Què passaria si Sánchez perdés una qüestió de confiança?

MadridTot apunta que Pedro Sánchez no se sotmetrà a la qüestió de confiança que Carles Puigdemont li reclama. Per molt que Junts ho plantegi al Congrés, el president del govern espanyol és l'únic que pot activar, prèvia deliberació del consell de ministres, aquest instrument previst a la Constitució. Ara bé, en cas que Sánchez fes cas a Junts, com funcionaria? Què passaria si perdés una hipotètica qüestió de confiança?

"La confiança s'entendrà atorgada quan voti a favor de la mateixa la majoria simple de diputats", recull la carta magna espanyola en l'article 112, que estableix que és el president espanyol qui pot plantejar-la al Congrés "sobre el seu programa o sobre una declaració de política general". Encara que no necessiti majoria absoluta, sense el vot a favor o l'abstenció de Junts el cap de l'executiu espanyol no aconseguiria superar la qüestió de confiança, assumint que el PP i Vox votarien en contra de la seva continuïtat. "Si el Congrés nega la seva confiança al govern, aquest presentarà la seva dimissió al rei", preveu l'article 114 de la Constitució. Per tant, si la perdés, Sánchez hauria de plegar.

A partir d'aquí, i a diferència del que passaria amb una moció de censura, s'obriria un període incert. L'Estat tornaria a l'escenari previ a la investidura de Sánchez. Mentre que amb l'aprovació d'una moció de censura s'entén investit el candidat alternatiu i el monarca el nomena directament nou president, amb la qüestió de confiança s'activaria una ronda de consultes de Felip VI amb els grups parlamentaris per designar un candidat. Si Junts, per molt que hagués votat contra Sánchez al costat del PP i Vox, no s'avingués a fer president Alberto Núñez Feijóo com va passar fa un any i escaig, s'arribaria a un escenari de bloqueig que acabaria portant a una nova convocatòria electoral.

Els precedents de Suárez i González

Si Sánchez fes el pas, no seria el primer cop en democràcia que es vota una qüestió de confiança al Congrés, sinó el tercer. El setembre del 1980 va estrenar aquest mecanisme Adolfo Suárez, de la UCD, que no comptava amb majoria absoluta i va decidir reclamar el suport de la cambra baixa per superar la crisi econòmica del moment i tirar endavant el desenvolupament de la Constitució aprovada menys de dos anys abans. Va aconseguir 180 vots a favor, quan només n'havia obtingut 168 a les urnes, i va sortir victoriós de la cita. Ara bé, va dimitir quatre mesos després.

Deu anys després va ser un altre socialista qui va decidir utilitzar aquest instrument. Felipe González, l'abril del 1990, es va sotmetre a una qüestió de confiança per la polèmica que hi va haver en les eleccions generals celebrades l'octubre de l'any anterior. L'escrutini va ser molt lent, i entre acusacions d'irregularitats i recursos del PP a tres circumscripcions, González va optar per buscar un segon aval del Congrés un cop investit. També la va superar, ja que el PSOE estava a només un escó de la majoria absoluta.

El cas de Puigdemont a Catalunya

El mateix Puigdemont va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança, en aquest cas al Parlament, en ple Procés davant dels dubtes de la CUP, que poc abans li havia tombat els pressupostos. L'expresident de la Generalitat va superar la qüestió de confiança el setembre del 2016 amb l'encàrrec de culminar el camí cap a la independència i la celebració d'un referèndum l'any següent. En aquest cas, la decisió de sotmetre's a una qüestió de confiança depenia també únicament del cap de l'executiu.

El Parlament dóna la confiança a Puigdemont per tirar endavant el referèndum

La proposició no de llei que Junts ha presentat al Congrés per forçar Sánchez no té capacitat d'obligar-lo a sotmetre's a una qüestió de confiança. De fet, el PSOE podria paralitzar la iniciativa a la mesa de la cambra baixa, on té majoria amb Sumar. En tot cas, si els socialistes permeten la votació, fonts de Junts expliquen que la seva proposició no de llei instant a la qüestió de confiança no es votaria fins al febrer, aproximadament.