Els partits balears afronten les eleccions amb manca de relleu

PalmaQueden set mesos per a unes eleccions a les quals només dos partits illencs, per ara, es presentaran amb la mateixa cap de llista que el 2019: el PSIB amb Francina Armengol i Ciutadans amb Patricia Guasp. En el cas de Vox i El Pi hi ha bastantes incògnites, ja que en el primer és la direcció estatal qui hi dona el vistiplau, mentre que en el dels regionalistes el president del partit, Tolo Gili, no pot ser cap de llista, seguint els nous estatuts, com sí que ho va ser Jaume Font. De l’altre costat, tres formacions arribaran als comicis amb nous caps de llista: Unides Podem –Antònia Jover–, el Partit Popular –Marga Prohens– i MÉS per Mallorca –Lluís Apesteguia. Els partits s’hi juguen molt el pròxim maig i la pràctica totalitat hi arriba sense un relleu clar, en cas que un mal resultat provoqui un canvi.

PSIB

Cladera segueix les passes d’Armengol, però amb major inestabilitat política

Què hi ha més enllà de Francina Armengol? La secretària general del PSIB ha aconseguit el que Francesc Antich no va poder: dues legislatures consecutives de Pacte d’esquerres. A més, Armengol està en disposició de governar una tercera legislatura, un fet que a les Balears només s’ha donat amb Gabriel Cañellas.

A diferència de la coalició entre el PSOE i Unides Podem a l’Estat, en la qual hi ha hagut nombroses disputes, Armengol ha mantingut els equilibris interns amb MÉS per Mallorca i la formació morada en aquests quatre anys. Hi ha jugat un paper important la cultura de coalició de les Balears, ja que l’esquerra sempre ha governat amb aquesta fórmula. A més, Armengol té una visió més propera a l’esquerra que altres presidents socialistes, com Emiliano García Page, de Castella-la Manxa. 

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, seria el relleu natural d’Armengol i, de fet, ha pres quasi el mateix camí polític, amb l’excepció de la seva etapa com a consellera d’Economia i Hisenda la legislatura passada: la política municipal i la presidència del Consell de Mallorca. La diferència és que el pas d’Armengol per la institució insular es va caracteritzar per la tranquil·litat. El de Cladera, en canvi, ha estat marcat per l’escàndol de les menors tutelades i, a més, per l’amenaça de trencament del Pacte arran del patrocini al Reial Mallorca, amb un desgast de la relació amb els socis minoritaris, tot i que també es pot entendre en clau electoral, és a dir, per la voluntat de marcar perfil a mesos de les eleccions.

Ciutadans

Guasp assumeix quasi tota la tasca comunicativa i orgànica del partit

Més enllà de la coordinadora autonòmica, Patricia Guasp, Ciutadans no té una cara visible que li pugui fer ombra. Guasp assumeix pràcticament tota la tasca comunicativa i la vida orgànica del partit. Així i tot, amb el seu lideratge, en les darreres setmanes s’han produït la fuita de la portaveu al Consell de Mallorca, Beatriz Camiña, i el pas al PP de dos regidors de la formació taronja a Sineu i Llucmajor, uns casos que el partit va titllar de “transfuguisme”.

A més, Ciutadans va viure un intent de ‘cop d’estat’ intern a les Balears el 2021. Tres dels cinc diputats –Marc Pérez-Ribas, Jesús Méndez i Maxo Benalal– volgueren llevar a Guasp el càrrec de portaveu al Parlament. La direcció estatal hi intervingué per donar suport a la líder autonòmica i obrir expedient als tres diputats. Així doncs, Guasp és de la confiança d’Inés Arrimadas i participa en el comitè de refundació del partit, on està tot en joc, fins i tot el nom.

S’haurà d’estar atent a les llistes electorals que presenti el partit a les Illes, previsiblement abans de gener, per veure si dos dels tres diputats que varen maniobrar contra Guasp –Benalal s’ha afiliat a Vox– continuaran dins la vida del partit. S’ha de tenir en compte la deriva de la formació: dels tres darrers comicis autonòmics –Madrid, Andalusia i Castella i Lleó–, només ha sobreviscut en el darrer cas, amb un únic representant. Si en les eleccions de maig Ciutadans desapareix a les Balears, el lideratge de Guasp podria quedar en dubte, com amb la resta de coordinadors autonòmics i també Arrimadas.

Vox

Jorge Campos crea desafecció, però a Vox allò que importa no és el relleu

El partit d’extrema dreta és una capsa de sorpreses. “L’únic candidat segur és Santiago Abascal”, reiteren des de la formació. És la direcció estatal qui acaba donant el vistiplau a les propostes presentades per les delegacions autonòmiques, i imposa canvis si és necessari. A les Balears, és coneguda la disputa entre el líder de Vox, Jorge Campos, i el representant del partit a Palma, Fulgencio Coll. A més, hi ha sectors dins la formació en què la figura de Campos no està ben vista i fins i tot crea desafecció.

Abans de Nadal es coneixeran els integrants de les llistes electorals de Vox, però importa realment qui podria ser un hipotètic relleu? A Castella i Lleó, amb un candidat quasi desconegut, Juan García-Gallardo, l’extrema dreta va guanyar pràcticament tots els diputats perduts per Ciutadans i va entrar en un govern per primer cop.

