El Parlament dona llum verda a l'eliminació de l'impost de successions i donacions

PalmaNo hi ha hagut sorpreses en el ple extraordinari d'aquest dijous: el Parlament ha validat el Decret Llei 4/2023, que bonifica l'impost de successions i donacions als ciutadans que rebin una herència, ja sigui en vida o per causa de mort. Hi ha hagut 29 vots a favor i 21 en contra. A més, la Cambra ha votat per unanimitat que aquest decret es tramiti com a projecte de llei, un procés que permetrà als grups negociar esmenes a la norma que, cal recordar, bonifica al 100% aquesta taxa en el cas d'herències entre pares i fills, cònjuges i padrins i nets, i el 50% en el cas d'oncles i nebots. El decret també inclou la bonificació de l'impost de transmissions patrimonials per a menors de 30 anys i discapacitats que comprin el primer habitatge –per a rendes inferiors a 52.000 euros i pisos d'un màxim de 270.000 euros– i la bonificació al 50% per a menors de 35 anys, famílies nombroses o amb una persona discapacitada a càrrec.

Els partits de l'esquerra han carregat contra la bonificació de l'impost –el Govern no pot eliminar aquesta taxa, perquè és estatal–, que consideren regressiva des del moment que s'aplica a totes les herències, també les milionàries, i han acusat l'Executiu d'enganar la ciutadania per no explicar la pèrdua de recursos per a serveis públics que implica.

El vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha defensat la mesura i ha assegurat que "no afectarà els recursos públics". Costa ha justificat la tramitació de la bonificació de l'impost via decret llei i ha considerat que "s'havia d'actuar de manera immediata". "Els ciutadans es mereixen tenir els diners a les butxaques per fer front a la situació d'inflació i pujada de preus", ha assenyalat, i ha remarcat que aquesta iniciativa reforçarà l'estalvi de les famílies i "farà que sigui més fàcil arribar a final de mes". Segons Costa, els prop de 1.000 milions més d'euros de recaptació que hi va haver el 2022 donaven marge per llevar l'impost de successions i donacions.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha estat el primer a esmentar l'article 31 de la Constitució espanyola, que és precisament el que assenyala que els impostos han de ser progressius i que ha de pagar més qui més té. "Els impostos han de servir per redistribuir la riquesa i per garantir els serveis públics, però vostès no diuen què suposa aquesta eliminació ni què retallaran", ha dit. Negueruela ha reclamat al Govern que "no engani la gent" i ha recordat que l'impost de successions i donacions s'aplica des de fa 40 anys sense que el Tribunal Constitucional hagi dit mai que sigui injust, com defensa el PP. El portaveu socialista ha subratllat que la taxa només era de l'1% si l'herència era inferior a 700.000 euros i ha acusat el PP de "governar per a les grans fortunes".

Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha apuntat que, en el cas de les herències d'habitatges, "les famílies que apliquin el valor de referència –el del cadastre– i no el del mercat hauran de pagar molt més IRPF a l'hora de vendre aquest immoble" i ha recordat que els ingressos serien per a l'Estat, si passa això. "Estan descapitalitzant la comunitat autònoma per una ideologia i aplicant criteris completament arbitraris", ha afegit. Tant Apesteguia com la representant d'Unides Podem, Cristina Gómez, han defensat que el problema de les herències a les Illes "no són els impostos", sinó l'endeutament de les famílies i que "els preus augmenten més que els salaris", segons ha manifestat el portaveu ecosobiranista, que ha insistit que "aquest impost grava qui més té". "Uns pocs estalviaran molt, mentre que molts estalviaran poc o gens. I tots pagarem l'estalvi dels de sempre amb la retallada de serveis públics", ha sentenciat.

El diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha criticat amb duresa que Costa hagi fet servir com a argument per llevar l'impost que es tracta de doblers que ja han tributat. "No m'ho esperava d'un professor d'economia. Les que tributen són les persones per la manifestació de capacitat econòmica. Això és de primer de fiscalitat", ha dit. "L'anim a continuar per la via del rigor i a abandonar la mediocritat del cunyadisme", ha afegit. Castells també ha fet referència a l'article 31 de la Constitució i ha recordat que el sistema impositiu de l'Estat "es fonamenta en la capacitat econòmica". "Es carreguen el principi de progressivitat amb una bonificació a tothom. Estam a favor que els petits estalviadors no paguin l'impost de successions, però en contra en el cas d'herències milionàries", ha continuat el representant menorquí.

A més, Castells ha recordat que l'impost de successions i donacions és un tribut cedit per l'Estat, que forma part del sistema de finançament autonòmic. "L'Estat el cedeix perquè el gestionin les comunitats autònomes. Com reclamarà la millora del finançament quan n'ha menyspreat un instrument?", ha preguntat.

Vox reclama més reformes

D'altra banda, la diputada de Vox Patricia de las Heras ha reclamat al Govern que vagi més enllà d'aquesta mesura i apliqui rebaixes en el tram autonòmic de l'IRPF. "No tinguin por ni complexos. Ens tindran al seu costat sempre per reduir la càrrega fiscal", ha dit, i també ha reivindicat "l'eliminació total de successions i donacions". De las Heras ha criticat que "la redacció del decret no sigui la més encertada", pel fet que es tingui en compte el valor cadastral dels immobles que s'hereten i no el de mercat –com ja s'ha dit, en el cas d'una venda, s'hauria de pagar via IRPF.

El portaveu del PP, Sebastià Sagreras, s'ha mostrat d'allò més triomfalista i ha assegurat que es tracta d'un "dia històric". "És l'acord més important que ha pres un Consell de Govern aquest segle", ha continuat. A més, ha ironitzat sobre la crítica de l'esquerra que la mesura beneficia els rics: "Insinuen en to despectiu que qualsevol que té alguna cosa a les Balears és ric o multimilionari, i no ho és".