Els partits escalfen motors per a la cursa electoral

PalmaBona part dels partits polítics de les Balears afronten l’any que ara comença amb els deures fets i uns òrgans de direcció renovats i preparats per a una cursa electoral que serà d’allò més llarga. Malgrat que queda gairebé un any i mig per a les eleccions de maig del 2023, les formacions illenques ja han pitjat l’accelerador, tant a la dreta com a l’esquerra. Mentre que el PP es presenta com l’únic relleu possible al Govern del Pacte, MÉS per Mallorca reclama una revisió dels Acords de Bellver dins de la coalició. Ara bé, sembla que la pandèmia encara no ha dit la darrera paraula i la gestió de les conseqüències que se’n deriven serà una de les claus del moviment de fitxes en el tauler polític. 

PSIB 

Els socialistes aposten per una tercera legislatura consecutiva

A més de culminar la renovació de les agrupacions locals, amb la de Palma a l’horitzó –serà el febrer–, els socialistes són conscients que “la maquinària s’ha de tornar a posar en marxa” l’any que ve per aconseguir una tercera legislatura consecutiva, fet que marcaria una fita en la història política de les Illes. Així ho explica el secretari d’Organització del PSIB, Cosme Bonet. “En el congrés va quedar clar que volem la tercera. Ja hem fet un procés de reflexió interna i hem de repensar el projecte amb mirada llarga, amb l’objectiu del 2030”, comenta. Segons assenyala Bonet, la conferència política que el PSIB durà a terme el 2022 culminarà en el programa electoral. Quant a la revisió dels Acords de Bellver que reclama MÉS, el secretari assegura que “és més important el que uneix el Pacte que no el que el separa”. “No hem estat mai monolítics. Es revisa i ja està, perquè sense diàleg no hi ha política”, sentencia. 

PP 

Un any de presència permanent al carrer amb Marga Prohens al capdavant

Malgrat que l’ímpetu que va provocar l’elecció de Marga Prohens com a presidenta del PP balear ha perdut força, els populars continuen convençuts que la il·lusió que ha generat aquesta nova etapa “s’ha traslladat pertot arreu”, segons assenyala la secretària general del partit, Sandra Fernández. A més d’enllestir la renovació de les juntes locals, la feina del PP se centrarà a “traslladar el nostre projecte al carrer”. “Marga Prohens hi serà permanentment, tant a les barriades de Palma com als altres municipis”, assenyala Fernández, que destaca que també es treballa en reunions i fòrums per “explicar a la societat civil” l’alternativa que ofereixen els populars, la qual té en la reforma fiscal un dels baluards. “Presentarem una proposició de llei i també presentarem iniciatives sobre el tema de l’habitatge”, afegeix. La secretària general considera que, durant els dotze mesos que estan per venir, el PP “ha de marcar el seu ritme, sense fer gaire cas del que passi a l’altre costat”. 

Podem 

El partit morat treballarà per ser indispensable per al Pacte 

Podem enceta el 2022 amb Antònia Jover com a nova coordinadora. Com la líder del PP, Marga Prohens, Jover és diputada en el Congrés, però els morats no creuen que la distància amb Madrid suposi cap obstacle. “Mae de la Concha [la coordinadora anterior] també va ser diputada a Madrid i vàrem aconseguir victòries, com l’entrada al Govern o el sorpasso”, assenyalen fonts de Podem. D’altra banda, ja fa setmanes que des del partit morat es reitera el mateix missatge: “Des que Unides Podem existeix a les Balears, la dreta corrupta no ha tornat a governar i hem retornat la dignitat a les nostres institucions”, subratllen. Ara bé, com ja va passar el 2019, la dinàmica de la formació morada a les Illes es veurà marcada amb força pel que passi a escala estatal i pel paper de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en el si del govern espanyol.  

MÉS per Mallorca 

Continuen els temes pendents amb l’Estat a l’espera de revisar els Acords de Bellver 

Malgrat que la pandèmia continuarà, el 2022 començarà per a MÉS per Mallorca amb la revisió dels Acords de Bellver i Raixa que va anunciar el nou coordinador ecosobiranista, Lluís Apesteguia, en ser elegit per encapçalar el partit. “El 2022 ha de ser l’any en què les institucions desenvolupin els eixos de canvi dels Acords de Bellver i Raixa. En aquest sentit, ja hem iniciat una revisió del nivell de compliment per analitzar quins temes queden pendents”, assenyala Apesteguia, a més d’assegurar que els ecosobiranistes seran “inflexibles” en aquest aspecte. D’altra banda, MÉS continuarà plantant cara a l’Estat en tres grans àrees: el finançament, la culminació del Règim Especial de les Balears (REB) i la transferència de competències pendents. De fet, Apesteguia destaca la feina del senador autonòmic ecosobiranista, Vicenç Vidal, per aconseguir la de Costes.  

Ciutadans 

Una formació a la baixa que reclama el seu paper en la política balear 

Si la dinàmica estatal és cabdal en el cas de Podem, no ho és menys quan es parla de Ciutadans. El partit taronja no aixeca el cap i el PP i el PSOE treballen de valent per aconseguir la seva part del pastís. Precisament a causa d’aquest camí tan dur que es presenta davant de Cs, els seus líders s’afanyen a remarcar-ne la utilitat, també a les Illes. “El paper de Cs en el Pacte de reactivació continuarà sent clau el 2022”, apunta la coordinadora a les Balears, Patricia Guasp, que també assenyala que l’any que ve serà el moment d’“enfortir l’estructura del partit” i d’“acostar el missatge a tots els ciutadans”.  

El Pi 

Superar la divisió i reimpulsar el partit com a objectiu principal  

Més enllà de l’horitzó electoral, El Pi haurà de cosir costures durant el 2022, si és que vol continuar amb una presència rellevant a les institucions. La formació regionalista dedicarà els primers mesos de l’any a dur a terme “una trobada amb tots els càrrecs públics del partit, així com membres de comitès locals, per reimpulsar-lo”, explica el president d’El Pi, Tolo Gili. A banda del congrés a Menorca, els regionalistes volen prosseguir la seva implantació territorial a les Balears, encara que això haurà de passar per aclarir la situació de la formació a Eivissa després dels intents fracassats de Toni Roldan per liderar el partit a escala autonòmica. 

Més per Menorca 

Els ecosobiranistes menorquins treballaran per mantenir l’electorat

Malgrat que Més per Menorca va perdre un diputat i, per tant, el grup parlamentari el 2019, els ecosobiranistes menorquins destaquen que hi va haver una diferència de molt pocs vots respecte del 2015 i assenyalen que l’objectiu per al 2022 és precisament aquest: conservar l’electorat. Ara bé, també tenen clar que la seva carta de presentació “és la feina”, segons afirma el portaveu de la formació en el Parlament, Josep Castells. “Tenim la idea de recuperar el tercer diputat, però així mateix ens ha anat bé en el grup mixt. Nosaltres continuarem amb la nostra agenda, que no és altra que l’activitat parlamentària”, diu, i destaca la importància de la tramitació de la llei de la biosfera durant l’any que comença.