El Parlament reconeix la "marginació i discriminació" dels xuetes a Mallorca

PalmaPer unanimitat, el Parlament ha aprovat aquest dimarts un text per reconèixer la "marginació i discriminació" que van patir els descendents dels jueus o xuetes a Mallorca. La iniciativa, presentada pel PP, insta el Govern a restituir-ne la memòria. "Es compleix amb el compromís adquirit amb la comunitat de jueus conversos", ha explicat la portaveu adjunta del PP a la Cambra, Marga Durán, que ha remarcat que el text no té "cap mena d'interès partidista".

Laura Miró: “Els xuetes hem passat de patir marginació i rebuig social a l’oblit”

En paral·lel, l'escrit insta l'Executiu a "promoure el desenvolupament d'estudis històrics" per "conèixer, divulgar i conservar el llegat de la contribució dels descendents d'origen jueu al conjunt de les Balears". En aquest sentit, proposa la creació d'una comissió d'experts que introdueixin el coneixement dels jueus mallorquins als plans d'estudi de la Conselleria d'Educació (Vox s'ha desmarcat d'aquest punt perquè no creu que se'ls hagi d'estudiar "com un col·lectiu"). La proposició no de llei apunta que actualment queden 20.000 persones que pertanyen a aquest col·lectiu. "S'enfronten al pitjor enemic", apunta el document: "L'oblit, l'assimilació que no volgueren els seus avantpassats", que varen ser forçats a convertir-se al cristianisme.

D'altra banda, el text planteja que es prepari una norma amb rang de llei perquè en reconegui els drets i insta el Govern a establir el 6 de maig com un dia dedicat al record dels descendents dels jueus. La data commemora l'acte de fe de la Inquisició de 1691, quan es van condemnar a mort 21 jueus, entre ells Caterina Tarongí, que va ser cremada viva per negar-se a abjurar la religió jueva. La proposició acordada pels grups inclou també una proposta per col·locar una placa al Parlament que reconegui xuetes com Tomàs Forteza, Ramón Picó i Ignàsia Cortés, per la seva contribució a la recuperació del català com a llengua de cultura