha subratllat el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells. Més d'una dècada en què, per exemple, s'han separat els Consells Insulars d'Eivissa i Formentera. "La capacitat de diàleg i negociació amb tots els grups ha fet que tingui un ampli consens", ha assenyalat aquest dimecres la portaveu parlamentària socialista, Pilar Costa, en la roda de premsa posterior a la junta de portaveus. "Dona compliment a l'Estatut, amb la intenció de fer aquestes institucions insulars més properes a la ciutadania, i unes autèntiques institucions d’autogovern de cada illa", ha afegit.
La nova llei, a grans trets, atorgarà als consells insulars més agilitat i capacitat per exercir competències que s'han assolit del Govern balear. "Tenen una doble naturalesa d’ens local i autonòmic, i una de les seves reivindicacions ha estat una major capacitat per gestionar competències que li han estat transferides", ha indicat Costa. Concretament, tal com ha avançat el portaveu d'El Pi, Josep Melià, s'atorgaran més competències a les comissions executives i els consellers executius, "així la resolució de l'expedient serà més ràpida".
Així i tot, pel seu caràcter d'ens local, es trobaran amb limitacions legals des de l'Estat. A aquesta qüestió s'hi ha referit la líder de Ciutadans, Patricia Guasp, qui ha criticat que "a causa de la llei de bases de règim local", els Consells són considerats "com un gran municipi", i seguiran sense poder fer lleis, sinó proposicions de llei com la de Menorca Reserva de la Biosfera, que va entrar aquest dimarts al Parlament. Així i tot, Guasp ha destacat "el fet de facilitar l'eficàcia i l'agilització de les tramitacions".
Des dels partits del Pacte s'ha destacat "el treball i la participació" en l'elaboració del text. "Recull la particularitat de cada consell insular", ha subratllat la portaveu adjunta d'Unides Podem, Esperança Sans. Per la seva banda, el diputat de MÉS per Mallorca Joan Mas Collet ha matisat que "ens agradaria haver anat més enllà del que s'ha anat, ser més ambiciosos en l'autonomia de cada institució insular", però "en virtut del gran consens, hi votarem a favor".
Crítiques de Més per Menorca
Castells ha posat damunt la taula tres crítiques al redactat de la nova normativa, i ha lamentat que "té un ampli consens perquè el Govern l'ha pactada amb el PP, assegurant la majoria qualificada necessària". "Lament que per aquesta llei tan important la voluntat de consens amb altres grups no s’hagi tingut en compte", ha exposat. Així, el diputat ecosobiranista ha afirmat, en primer lloc, que la nova llei anul·larà la potestat dels consells insulars d'organitzar-se "com trobin oportú", i ara serà la llei autonòmica qui ho establirà "fins al més mínim detall".
A més, Castells critica que s'hi inclou una "extralimitació" en les potestats de coordinació que el Govern té respecte dels Consells, "preveient mecanismes per coordinar-ne i homogeneïtzar-ne les tasques reglamentàries". Finalment, "manca incloure-hi la protecció de les competències reglamentàries dels consells insulars". Amb tot, el portaveu de Més per Menorca no ha acabat d'aclarir el sentit del vot del seu partit per al pròxim dimarts.