El Parlament dona llum verda a la llei de consells insulars amb una àmplia majoria

La normativa ha tirat endavant amb l'únic vot en contra de Vox i l'abstenció de Més per Menorca

Els presidents dels consells insulars, juntament a Armengol, Thomàs i Garrido
14/06/2022
3 min

PalmaEl Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la llei de consells insulars amb una àmplia majoria política, ja que ha rebut el suport dels tres partits del Govern, el PP, Ciutadans i el diputat de la coalició formenterenca d'esquerres, Antonio Jesús Sanz. Per contra, només ha tingut el vot en contra de Vox i del diputat no adscrit Maxo Benalal, i l'abstenció de Més per Menorca, que considera aquesta nova normativa necessària, però "s'hauria d'haver anat més enllà". La majoria obtinguda era necessària pel fet que és una llei estatutària, i es requereixen dues terceres parts de la Cambra per tirar-la endavant.

La llei aprovada avui modifica el text de l'any 2000, que, tal com han apuntat els diferents partits, ha quedat "desfasat" a partir, entre altres fets, de l'entrada en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2007, i la separació dels consells d'Eivissa i Formentera. "Respon a la voluntat de desplegar el federalisme interior", ha apuntat la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido. "La llei vol enfortir la capacitat d'autogovern de cada illa, la presidència es veu reforçada des del vessant de govern insular", ha afegit, i ha destacat que es podran dur a terme, per exemple, debats de l'estat de l'illa, o la creació de comissions d'investigació.

Les presidentes dels consells insulars de Mallorca (Catalina Cladera), Menorca (Susana Mora) i Formentera (Ana Juan), a més del president de la institució d'Eivissa, Vicent Marí, qui és també diputat autonòmic pel PP, s'han desplaçat fins al Parlament per presenciar el debat i la votació de la llei. En declaracions als mitjans, Cladera ha destacat la necessitat d'aquest nou text legislatiu "per adaptar la normativa jurídica a la realitat de les entitats", a més de subratllar que aquestes institucions insulars "funcionin com un govern autonòmic", pel fet que tenen competències autonòmiques "cada vegada amb més recursos", com les referides a turisme o carreteres.

Règim local

La pràctica totalitat dels partits illencs han destacat la necessitat que l'Estat modifiqui la llei de Bases de Règim Local perquè els consells insulars s'assimilin a estructures autonòmiques, que és la direcció on avança la llei aprovada aquest dimarts. "S'ha de modificar", ha apuntat la consellera de Presidència. "Si els consells han de funcionar com una administració autonòmica, hauríem de tenir els mateixos mitjans per tramitar d'una manera més àgil, i no fer-ho com ara, amb mecanismes propis d'ajuntaments", ha exposat Vicent Marí en la seva intervenció. "Els consells podrien tenir la paradoxa que una competència gestionada des de la proximitat sigui una dificultat afegida, pitjor gestionada per la falta de mitjans i estructura", ha continuat.

Per la seva banda, Més per Menorca ha argumentat el seu vot no favorable a l'aprovació de la llei per "la ignorància que s'ha fet des del Govern a les aportacions del partit", segons ha explicat el portaveu parlamentari ecosobiranista, Josep Castells. De fet, el diputat de la formació menorquina ha subratllat que "ens sentim exclosos del consens", i ha criticat que amb la nova llei de consells insulars, "hi haurà un govern que, de manera activa, coordinarà uns governs que de manera passiva seran coordinats". Així i tot, "celebrem una llei que era necessària", justificant així l'abstenció.

Així i tot, la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, que comparteix govern amb els ecosobiranistes, ha destacat que "avui guanyen les realitats de les quatre illes, l'autonomia dels consells insulars, perquè aconseguim fer una passa endavant en la capacitat de gestió i en la millora de l'autogovern". Mora ha lamentat la dificultat de gestió que suposa la dualitat de ser ajuntament i govern al mateix temps. "El fet de prendre decisions de caràcter insular, però haver de passar pel tràmit d'ajuntament, fa que tot sigui més complicat, i avançar en aquesta línia porta a una millor capacitat de decisió", ha indicat.

Pel cas de Formentera, el diputat de la coalició entre Esquerra Unida, Gent per Formentera i el PSIB, Antonio Jesús Sanz, ha valorat positivament la normativa. "Per a Formentera és especialment important, aprofundint en l'autonomia insular", ha asseverat. S'ha de tenir en compte que el Consell Insular de l'illa té una singularitat pròpia, pel fet que funciona com una entitat insular i al mateix temps com un ajuntament. "Dota d'instruments jurídics nous Formentera, especificant òrgans diferents dels de les altres illes. Feia més de 15 anys que no es feia cap passa, i ara s'ha aconseguit", ha apuntat. "Per primera vegada es reconeix la doble singularitat amb el règim específic", ha assenyalat la presidenta de l'entitat formenterenca, Ana Juan.

stats