De ser 'scout' a tenir un club de fans: 10 coses que potser no saps d'Íñigo Errejón

BarcelonaHa passat de ser el número dos de Podem a convertir-se en el gran perdedor de Vistalegre II, l'última assemblea del partit. Pablo Iglesias ha col·locat 37 persones en la nova direcció de la formació enfront de les 22 que el seu sector ha aconseguit posar-hi, més els 2 consellers dels anticapitalistes. L'equilibri de forces entre els dos projectes de la formació es va trencar des del moment en què Iglesias va assegurar que dimitiria si no guanyava la seva proposta. Ara, tant el lloc que actualment ocupa Íñigo Errejón com a secretari polític del partit com el de portaveu parlamentari són a l'aire. La seva derrota és la derrota del full de ruta ideològic, estratègic i discursiu que havia imposat a Podem en el context de les eleccions del 2015. La recerca de la "centralitat" a l'espai electoral, feta des del pragmatisme, l'havia convertit en un dels cervells de Podem. És per això que els resultats de Vistalegre II s'han de llegir en clau de refundació, a l'espera de saber si hi ha marge per a la recomposició. Repassem 10 aspectes de la trajectòria vital i política d'Íñigo Errejón que (potser) no coneixies.

1.

Del "Podemos de Pozuelo"

Les seves primeres passes en política les va fer en el moviment Colectivo 1984, una organització anticapitalista, antifeixista i feminista del municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón, una de les àrees amb més renda per càpita de l'Estat. Els sectors més rupturistes de la formació s'han servit d'aquesta raresa per caricaturitzar les tesis d'Errejón i les han qualificat de propostes del "Podemos de Pozuelo", explica Iván Gil a 'El Confidencial'.

2.

Provinent d'una família acomodada però compromesa políticament

El polític va néixer en una família acomodada. El seu pare, José Antonio Errejón, és un alt funcionari que ha ocupat llocs rellevants a l'administració. No obstant això, els seus pares han estat sempre políticament compromesos amb postures d'esquerres. La seva mare ha estat militant d'esquerres i el seu pare va formar part de l'extinta Esquerra Anticapitalista, va ser fundador dels Verds i havia militat en el PTE (Partido del Trabajo de España).

3.

Va ser 'scout' a la seva infància i adolescència

Durant la seva infància i adolescència, Errejón va ser 'scout' i tenia el sobrenom d'Eneko. Aquesta anècdota ha estat utilitzada per diversos mitjans de tall conservador per criticar-lo, com 'OK Diario' o l''Abc', on es va publicar un article molt polèmic titulat 'El pasado 'scout' de Íñigo Errejón', signat per Marina Pina, que afirmava que "la seva xicota, Rita Maestre -actual portaveu de l'Ajuntament de Madrid-, l'està allunyant dels valors de tolerància i convivència dels seus antics amics" 'scouts'.

4.

La confrontació amb Iglesias ve de fa temps

"Ens vam conèixer enfrontats, però no vam trigar gaire a comprendre que veníem del mateix lloc i que ens havíem de cuidar, perquè ens quedava molt camí per recórrer junts", va escriure Errejón sobre Pablo Iglesias en els agraïments de la seva tesi doctoral (2011): "He trobat un company de ment incisiva i voluntat bolxevic, així com un permanent estímul intel·lectual". La trajectòria política d'Errejón és indissociable d'Iglesias, perquè des de la seva arribada a la universitat es va convertir en el seu company en mobilitzacions, així com amb altres activistes que avui formen part de la cúpula de Podem. Junts van crear l'associació universitària Contrapoder, el 2006.

No obstant això, les diferències ideològiques entre ambdós intel·lectuals han estat latents des de la fundació de Podem: una confrontació interna entre l'aposta d'Errejón per la moderació i la verticalitat organitzativa i la voluntat de retornar a l'essència fundacional del partit -amb més participació de les bases- d'Iglesias, que ja es va fer palesa amb la dimissió de Juan Carlos Monedero i que amb Vistalegre II ha tocat sostre.

5.

El populisme d'esquerres o 'errejonisme'

Sigui com sigui, Errejón ha aportat gran part de l'essència intel·lectual de Podem, un partit que ha aspirat a la construcció de majories de caràcter transversal defugint posicionar-se discursivament en l'eix clàssic esquerra-dreta. L''errejonisme', o populisme d'esquerres, molt influït pel postmarxista Ernesto Laclau, és l'essència de la seva proposta, que beu també del peronisme.

