Torra apel·la als drets humans i no respon a les preguntes de Vox sobre els llaços per "decència democràtica"

BarcelonaEl president de la Generalitat, Quim Torra, ha apel·lat als drets humans al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) a l'hora de defensar la seva decisió de mantenir els llaços grocs en els edificis públics tot i l'ordre de retirar-los de la Junta Electoral Central (JEC). Torra ha contestat a cinc preguntes de la Fiscalia, que l'acusa de desobediència greu, però segons fonts judicials consultades per l'ARA, ha rebutjat respondre a l'acusació popular, exercida per Vox, per "decència democràtica".

El magistrat instructor, Carlos Ramos, ha instat les parts a respectar la confidencialitat de la causa fins a les eleccions i, per això, han transcendit molts pocs detalls sobre la declaració del president a la sala de vistes del TSJC.

Segons fonts judicials, Torra ha contestat coherentment a la seva línia de defensa, en una declaració que ha durat poc més de mitja hora. Des del principi, el president de la Generalitat s'ha emparat en la llibertat d'expressió, en els drets humans i en els drets fonamentals a l'hora de defensar el manteniment dels llaços grocs o altres símbols similars per a la defensa dels presos polítics en els edificis públics del Govern tot i la prohibició de la Junta Electoral Central, de la qual Torra hauria dit que no tenia competències per emetre aquest dictamen. Ara bé, el to del president ha sigut moderat, a diferència de la piulada emesa des del seu compte de Twitter, on va ssegurar que acusaria l'Estat de la seva deriva autoritària.

La fiscalia es va querellar contra Torra per haver desobeït de manera "conscient i deliberada" la prohibició de la JEC. La querella remarcava que el requeriment de la JEC va ser "clar i exprés", i que va ser "reiteradament desatès" pel màxim responsable de la Generalitat. A més, el ministeri públic considerava els llaços una simbologia "ideològica i partidista, representativa únicament d'una part de la societat".

Noves proves

Després d'escoltar la declaració de Torra, el magistrat del cas ha decidit demanar noves proves, i ha deixat clar que la investigació contra el president seguirà endavant. La principal instrucció en aquest sentit serà el requeriment al Síndic de Greuges perquè aporti l'informe que va emetre al març sobre l'exhibició de simbologia i que indiqui exactament qui l'hi va demanar i per quina via. El document recomanava al Govern que retirés els llaços dels edificis institucionals durant el període electoral per mantenir la "neutralitat política".

Un cop rebut l'informe, Torra va demanar aclariments al Síndic per saber què entenia exactament per "edificis públics", quins terminis tenia exactament el període electoral al qual circumscrivia l'informe la necessitat de ser neutral i si també calia retirar els llaços col·locats per la ciutadania de manera espontània. L'instructor de la causa també vol saber ara els detalls d'aquest aclariment i la resposta que es va traslladar a Torra.

D'altra banda, l'instructor ha demanat al gabinet de comunicació de Presidència que li faciliti les dues notes de premsa emeses en relació als dos requeriments de la Junta Electoral Central, i que precisi també l'hora i el mitjà a través del qual van ser distribuïts.

Suport a l'exterior del TSJC

Torra ha arribat al Palau de Justícia acompanyat dels seus consellers, així com de les entitats sobiranistes. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha assegurat a les portes del TSJC que la seva entitat no farà “cap pas enrere” en la defensa dels drets fonamentals. “No normalitzarem la repressió”, ha remarcat, i ha afegit: “La Junta Electoral no pot posar en qüestió el dret de la llibertat d’expressió”.

Des de l’AMI, Josep Maria Cervera ha dit que a partir del 26 de maig, des dels nous ajuntaments fruit de les eleccions caldrà “vetllar” pel respecte dels drets civils i polítics. Mentrestant, David Saldoni, alcalde de Sallent i president de l'Associació Catalana de Municipis, ha destacat que és “molt greu” confondre la “propaganda política i la llibertat d’expressió”, i ha assegurat que la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i els exiliats representa la “voluntat dels electors”.

La plana major de JxCat ha volgut acompanyar Torra en la seva declaració, com és el cas de la diputada electa al Congrés Laura Borràs i la número dos a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi. Artadi ha denunciat la “repressió” de la Junta Electoral i els tribunals. “Tant és si hi ha el PP o el PSOE, l’única cosa que fan és reprimir”, ha dit l'exconsellera, que ha demanat més "diàleg".