Els partits, a la caça dels indecisos per un 28-M en què tot està enlaire

Palma“La darrera setmana de campanya s’han de deixar ben clars els teus missatges i les mesures clau que proposes. S’ha de repetir el doble de vegades i les que facin falta per arribar a tots”. Així resumeix el secretari d’organització de Podem, Alejandro López, com afronta la coalició els darrers dies de la campanya per aconseguir, per una banda, convèncer els abstencionistes, i per l’altra, atreure els indecisos. Aquest darrer punt és important, ja que segons la darrera enquesta del Centre d’investigacions Sociològiques (CIS) de l’11 de maig, a les Balears hi havia un 21,8% d’indecisos, és a dir, una de cada cinc persones no sabia a qui votaria a dues setmanes de les eleccions. Així i tot, el politòleg i membre de Passes Perdudes, Guillermo Bezzina, augmentaria el percentatge fins al 25%, en un context en què, segons les enquestes, encara tot està enlaire.

És una situació normal? D’entrada, sí. “Des del 2015, amb la ruptura del bipartidisme, l’oferta política ha augmentat, cosa que pot generar més dubtes a l’hora de votar, i més quan es té un desconeixement de la política o un cert desencís”, argumenta Bezzina. És per això que les campanyes són cada vegada “més importants”, ja que els ciutadans “decideixen el seu vot en el darrer moment, fins i tot el mateix dia dels comicis”. De fet, el 2019 quasi un de cada tres electors de les Illes va decidir el seu vot a la campanya electoral, segons el CIS. L’esquerra és el sector ideològic més afectat per la indecisió i per l’abstenció, ja que té un votant més “crític” que el de la dreta, i que es regeix més per la rendició de comptes i el càstig electoral, “com el cas de MÉS per Mallorca el 2019”, quan va baixar de sis a quatre diputats.

La recerca del votant indecís és la darrera de les passes dels partits al llarg de la campanya. El politòleg explica que es comença amb un intent de retenir el propi electorat, per després endinsar-se en els abstencionistes, desmobilitzar el sector contrari i, finalment, cercar el canvi de vot. Així i tot, es veuen grans diferències entre l’esquerra i la dreta. Conscients que només poden governar si és en bloc i que cadascú ha de tenir el seu espai, els partits del Pacte no apel·len a la crisi viscuda pel català a la sanitat i pel patrocini turístic al Reial Mallorca. Al contrari. Segons Bezzina, hi ha un pacte de no-agressió: “Hi tenen més a perdre que a guanyar, és una estratègia conservadora de no cometre errors i no robar molt d’electorat”.

Només hi ha alguns retrets per part de MÉS, per marcar perfil en l’àmbit de l’habitatge, a l’hora de rebaixar l’eufòria del PSIB i UP per la llei estatal que es va aprovar el passat 18 de maig, amb la crítica que es limita el creixement del preu del lloguer, i no el preu en si mateix. A més, per desmobilitzar l’electorat del PP més moderat, aquell que compartiria amb El Pi o fins i tot amb alguna part del PSIB, les tres formacions proclamen contínuament que Marga Prohens només podrà governar de la mà de Jorge Campos. En canvi, Prohens, que “ha de robar vots a Ciutadans i l’extrema dreta per governar en solitari, apel·la molt més al vot útil”.

De Yolanda Díaz al decreixement

Les Balears són una mena d’oasi per a Unides Podem, comparat amb el que s’ha viscut a l’Estat amb les bregues entre la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, i la direcció de Podem per les quotes de poder dins la plataforma electoral Sumar. També és cert que en els darrers dies la “sagnia” entre els dos sectors s’ha frenat, per arribar a les eleccions amb la imatge d’un partit unificat. A les Illes, hauran vingut a fer campanya la secretària general de la formació morada i ministra de Drets Socials, Ione Belarra; la ministra d’Igualtat, Irene Montero; l’exlíder del partit, Pablo Iglesias, i la mateixa Díaz. En el cas de la impulsora de Sumar, haurà estat el 25 de maig, tres dies abans de les eleccions.

