Els partits cerquen múscul en els municipis per encarar les eleccions autonòmiques

PalmaQueden deu mesos perquè les urnes decideixin els batles i batlesses dels municipis de les Balears, però els partits illencs fa temps que tenen la maquinària en marxa per garantir-se el màxim de representació. La mobilització que suposa la implantació territorial amb vista als comicis insulars i autonòmics no passa desapercebuda per les formacions que, com han relatat a l’ARA Balears, han fet feina per mantenir i ampliar les candidatures conformades el 2019. “Hi sol haver una correlació entre les eleccions municipals i les autonòmiques, per la qual cosa és recomanable arribar al màxim de territoris, tenint en compte que han de ser llistes de garanties, no presentar-se per presentar-se”, sosté el politòleg i expert en comportament electoral Pedro Riera.

El cas més clar seria Vox, que passaria d’elaborar llistes en quinze municipis a fer-ho en més de 40. Els mateixos integrants del partit d’extrema dreta es varen veure sorpresos que en les eleccions al Parlament la meitat dels vots vinguessin de la Part Forana, per la qual cosa han prioritzat la seva estratègia a enfortir-se en els pobles. “S’ha d’aprendre del PP i el PSIB, amb una base forta que permet esquivar qualsevol crisi interna”, explica el responsable territorial del partit, Sergio Rodríguez. En el cas de MÉS per Mallorca o el PP, intenten arribar a la totalitat de territoris i d’altres, especialment Unides Podem (UP) i Ciutadans, lluiten contra el contagi de l’efecte marca després dels darrers resultats electorals a les eleccions de Castella i Lleó i Andalusia.

Podem i la formació taronja són partits construïts de dalt a baix, que han aconseguit primer grans resultats en l’àmbit estatal i que després han intentat teixir les agrupacions i els comitès locals. Aquest fet els fa més sensibles a les crisis polítiques, ja que parteixen d’una menor implantació. “Els partits més nous no estan tan arrelats a la terra i els electors s’han de fiar d’altres elements de judici, com el valor de la marca estatal”, detalla Riera. Això explicaria que tant Podem com Ciutadans concentrin les seves candidatures en els municipis balears més poblats. “Com més població hi ha, més es dilueix l’efecte del candidat i més rellevància té la marca”, exposa el politòleg.

A l’altra banda se situen El Pi i MÉS per Mallorca. “La potència de l’estructura territorial es demostra en els municipis que no són tan grans”, afirma el portaveu parlamentari regionalista, Josep Melià. El partit, que dona per superada la crisi política viscuda i que va desembocar en el congrés que va elegir Tolo Gili president de la formació, es troba en el procés de renovar comitès locals que eren díscols, com el d’Inca –i treballa per formar una candidatura en el cas de Manacor–, i recuperar-ne d’altres que havien decidit abandonar El Pi, com ha succeït aquesta setmana amb el de Sencelles, amb el batle del poble, Joan Carles Verd, al capdavant.

Els regionalistes tenen previst conformar entre 35 i 40 candidatures a Mallorca, amb la serra de Tramuntana com el gran reducte amb més dificultat per accedir-hi, un fet que també succeeix a la resta de partits llevat del PSIB o el PP. La baixa població de municipis com Puigpunyent, Estellencs, Banyalbufar i Escorca dona peu que hi hagi poques candidatures, amb una presència històrica dels grans partits o d’agrupacions independents. De fet, a Escorca els cinc regidors són del PP.

En el cas dels ecosobiranistes, Escorca i Fornalutx, a més d’Ariany, foren els únics municipis que varen resistir-se a poder integrar una candidatura, però el coordinador del partit, Lluís Apesteguia, remarca la voluntat d’abastir tota l’illa. “MÉS beu de les agrupacions, de la seva mobilització de baix a dalt, que va molt lligada als resultats insulars i autonòmics”, destaca.

El “cosí germà” de MÉS per Mallorca, Més per Menorca, mantindrà la mateixa estratègia utilitzada en els comicis de 2015 i 2019, tal com apunta el coordinador general del partit, Miquel Àngel Maria. Així, el nom del partit no apareixerà en cap papereta municipal, sinó que la formació donarà suport a agrupacions independents presents només en el propi municipi, com Ara Maó, Som es Castell i Volem Sant Lluís. Els casos contraris són els de Ciutadella, on es concorre sota la marca del Partit Socialista de Menorca (PSM), i es Migjorn, on només es presenten el PP i el PSIB. “Les persones adherides de Més per Menorca moltes vegades són el gruix d’aquestes formacions”, assenyala.

