Els partits pugen al carro de Rigoberta i Eurovisió

BarcelonaLa setmana passada van coincidir dues campanyes: la de les eleccions a Castella i Lleó i la dels grups que competien al Benidorm Fest per ser els escollits i representar Espanya a Eurovisió. Curiosament, en un moment donat es van entrellaçar i es va complicar distingir entre el que era discurs polític i fenomen fan. Representants de la majoria dels partits van acabar pronunciant-se sobre el concurs i Twitter es va omplir d’interpretacions sobre els tints polítics de la cançó Ay mamá de Rigoberta Bandini o el tema en gallec de les Tanxugueiras. Al final va guanyar amb un reggaeton la catalana Chanel, cosa que va posar el focus sobre un sistema de votació polèmic i, per a alguns, poc transparent, que fins i tot va acabar al Congrés de la mà del BNG i Galícia en Comú.  

Una de les formacions que més va entrar en el fenomen és Unides Podem, que a més va jugar a la competició amistosa entre els seus membres –la ministra Yolanda Díaz va advocar per les Tanxugueiras, mentre que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, es decantaven per Bandini i el seu homenatge a la dona–. Fonts de l’equip d’Albiach expliquen que el fenomen “connecta” amb les seves “bases potencials”. Amb tot, admeten que en determinat moment potser es van “passar una mica”: l’onada de comptes de càrrecs liles que hi van ficar cullerada no parava de créixer. 

“Probablement, el que explica millor la politització del cas és que Eurovisió és un festival que miren milions de persones”, exposa Carles Pont, professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que recorda que la política sol “buscar l’impacte mediàtic”. Això ha estat estudiat per diferents investigadors, com Gianpietro Mazzoleni –que parlava de la “política pop”– i Pippa Norris. Aquestes teories, exposa l’expert, parlen de la “frivolització de la política” i d'un “excés d’hiperconnectivitat”. 

Després de la polèmica sobre el paper del jurat al concurs, Galícia en Comú també va portar la qüestió al Congrés amb una moció i els comuns van registrar diverses preguntes sobre el tema a la comissió de control de RTVE, explica el diputat Joan Mena: “En aquest segon moment, hi ha un paper de fiscalització d’un organisme públic”. Juntament amb Galícia en Comú, el BNG també va demanar explicacions. La formació denuncia a més “comportaments gallegòfobs” durant el programa. “No ens importa qui anirà a Eurovisió, però a Galícia hi va haver un descontentament social”, assenyalen veus de la formació. El PSOE ha optat per tenir un paper més discret en el debat, encara que la ministra de Transports, Raquel Sánchez, ja havia apostat al desembre per Bandini. Fins i tot al Govern català, la consellera d’Igualtat Tània Verge va pronunciar-se a favor de Bandini i el grup gallec, mentre que el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián va llançar un missatge en clau monàrquica: “Rigoberta Bandini és l'única reina que mereix ser reconeguda”. 

La bombolla de Twitter i la batalla cultural

Per a Toni Rodon, politòleg i professor de la UPF, aquests debats serveixen als partits per “mostrar” al votant el seu missatge de manera més senzilla en qüestions com el feminisme o la plurinacionalitat de l’Estat. Potser és per això que la qüestió es va convertir en una arma llancívola enmig de la campanya de Castella i Lleó. Les paraules d’Irene Montero, que va lloar la cançó de Bandini com un “bonic lema feminista” van ser contestades pel líder del PP, Pablo Casado, el dissabte 29: “Els diria als ministres de Podem que s’ocupessin també de les dones que treballen a l'hostaleria. Menys soflames feministes”. També Vox va carregar contra Montero en una atenció als mitjans.

En aquest sentit, la doctora en Ciència Política Gemma Ubasart assenyala la “batalla cultural” que han lliurat els partits al voltant d’aquest tema. Amb tot, adverteix dels perills de “magnificar” la “bombolla de Twitter”.