El Parlament explora vies per evitar la suspensió dels diputats

BarcelonaEl clima de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat no evitarà un nou xoc entre el Tribunal Suprem i el Parlament. La majoria independentista a la cambra no està disposada a suspendre els diputats processats per rebel·lió sense oferir resistència. Malgrat que la desobediència frontal a la resolució del jutge Pablo Llarena no està, de moment, sobre la taula, l’independentisme sí que explora com esquivar la decisió del magistrat i evidenciar, un cop més, el seu desacord amb la causa contra l’1-O i denunciar les ingerències del poder judicial. De fet, ahir el president, Quim Torra, va deixar clar des d’Escòcia, on es va reunir amb l’exconsellera Clara Ponsatí i la primera ministra Nicola Sturgeon, que no demanarà a cap dels diputats processats per rebel·lió que renunciïn a ser parlamentaris. “No només no compartim la suspensió dels diputats sinó que la considerem indecent”, va recalcar el president des d’Edimburg, on va afegir que el Parlament ha de respondre de “manera col·lectiva” a la nova decisió del Suprem.

Aquesta resposta que reclamava el president de la Generalitat, però, encara és una incògnita. Segons fonts parlamentàries, ahir encara no havia arribat al Parlament la resolució de Llarena en què comunica a la cambra la suspensió dels diputats i l’insta a prendre les “mesures precises per donar plena efectivitat” a la seva resolució. És per això que, a l’hora de tancar aquesta edició, la qüestió no figurava en l’ordre del dia de la mesa del Parlament que es reuneix avui a les deu. Tanmateix, JxCat i ERC assumeixen que l’oposició reclamarà que la mesa faci efectiva la resolució del Suprem -Ciutadans, de fet, ja ha registrat la petició- i ahir ja hi va haver contactes entre els grups sobiranistes per decidir com s’aborda la qüestió. Les fonts consultades apunten que el més probable és que se sol·liciti un informe als serveis jurídics, en concret un dictamen al lletrat que assisteix la comissió de l’estatut del diputat -l’òrgan que, segons el reglament, ha de decidir-. Aquesta funció està assignada a Joan Ridao, que precisament avui serà nomenat lletrat major del Parlament a proposta del president de la cambra, Roger Torrent. “Farem el que digui l’informe”, afirmen fonts de la majoria, que esperen que els serveis jurídics assumeixin el que diu el reglament. I és que JxCat i ERC estudien portar la suspensió dels diputats al ple del Parlament, tal com estableix l’article 25. Consideren que malgrat que la llei d’enjudiciament criminal especifiqui que els processats per terrorisme “o rebels” que estiguin en situació de presó preventiva han de ser suspesos dels seus drets com a diputats, el Parlament hi té alguna cosa a dir. “És un atac a la sobirania” de la cambra catalana, va assegurar Torra en la seva compareixença des d’Edimburg. El dia abans el president del Parlament, Roger Torrent, també havia apuntat des del Quebec que la cambra té mecanismes per respondre a Llarena.

El que sí que té clar l’independentisme és que buscarà la manera que no hi hagi d’haver renúncies de diputats, encara que això posi en risc la majoria al Parlament. Ara bé, les mateixes fonts tampoc descarten que finalment alguns diputats empresonats decideixin deixar l’escó si els convé en la seva estratègia judicial. L’únic que, tal com va avançar l’ARA, segur que no ho farà és l’expresident Carles Puigdemont.

Dubtes sobre la resolució

Un altre dels dubtes de la majoria independentista és com s’interpreta la resolució del Suprem. Llarena suspèn els diputats -els deixa sense poder exercir el vot i percebre el sou mentre duri la seva situació- però obre una via per evitar que s’alterin les majories parlamentàries. Ell mateix recorda, en la seva interlocutòria, que si els diputats suspesos deixen de votar a partir d’ara es posaria fi a la majoria sorgida de les eleccions del 21 de desembre i obre la porta a la substitució temporal de Jordi Turull, Josep Rull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Puigdemont per altres integrants de la candidatura. Com? “No ho deixa clar”, afirmen fonts de JxCat, que critiquen que s’“inventi” aquesta possibilitat sense estar prevista a l’ordenament jurídic. Per aquest motiu no descarten que, a més de sol·licitar l’informe als lletrats, també es demani un aclariment al Suprem. Interpreten que, en l’escrit, Llarena es pot referir a dues vies diferents: una en mans del Parlament, i l’altra en mans de la cambra i la Junta Electoral. En el primer cas, opinen que es podria explorar que els diputats suspesos continuessin votant per delegació de vot -tot i que, segons el reglament, un parlamentari en aquesta situació no pot votar-. L’altra opció, que totes les fonts consultades encara veuen més complicada, seria que temporalment entressin nous diputats que substituïssin circumstancialment els suspesos. Una via que no està prevista dins l’ordenament jurídic i que requeriria un encaix a la llei electoral. Sigui com sigui, les defenses dels diputats processats tenen previst recórrer la resolució de Llarena, malgrat que no n’esperin una rectificació.

L’oposició demana l’acatament

Mentre JxCat i ERC intenten guanyar temps per respondre a Llarena -la CUP exigeix la desobediència-, els partits de l’oposició reclamen al Parlament que acati la decisió. Ahir la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va exigir als independentistes que “compleixin” amb la suspensió -que va defensar que implica no votar- i va descartar que les sentències judicials es votin al ple. Una valoració que també va compartir el cap de files socialista, Miquel Iceta, que va asseverar que “les resolucions judicials s’han de respectar”. El PP, tot i que va considerar “prudent” demanar un informe als lletrats, va comparar l’actitud dels sobiranistes amb la d’un “règim totalitari”. La causa del Suprem manté la tensió a la cambra catalana.

Joan Ridao, a un pas de ser nou lletrat major de la cambra

La mesa del Parlament proposarà avui Joan Ridao com a nou lletrat major de la cambra catalana, segons es recull en l’ordre del dia de la reunió de l’òrgan rector de la institució, avançat per Europa Press. El càrrec està vacant des del 5 de juny, quan Antoni Bayona va renunciar-hi al·legant que el procés sobiranista havia fet “especialment complexa” la seva tasca, ja que la va haver de desenvolupar en un escenari polític molt difícil per als responsables jurídics. El nomenament de Ridao, exdirigent d’ERC, és una proposta del president del Parlament, Roger Torrent, però serà la mesa qui prendrà la decisió, basada en la trajectòria acadèmica i professional de Ridao. El lletrat major ha de ser una persona de la confiança de Roger Torrent, una condició que no es complia en el cas de Bayona, amb qui el president va tenir diverses topades en el poc temps que han coincidit al Parlament arran del paper dels lletrats.