"El terme populisme s'ha acceptat per tothom com un terme que denigra i desqualifica l'adversari sense que ningú hagi estat capaç d'oferir una definició més o menys nítida de què és", va assegurar en una entrevista a Attac TV. Errejón considera, doncs, el populisme com "una forma o un estil discursiu que unifica simbòlicament posicions molt diferents i fragmentades en una simplificació de l'espai polític": "El dicotomitza, i ho fa dividint entre el poble com a representació de la voluntat general i les elits", assegura, "i en aquest sentit el populisme s'entendria com una manera de produir identitats polítiques".

6.

En què s'assemblen la proposta 'errejonista' i la 'pablista'?

Aquesta definició del populisme serveix també per posar l'accent en les diferències entre els projectes 'errejonista' i 'pablista' que el cap de setmana passat es van enfrontar a l'assemblea de Podem com si fossin postures irreconciliables. De fet, les diferències programàtiques que proposa la línia moderada d'Errejón i la titllada de 'radical' d'Iglesias són mínimes. El principal factor de confrontació és sobre la forma en què es presenta el discurs de Podem públicament i la seva imatge, així com elements de funcionament intern. El diputat d'Unidos Podemos per Córdova, Manolo Monereo, ha criticat aquesta condició en diferents ocasions. "El més tràgic és que estem fent un debat de procediments quan el que necessitem és un debat d'idees", va assegurar a 'Eldiario.es': "S'eludeix permanentment el debat polític amb significants buits, i a l'hora de concretar un programa de país no s'està a l'altura de les circumstàncies".

7.

Què volia dir amb el 'nucli irradiador'?

Com a intel·lectual i professor universitari, Errejón sempre ha destacat per tenir un discurs ple de matisos, a diferència del d'Iglesias, que simplifica molt més les idees. El seu estil construït destaca especialment a Twitter, on el 2015 va deixar els usuaris bocabadats amb un tuit tan enrevessat que molt pocs van ser capaços de desxifrar.

La piulada es va fer viral, així com el hashtag #TuiteacomoErrejon, en què milers de persones es van servir del sarcasme per fer broma sobre el comentari. Posteriorment, Errejón va admetre a La Sexta que el tuit era un pèl massa complicat: "No sempre és fàcil condensar missatges complexos i llargs en 140 caràcters". L'enrenou va arribar a tal punt que fins i tot hi va haver un 'youtuber' que va subtitular un vídeo de l'època de professor d'Errejón per explicar a què es referia amb l'"hegemonia" i el "nucli irradiador", amb un llenguatge més planer.

8.

La fascinació per Catalunya que l'ha portat a defensar la plurinacionalitat de l'Estat

Errejón entén i parla català perfectament (i no només en la intimitat). En va aprendre durant el temps que va viure a Girona (on va arribar el 2006), i posteriorment n'ha seguit estudiant fins a tenir-ne un domini gairebé complet. El polític ha expressat en diverses ocasions la seva fascinació per la llengua i la cultura catalanes, la qual cosa l'ha portat a defensar la plurinacionalitat de l'Estat com a línia programàtica de Podem, malgrat el rebuig de la formació a tot el que soni a "patriotisme". "El nostre país és un país plurinacional, i aquesta és una dada amb què qualsevol demòcrata ha de comptar", va assegurar a l'ARA: "No es poden tractar de forma igual elements diferents. I per tant el nostre encaix ha de ser divers i asimètric, i seductor".

9.

Feliu Ventura, entre els seus cantautors preferits

Errejón també escolta música i llegeix en català. Coneix grups de música d'esquerres (com Obrint Pas i At Versaris), i un dels seus cantautors preferits és Feliu Ventura. Pel que fa a la literatura, ha elogiat l'obra de Rafael Chirbes. Va assegurar a 'El Mundo' que regalaria un llibre a Pablo Iglesias: "Una magnífica però duríssima història d'Espanya a través dels nostres avis i pares".

10.

Té un club de fans: els 'errejoners'

Són molts, i s'expressen a través de grups de Facebook, comptes de Twitter i el 'hashtag' #Errejoner. La nova política ha dut molta més gent a interessar-se pels ocupants del Congrés. L'afinitat, sovint, va més enllà de la ideologia: adolescents i moviments 'fandom' idolatren els polítics com a 'celebrities'.

Aquest fenomen prové de l'espectacularització de la política que s'està fent des dels platós de televisió i que converteix els representants públics en estrelles, segons que el catedràtic de sociologia de la Universidad Complutense de Madrid, Fermín Bouza, va explicar a 'El Mundo'.