Per la seva banda, el secretari d’Organització del PSIB, Cosme Bonet, afirma que la intenció és abastir la pràctica totalitat dels municipis illencs, “però alguns dels menys poblats sempre se’ns resisteixen”. Així i tot, no serà en tots els casos sota la marca PSIB, sinó que hi haurà també coalicions progressistes. El partit ha anat renovant al llarg d’aquests mesos les agrupacions locals i ja se senten preparats per als pròxims comicis. “Les municipals mobilitzen perquè és l’administració que el ciutadà se sent més pròxima, per la qual cosa és important tenir implantació territorial”, destaca.

Nous lideratges

El Pi, Podem, MÉS per Mallorca i el PP arribaran a la cita electoral amb nous lideratges autonòmics, i Ciutadans, amb un procés de refundació. Com indiquen tots ells, el municipalisme s’ha posat en el punt de mira. La secretària general popular, Sandra Fernández, explica que s’han renovat el 90% de les juntes locals, cercant enfortir-se en els municipis perquè els candidats al Consell i al Parlament “tinguin un bon resultat”. De fet, el partit ha recuperat el que anomenen G-10, al·ludint a les cimeres dels deu països més poderosos del món: reunions periòdiques amb les juntes dels municipis illencs de més de 30.000 habitants per treballar de manera específica l’estratègia política o la comunicació, entre altres aspectes.

Amb relació al PP, el politòleg apunta que el seu caràcter més regionalista, a diferència del de la Regió de Múrcia o la Comunitat de Madrid, pot dificultar de cara a l’electorat els pactes amb Vox que, com subratlla el seu responsable territorial, manté el mateix missatge sigui el territori que sigui, “ja pot ser un poble de Sòria com de la Tramuntana”. Per tant, la major presència municipal de Vox a les Illes, lluny de conformar un soci de govern, pot dificultar la creació de pactes.

Pel que fa a UP, com relata el secretari d’organització illenc, Alejandro López, la idea és consolidar els 25 dels 67 municipis on varen presentar candidatures, que representen el 80% de la població balear, i ampliar al màxim, “però sent realistes, perquè no podem arribar pertot”. Amb l’elecció d’Antònia Jover com a coordinadora, la direcció balear ha estat quatre mesos “escoltant les agrupacions locals” per encarar l’any electoral. “Volem enfortir el teixit municipal, arrelar-nos”, destaca López. “En general, a les Balears hem anat superant els resultats de la nostra formació en l’àmbit estatal, per la qual cosa aquí la marca és més forta. A més, el que ha passat a Andalusia no es pot extrapolar a les Illes”, afegeix.

Ciutadans està en la mateixa fase i dins el seu procés de refundació, com detalla la líder autonòmica, Patricia Guasp, “es vol donar molta importància al municipalisme”. “No ha estat gaire present en el partit, però volem canviar-ho, tenim el compromís ferm de fer-ho”, matisa. Com Podem, la formació taronja repetirà candidatures als municipis on ja es presentà. Així i tot, Guasp reconeix que la implantació als municipis petits “és una de les debilitats que tenim”, amb l’única excepció de ses Salines, on estan dins l’equip de govern. A més, subratlla que des del comitè estatal del partit, després dels resultats d’Andalusia i Castella i Lleó, es fa l’anàlisi que en les eleccions municipals sofreixen menys l’efecte marca.

El possible gir de Sánchez

Les eleccions generals estan previstes per a finals del 2023 i, seguint el politòleg Pablo Simón, en una entrevista amb l’ARA Balears, sembla molt difícil que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, vulgui avançar-les i fer-les coincidir amb les autonòmiques, insulars i municipals. Tenint en compte que Sánchez tindrà la presidència de la Unió Europea el segon semestre de l’any que ve, correria el risc de perdre-la i entregar-la al president del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Així i tot, la possibilitat hi és, i la coincidència de quatre eleccions alhora capgiraria els plans dels partits. “El vot de les generals podria contagiar les autonòmiques i locals”, apunta Riera. Des d’El Pi diuen que hi podria haver un efecte de mobilització que “potser ens perjudicaria”, però provocarà que “ens presentem a les generals, perquè tindrem tota l’estructura en moviment”. D’altra banda, Apesteguia lamenta que la coincidència “tendeix a embullar el missatge i es requereix que les convocatòries siguin totalment autònomes per produir el debat social i observar les diferents propostes”.