Pedro Horrach: “No tindria cap problema a acusar la infanta amb indicis”

PalmaEl fiscal Pedro Horrach, artífex, juntament amb els seus companys Carrau, Subirán i Lamas, de destapar davant la justícia la corrupció a les institucions polítiques de Balears, pareix resignat a donar per perduda la batalla mediàtica i social en el cas Infanta, però de cap manera la judicial. Està convençut dels seus arguments jurídics i creu que si no els defensàs seria ell qui no seria imparcial i vulneraria el dret a la igualtat de tots els ciutadans, Cristina de Borbó inclosa.

A aquestes altures, pensau que hauria estat més fàcil acusar la infanta Cristina?

Sí, efectivament, la posició més senzilla hauria estat adoptar la mateixa del jutge instructor i que Manos Limpias. Mediàticament, sembla que aquesta opció és la que està més assumida i sempre costa molt més lluitar contra aquests prejudicis que estan establerts des de fa temps.

Amb les crítiques que rebeu de tot arreu, manteniu la vostra posició?

Sí, per convicció jurídica personal. Des del primer moment he entès que no hi havia indicis suficients en la causa per imputar la infanta. Crec que la coherència ha estat la guia de la meva actuació i això es reflecteix en els escrits. En aquesta causa, els únics que no hem canviat d’opinió hem estat Manos Limpias i el ministeri públic, cada un en una posició enfrontada.

Just sentim crítiques. Heu rebut suports a les vostres tesis o estau tot sol?

Evidentment, hi ha gent que comparteix la posició. Sol pertànyer a l’ àmbit jurídic. Però quan un veu o sent programes o llegeix determinats mitjans escrits que pareix que relecteixen el sentir social, idò un se sent bastant tot sol.

Considerau que se us tracta injustament? Diuen que feis d’advocat de la infanta...

La qualificació de defensor en si no em molesta. De fet, i és demostrable, en innombrables assumptes els fiscals demanam l’arxivament, l’absolució... i no ens convertim per això en advocats defensors. És la transcendència mediàtica del personatge la que ha fet que se’m denomini d’aquesta manera. La qualificació sí que és miserable quan repeteixen, una vegada darrere l’altra, que la meva actuació respon a ordres rebudes, no se sap bé de qui: si del Ministeri de Justícia, de la Fiscalia General o de la Casa Reial... Tornem a l’any 2012, quan l’Audiència, assumint el criteri del jutge i el meu, va denegar la imputació de la infanta que demanà Manos Limpias. No vaig sentir cap crítica ni cap al jutge ni cap a l’Audiència... i els fets eren exactament els mateixos. Crec que la meva actuació professional al llarg de tants d’anys demostra de sobres que no hi ha ordres i, a més, que jo no n’hauria permeses mai. A mi no m’ha cridat mai el ministre de Justícia i no conec ningú de la Casa Reial, llevat de quan han vingut a declarar, i respecte del fiscal general (l’anterior), just hi he tingut una entrevista.

Teniu la convicció que vós sou qui està sent imparcial?

Ja se m’ha demanat si no considerava que jo podia estar equivocat, perquè el jutge instructor i tres magistrats de l’Audiència tenien la mateixa visió jurídica. Cada vegada que mir una resolució en la qual no es dóna suport a les meves tesis, em replanteig si la meva posició era objectiva. I tenc el convenciment, cada vegada més fort, que la que meva posició és objectiva i la compartesc amb els inspectors d’Hisenda i els serveis jurídics de l’Agència Tributària. Tenim tanta o més qualificació professional o jurídica que els magistrats de l’Audiència. El mateix sou i categoria professional. L’Advocacia de l’Estat està més especialitzada que els magistrats en delictes fiscals i els inspectors formen part d’una unitat amb moltíssim prestigi a Catalaunya que ha duit a terme actuacions contra gent de procedència molt variada i distinta.

Si Castro assumeix la tesi de l’Audiència de Palma i du a judici la infanta perquè, tot i que just acusa Manos Limpias, apunta que dels dos mateixos delictes fiscals ja s’acusa també Urdangarin... serà la primera vegada que això passa?

