El Parlament va concedir 12 llicències per edat més mentre negociava la reforma del model

La mesa va aprovar que se'ls hi apliqués el règim de cinc anys sense treballar, però ara ho vol revertir

Reunió de la mesa del parlament aquest matí

BarcelonaUn total de 21 treballadors i una despesa d'1,7 milions d'euros en concepte de sous. Aquestes són les dades que el Parlament va lliurar al diari ARA el 14 de gener sobre les persones i les retribucions que rebien els funcionaris acollits a la llicència per edat. Ara bé, aquesta és una imatge que correspon només a l'abril del 2021, ja que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat aquest dimecres a RAC1 que durant aquest any, abans que s'aprovés la reforma que enduria les condicions per accedir a aquest règim especial, fins a 12 treballadors més han sol·licitat la llicència per edat. Unes dades que no es van traslladar perquè només es va lliurar la foto del mes d'abril, argumentant que era la data de la primera petició d'informació pública.

Què passa, doncs, amb aquestes 12 persones que es van acollir l'any passat a la llicència per edat? ¿Vol dir que en total hi ha 33 funcionaris que estan cobrant sense treballar? Fonts parlamentàries consultades expliquen que no, que aquestes sol·licituds estan concedides però s'han "ajornat" per "necessitats de servei", com preveu la normativa (que dona un marge màxim d'un any entre que es concedeix i s'executa).

Aquestes sol·licituds es van fer mentre durava el procés de petició d'informació i s'estava negociant una reforma que havia d'endurir les condicions per accedir a aquest règim especial. Com que això va ser durant aquest impàs i van quedar aprovades per la secretaria general abans de la reforma del mes de desembre, aquestes 12 persones poden optar a cobrar durant cinc anys –i no tres, que és el que es va establir a partir del desembre– sense necessitat de treballar. Així va quedar blindat pel mateix acord que va fer la mesa per unanimitat el 21 de desembre: "Les llicències per edat autoritzades abans de la vigència d'aquestes normes es regeixen per la normativa anterior".

Ara bé, després que l'ARA publiqués dilluns els termes de la llicència per edat i que aquest dimarts la mesa fes marxa enrere per eliminar-la completament, s'està estudiant si es poden tirar enrere també aquestes 12 sol·licituds concedides. Segons fonts parlamentàries s'ha encarregat un informe als lletrats per saber si es pot revertir la situació. On admeten que no es pot fer res és amb les llicències per edat de les 21 persones que ja perceben el seu sou per aquest concepte, perquè es consideren "drets adquirits".

Un model que tendeix a l'extinció

Borràs ha explicat que s'iniciarà una negociació amb el consell de personal per extingir aquest règim especial, seguint l'acord d'aquest dimarts a la mesa. Tot i això, la presidenta ha defensat a RAC1 que la reforma que es va implementar al desembre ja preveia "l'extinció" d'aquestes llicències, malgrat que en el document no hi havia cap previsió sobre l'eliminació completa d'aquest règim especial i tampoc cap límit temporal. "Tendia a l'extinció", ha matisat quan se li ha plantejat, refermant-se en que era un dels seus objectius durant la presidència.

Borràs també ha explicat que amb la seva reforma s'endurien els requisits per accedir a la llicència per edat, per la qual cosa a partir d'ara hi podrien optar menys funcionaris. S'endureixen les condicions per cobrar el 100% del sou: abans es necessitaven 25 anys d'experiència i ara són 29, però es mantenen les necessàries per accedir a la llicència; haver treballat durant 15 anys al Parlament.

La presidenta del Parlament també ha reivindicat haver estat la primera a retallar les llicències per edat. Certament, és així, tot i que no és la primera reforma que es fa en el model. El 2016, sota presidència de Carme Forcadell, s'hi van introduir certs canvis per afegir, entre altres coses, la possibilitat d'accedir a una reducció de jornada a partir dels 60 anys: reduint un terç la jornada i cobrant el 90% del sou o bé reduint la meitat de la jornada i cobrant un 75% del sou. Unes condicions que queden avalades per la reforma del desembre passat. El 2017 també es va fer una petita modificació de la llicència per edat i els canvis van passar fins i tot per una comissió legislativa, la de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, on estan representats tots els partits de la cambra. Aquella reforma, que refermava la vigència del gruix del model, porta la signatura del president d'aquella comissió, Joan Garriga (CUP), i de la secretària, Sònia Sierra (Cs).

Torrent assegura que no tenia informació

Les llicències per edat van ser aprovades durant el mandat d'Ernest Benach (ERC) l'any 2008, però s'han mantingut en les legislatures posteriors, amb Núria de Gispert (CiU), Carme Forcadell (ERC), Roger Torrent (ERC) i ara Laura Borràs (JxCat) a la presidència del Parlament. L'única que encara no s'ha expressat sobre aquesta qüestió ha estat Forcadell, i qui sí que ha trencat aquest dimecres el silenci ha estat Torrent. "Si haguéssim tingut la informació que es té ara hauríem actuat d’una altra manera", ha dit des de Madrid, malgrat que va ser president de la cambra durant tota l'anterior legislatura sense abordar la qüestió. També des de Madrid, el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha demanat "perdó": "En política, ets responsable del que saps i del que no saps", ha defensat a Catalunya Ràdio.

D'altra banda, la Intersindical, que té membres al consell de personal del Parlament, ha defensat en un comunicat la "professionalitat" dels treballadors de la cambra, davant del "desprestigi" que consideren que s'ha originat a partir de la "batalla entre partits". En tot cas, el sindicat ha titllat d'"aberració" les llicències per edat i ha destacat que no tots els treballadors que en podrien gaudir ho estan fent.

stats