La passivitat del Govern en la lluita per assegurar una quota de català a la llei audiovisual
Francina Armengol va ignorar en dues ocasions la petició de l'STEI de fer una reunió per tractar la situació de la llengua pròpia a la norma estatal
PalmaEsquerra Republicana i el PSOE varen arribar a un acord dimecres al Senat perquè les grans plataformes audiovisuals destinin aproximadament un mínim de 15 milions d’euros anuals a les produccions en català, euskera i gallec. Però, malgrat que les generalitats catalana i valenciana hi han empès, el posicionament del Govern no ha anat més enllà de les declaracions d’intencions des que l’avantprojecte de llei es va exposar públicament per primera vegada, el novembre del 2020 –la segona vegada va ser el juliol de 2021.
De fet, els governs de Catalunya i del País Valencià varen presentar al·legacions relacionades amb el català a la norma, mentre que l’Executiu no va moure fitxa. La Generalitat valenciana del socialista Ximo Puig va reclamar que la llei inclogués referències al pluralisme lingüístic i l’obligació dels operadors estatals d’emetre i subtitular en llengües cooficials, segons indiquen fonts de la Secretaria Autonòmica de Prospectiva i Comunicació.
Les al·legacions procedents de les Balears relacionades amb la llengua pròpia es varen fer a través de diverses organitzacions: l’STEI en va fer dins de Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB) en va presentar amb la Federació de Productors Audiovisuals (PROA), una entitat d’àmbit estatal. IB3 va fer-hi al·legacions com a integrant de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), encara que no varen tractar de temes lingüístics, segons han explicat fonts de l’ens públic, sinó sobre competències, emissions territorials i finançament.
Sense reunió amb l’STEI
L’STEI va intentar reunir-se en dues ocasions amb Francina Armengol per tractar sobre les al·legacions a l’avantprojecte de llei audiovisual –el novembre del 2020 i l’agost del 2021.“Si la futura llei no inclou l’ús del català, la llengua quedarà en una situació de debilitat absoluta en la producció audiovisual”, explicava el sindicat en una de les sol·licituds. “Durant la tramitació, és de vital importància el paper que poden jugar els governs autonòmics amb el català com a llengua oficial per tal de garantir-ne la presència en les produccions audiovisuals del futur”, s’hi afegia.
Però Armengol va ignorar les dues peticions. “A l’estiu ens havia d’acompanyar l’assessor de la FOLC, Daniel Condeminas, però la presidenta ens va derivar a un director general”, comenta el secretari general de l’STEI, Miquel Gelabert. “La presidenta s’ha reunit amb Pere Aragonès i ha tingut paraules sobre compartir objectius, però no s’hi ha vist cap altre gest a favor”, afegeix. Per part seva, Condeminas destaca la importància de “disposar de diners per a les produccions en català”, també a les Balears, perquè això beneficiarà “les productores del territori”.
Per què no es va reunir Armengol amb l’STEI per tractar la llei audiovisual? L’ARA Balears ho ha demanat al Govern, però no ha obtingut cap resposta. “El Govern hi és per governar i no ho està fent en temes de cultura i país”, critica el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, a més de destacar que “és la societat civil” la que està suplint els poders públics en aquest àmbit. “La llei audiovisual n’és un exemple. És cert que és complexa i va molt més enllà de la llengua, però el Govern no ha dit ni piu. És una decepció absoluta”, sentència.