Aquesta tesi no s’ha plantejat gaires vegades, però quan s’ha plantejat, tots els òrgans judicials penals o audiències han optat per aplicar el 782.1 (Llei d’enjudiciament criminal) en els seus estrictes termes. La primera norma interpretativa és la literal i l’article 782.1 diu expressament que si Fiscalia i acusació particular (part afectada) demanen l’arxivament, el jutge l’acordarà... no crec que hi pugui haver gaires interpretacions. Si no s’està d’acord amb una norma processal, el que s’ha de fer és proposar un canvi legislatiu. Jutges i tribunals no estan per dictar lleis, ni Fiscalia; just per aplicar-les. I, en tot cas, la interpretació d’una norma penal i processal sempre ha de ser restrictiva i a favor del reu, mai extensiva.

Però això Castro ja ho sap...

Ho té claríssim. És que no hi ha més. El matís que introdueix l’Audiència de Palma, el març de 2014, l’Audiència de Biscaiase’l va plantejar en un cas idèntic al de la infanta. Advocacia de l’Estat i fiscal no acusaven una sèrie de persones i sí que ho feia l’acusació popular, contra aquestes i altres. L’Audiència va denegar la possibilitat d’obrir contra els que no acusaven ni fiscal ni Advocacia de l’Estat. Si el jutge opta pel criteri de no aplicar el 782 per aquest matís, ens haurem de replantejar què feim amb aquests casos. I en tot cas, m’haurà d’explicar per què a un ciutadà a Biscaia, en la mateixa situació que la infanta, no el sotmeten a judici oral i a la infanta sí. És vera que les resolucions són jurisprudència menor, no són vinculants, no són referència i, per tant, el jutge pot optar pel criteri que consideri convenient.

Si Castro obre judici contra la infanta, Cristina de Borbó s’ha de veure ja a la banqueta o no?

Teòricament, la interlocutòria no és recurrible, excepte en l’aspecte de situació personal. Ara bé, s’han admès apel·lacions quan l’objecte de la interlocutòria d’obertura que dicta el jutge excedeix la seva finalitat, que és fixar presumptes delictes i responsables, res més. En aquest cas, si fa valoració de la legitimació processal de Manos Limpias perquè per si sol pugui obrir judici, entenc que no és un tema propi de la interlocutòria, perquè s’hauria pogut resoldre en resolució a part.

Si hi haguéssiu vist indicis, hauríeu tingut cap problema a l’hora d’acusar la infanta?

No n’hauria tingut cap ni un. El Palma Arena es va obrir per diligències informatives de Fiscalia, com el 99,9% de casos, excepte Can Domenge. Dins el Palma Arena, la peça 25 (Nóos), també estic cansat de recordar-ho, i tampoc té gens de ressò, qui va analitzar la causa i va demanar els escorcolls i va sol·licitar la imputació d’Urdangarin i Torres fou la Fscalia. I vull fer un aclariment: la infanta no està imputada per cap delicte relacionat amb doblers públics. Estic cansat d’escoltar que s’aprofità dels doblers públics que suposadament malversà Urdangarin. No té res a veure amb l’erari públic. Se la imputa per pertànyer com a sòcia a una societat (Aizoon) utilitzada per Urdangarin per cobrar els rendiments com a membre de consells d’administració d’empreses privades que hauria d’haver tributat ell per IRPF.

Per què no la veis responsable dels delictes que se li imputen?

Hem demanat reiteradament als més de 320 testimonis si la infanta tenia alguna participició en la gestió laboral, fiscal, social o financera d’Aizoon i tots han dit que no. Jo no he vist mai cap soci aliè a la gestió que fos imputat per delicte fiscal. En el cas Palau, les esposes eren administradores de les empreses que rebien els doblers malversats a través de factures falses que giraven contra organismes públics i no han estat imputades perquè es va determinar que no tenien res a veure amb la gestió.