“És la líder més ben valorada, atreu el vot jove, i és una mostra per deixar clar que anam junts. A les Illes s’escenifica el que es vol fer a escala estatal”, remarca Alejandro López. A més, “no és el mateix” fer campanya aquí, on Unides Podem governa i es necessita retenir-lo, que en altres comunitats. És un missatge als indecisos, especialment als treballadors, i encara més de l’hostaleria, “un sector molt nostre”. “Dimarts 23 és el darrer dia per publicar enquestes, així que tots els actes posteriors tenen molta més influència”, destaca Bezzina. El president del PP estatal, Alberto Núñez Feijóo, ha elegit el 24 per visitar les Illes, una comunitat on poden revertir el color polític després de vuit anys.

Per la seva banda, el coordinador de MÉS, Lluís Apesteguia, ha posat en relleu que la seva ha estat una campanya “centrada en els valors tradicionals del partit: model econòmic, protecció del territori, la lluita per l’autogovern i la llengua”. Els ecosobiranistes han posat molt més èmfasi en el decreixement turístic que Unides Podem i el PSIB. “Ens diferencia de la resta de partits d’esquerra la claredat dels plantejaments, que pot ser decisiva per atreure els indecisos”, explica.

“El PP no parla d’economia”

“En aquesta campanya el PP no parla d’economia, i potser a les Balears no és el seu tema principal perquè les dades macroeconòmiques són bones i el Govern fa temps que treballa amb sindicats i patronals. El PSIB ha vist que ha de tenir calmat el sector econòmic i l’hoteler, és una lliçó apresa dels Pactes de Progrés de Francesc Antich, ja que així no es dona munició a la dreta”, sosté Bezzina. La campanya dels socialistes s’ha centrat en tres àmbits: la situació econòmica –destaquen contínuament els convenis d’hostaleria, comerç i residències–, els drets socials i amb la mateixa presidenta Francina Armengol. “Té un alt grau de coneixement i valoració”, explica el secretari d’organització, Cosme Bonet. En aquesta darrera setmana el PSIB incorpora el missatge de la mobilització, “més important que mai pel perill de la ultradreta”.

“Els nostres votants estan molt mobilitzats”, apunta per la seva banda el que fins ara ha estat el portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa. Després de vuit anys de govern d’esquerres, l’electorat de dretes “té ganes de canvi”, i per això la campanya del PP se centra molt més a gratar vots d’altres partits. Han tingut dos grans temes en els darrers dies: els impostos i l’ocupació –que és una de les banderes de Vox– o defensa de la propietat privada. A diferència d’Isabel Díaz Ayuso, no han utilitzat la polèmica d’EH Bildu i la presència d’exetarres a les llistes, mentre que l’extrema dreta illenca sí que ho ha fet.

I d’un PP que vol mostrar una alternativa de govern a un Pi que vol fer valer el centre polític. “La nostra estratègia sempre serà la mateixa, tant per arribar als abstencionistes com als indecisos: mostrar la importància que hi hagi un partit d’aquí, sense dependència de partits estatals, que fa sentir-se allunyat de les institucions”, assenyala la vicepresidenta de la formació regionalista i batlessa de Porreres, Xisca Mora. El Pi duu a terme una campanya molt crítica amb el Govern d’Armengol, i Bezzina apunta que està fent “malabarismes”: vol impulsar un pacte per combatre la sobrepoblació, al mateix temps que proclama que “s’ha d’estimar el turisme”, que n’és una de les grans causes.

Tant El Pi com Ciutadans juguen al mateix, és a dir, a posicionar-se com el partit de centre que pot allunyar PP i PSIB “dels extrems”. Aquest lloc central en el tauler polític és el que, per norma general, té més indecisió a l’hora de votar, indica el politòleg. De fet, avui dia hi hauria fins a quatre partits en aquest espai, amb característiques diferents, que lluiten per part d’aquest electorat: El Pi, Ciutadans, PSIB i PP. Mentre que Xisca Mora reivindica la necessitat de “recuperar la identitat i separar-se del bipartidisme”, el cap de campanya del partit taronja, Juanma Gómez, sosté que, tot i haver de lluitar contra unes enquestes que no els donen representació, Ciutadans és “un partit necessari”. “Molta població no té decidit el vot perquè no confia en el discurs del PP i el PSIB, entregats als socis. Nosaltres ni ens hi identificam ni ens hi veim”, apunta.