En canvi, a Andalusia, amb una de les figures més mediàtiques, Macarena Olona, les expectatives varen desaparèixer el dia dels comicis, amb només dos diputats més i sense poder disputar la majoria absoluta de Juanma Moreno. “La campanya electoral no va ser la millor”, reconeixen des del partit a les Illes. D’aquests dos casos es pot concloure que la importància de Vox rau en el missatge, que “és el mateix a tot l’Estat”, i en la potència de la marca.

El Pi

Dues opcions principals si Melià no és el cap de llista: Antoni Salas i Xisca Mora

El Pi va fer el 8 d’octubre el congrés en què Tolo Gili va revalidar la presidència del partit. Els nous estatuts marquen que la formació tindrà una estructura bicèfala, és a dir, que el líder del partit no podrà encapçalar cap llista electoral. Dels tres diputats actuals, Lina Pons ja ha anunciat que no es presentarà a les candidatures dels pròxims comicis, i Josep Melià, que va ser el número tres darrere la mateixa Pons i Jaume Font, assumeix totes les responsabilitats de comunicació parlamentària.

El relleu dels regionalistes passa per dues opcions: Melià com a cap de llista, que ho ha estat de facto, o seguir la mateixa estratègia i que una altra cara visible encapçali la candidatura. Descartat Gili, dos membres d’El Pi podrien ser-ho per la seva visibilitat política actual. D’una banda, el batle de Costitx i president de la Federació d’Entitats Locals (FELIB), Antoni Salas, de l’altra, la batlessa de Porreres i portaveu regionalista al Consell de Mallorca, Xisca Mora.

Partit Popular

Prohens arriba a les eleccions sense haver-se confrontat amb Armengol

Marga Prohens va ser elegida presidenta del PP balear en un context en què l’antiga direcció de Pablo Casado volia aprofitar l’onada de popularitat d’Isabel Díaz Ayuso. Prohens és pròxima a Feijóo en la visió regionalista del PP, però coincideix més amb Ayuso en la proposta econòmica del partit. Alguns mitjans estatals es fan ressò que el líder popular només tindria una oportunitat, les pròximes eleccions, per aconseguir ser el cap de govern. Què passarà si no guanya els comicis i és forçat a obrir un procés de primàries? Podria afectar les direccions autonòmiques?

Hi ha una clara diferència entre Feijóo i Prohens per afrontar les eleccions. El gallec ha tingut el Senat com un espai de confrontació amb el president del govern, Pedro Sánchez, però Prohens no ha tingut cap cara a cara amb Armengol. Per a la presidenta del PP illenc ha suposat una pèrdua de visibilitat –i també una falta de desgast–, però ho ha compensat amb el fet de ser la veu del partit en les qüestions clau, com en la llei turística i en l’arribada del règim fiscal. El partit, a més, demostra una gran unió al seu voltant.

Unides Podem

Yllanes es descarta i UP recorre a una coordinadora poc coneguda a les Illes

Igual que en el cas de Prohens, la líder autonòmica del partit, i a la vegada diputada al Congrés –Antònia Jover–, serà la candidata d’Unides Podem en les pròximes eleccions illenques. De fet, l’altra diputada de la formació morada per les Balears, Lucía Muñoz, també fa el bot i serà la candidata a l’Ajuntament de Palma. El Congrés és una arma de doble tall, ja que si no es té un alt càrrec dins el partit pot fer perdre visibilitat i disminuir les oportunitats de ser coneguda pel potencial electorat. Això, a més, s’accentua si s’és d’un partit que governa, pel fet que no es poden fer preguntes de control, com el cas de Podem.

Amb vista a les eleccions, Jover podria tenir l’inconvenient de ser menys coneguda del que ho ha estat aquests anys Juan Pedro Yllanes, que ha tingut la vicepresidència del Govern, i pràcticament no ha tingut presència mediàtica. D’altra banda, Unides Podem és un partit que en gran part funciona per l’efecte marca. De fet, a les Illes no té regidors més enllà dels grans municipis, on es dilueix l’efecte que té el candidat en els votants. Així, si la formació a escala estatal es manté forta, pot ajudar a obtenir un bon resultat a les Balears.

MÉS per Mallorca

S’ha desactivat el ‘clan d’Esporles’ amb la derrota a les primàries

Des de MÉS per Mallorca reconeixen que un dels problemes és la falta de coneixement que es té del candidat, Lluís Apesteguia. Ha aprofitat la seva condició de batle de Deià per guanyar visibilitat en temes sensibles per al municipi i l’electorat ecosobiranista com la gestió de l’aigua i la massificació. A més, ha estat la cara visible en qüestions clau, ja que va protagonitzar les rodes de premsa sobre la llei turística i l’educativa –les dues més importants de la legislatura–, i en el cas del règim fiscal.

Amb la seva victòria en les primàries de MÉS, Apesteguia hauria llevat poder al denominat ‘clan d’Esporles’. La seva rival i batlessa del municipi, Maria Ramon, s’ha integrat en l’equip d’Apesteguia com a responsable territorial, i sona per ocupar el segon lloc de les llistes. Josep Ferrà es presentarà a la batlia d’Esporles i Miquel Ensenyat –cap de llista el 2019– ha anat abandonant progressivament les tasques comunicatives del partit.