Balears podrà posar una multa de fins a 150.000 euros per l'exhibició de simbologia franquista

PalmaEl Parlament ha aprovat en la sessió plenària d'avui, dimarts, la Llei de memòria i reconeixement democràtics. Els diferents grups de l'esquerra balear fa més d'un any que varen presentar i impulsar aquesta norma, que s'ha redactat a la Comissió d'Assumptes socials i Drets Humans del Parlament.

La llei ha de ser una passa més en la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme que complementarà la Llei de fosses, que es va aprovar el mes de febrer passat i que ha permès, per exemple, obrir la fossa comuna del cementeri de Porreres.

Patrícia Font, de MÉS per Menorca; David Abril, de MÉS per Mallorca; Laura Camargo, de Podem i Sílvia Cano, del PSIB, que a més ha exercit de coordinadora de la llei, han defensat el redactat de la llei en un ple en què també han assistit les associacions memorialístiques, com Memòria de Mallorca, i l'exdiputada Margalida Capellà, que va fer un paper important en la redacció de la llei.

Consens parcial

La norma que aquest dimarts ha aprovat el ple del Parlament no genera un consens absolut, tot i que els grups proposants han acceptat esmenes i negociat el text amb el Partit Popular, Ciutadans i El Pi. Aquests grups han votat a favor o s'han abstingut en alguns punts del text, però han manifestat que no comparteixen tot el contingut de la llei.

El diputat del PP, Juan Manuel Lafuente, ha manifestat la posició del seu grup a favor d'alguns punts de la llei, però ha dit que "no s'hauria d'utilitzar la Guerra Civil per guanyar vots o crear mites". Tot i expressar algunes discrepàncies, però, Lafuente ha agraït la "predisposició a l'acord" de les ponents i, especialment, de la coordinadora del text, Sílvia Cano.

En una línia similar, la diputada d'El Pi, Maria Antònia Sureda, ha agraït la voluntat de consens, tot i que no hagi estat possible assolir-lo al 100%. En concret, el grup regionalista ha manifestat el seu desacord amb el fet que els ajuntaments hagin d'assumir alguns dels costos de senyalització i habilitació de llocs determinats llocs que hagin de servir per al record i la interpretació de la història.

El portaveu de Ciutadans, Xavier Pericay, ha criticat, entre altres coses, el règim sancionador que preveu la llei i que inclou multes d'entre 200 i 150.000 euros, en funció de la gravetat, per accions com ara impedir l'obertura d'arxius relacionats amb la Guerra Civil i la repressió o exhibir símbols que enalteixin el franquisme. Així mateix, el grup s'ha posicionat en contra dels anomenats per la llei "itineraris de la memòria", que serien conjunts de monuments o memorials relacionats amb la repressió franquista i que disposarien d'una senyalització i uns elements per a la seva interpretació històrica comuns.

Sílvia Cano ha dit que les esmenes del PP i Ciutadans que no havien estat acceptades pel Pacte intentaven desvirtuar, descafeïnar o limitar la llei i ha insistit que no es podia prescindir del règim sancionador.

Nul·litat dels judicis de guerra

La llei de memòria i reconeixement democràtics comprometrà el Govern a plantejar davant les institucions estatals competents l'anul·lació de tots els judicis i consells de guerra de caràcter polític contra civils i militars republicans a les Illes i que varen afectar alguns republicans il·lustres com ara Emili Darder o Alexandre Jaume.

El redactat d'aquesta part del text és, segons que varen explicar ahir la portaveu de Podem, Laura Camargo, i la coordinadora de la comissió en què s'ha elaborat la llei, Sílvia Cano, molt similar al que va aprovar el Parlament de Catalunya i que ja està en vigor al Principat sense que hagi estat possible cap recurs per part de l'Estat.

El projecte legislatiu que s'aprovarà inclou també l'elaboració d'un catàleg de monuments i elements d'espais públics enaltidors del feixisme i la dictadura per instar que siguin retirats i, en cas que tinguin valor històric, conservats en museus o arxius.

Així mateix, la llei preveu la realització d'un registre públic sobre víctimes, la creació de seccions específiques en arxius, biblioteques i museus, i la declaració de l'11 de novembre Dia de record de les víctimes del franquisme i la dictadura.