El PSOE i el PNB tanquen un acord i Sánchez ja té tots els vots per a la investidura

VitòriaPedro Sánchez rebla el clau per garantir-se la investidura. Després de l'acord amb Junts, aquest matí ha firmat finalment el pacte amb el PNB, l'últim suport que li faltava per continuar a la Moncloa. L'entesa s'ha segellat a les 11 hores en un acte amb la participació del president de la formació basca, Andoni Ortuzar, i el mateix Sánchez en una sala del Congrés. Està previst que Coalició Canària també acabi donant el seu sí, de manera que el candidat acabarà comptant amb 179 vots a la investidura.

El del PNB era à l'últim suport que li faltava al PSOE. Sumar, ERC, BNG... tots han anat signant, fins i tot EH Bildu li va donar amb la justificació que mai el PP governarà si depèn d'ells. El darrer a segellar un pacte havia estat Junts per Catalunya i, de fet, amb els vots de Carles Puigdemont el PSOE fins i tot en tindria prou amb l'abstenció dels jeltzales.

A l'espera dels detalls de l'acord, en aquesta ocasió tampoc el PNB no ha plantejat unes reclamacions desorbitades, ni línies vermelles. Ha seguit la mateixa dinàmica, la mateixa que va seguir amb González, amb Aznar, amb Zapatero, amb Rajoy i durant la legislatura passada també amb el mateix Sánchez. I sempre ha arribat a acords. El seu esquema negociador sempre és el mateix.

Primer. Transferències. Llança la idea que aquesta vegada sí que ha de ser la legislatura del complet desenvolupament de l'Estatut de Gernika (aprovat el 1979). Després fixa una sèrie de transferències, en aquesta ocasió matèries com el Port de Pasaia, el Fons de Garantia Salarial (Fogasa), els Paradors o els edificis en poder del ministeri de Salut, i deixa la Seguretat Social (polítiques passives d'ocupació) per treballar-la amb temps. Sap que cap govern espanyol trencarà la caixa única gratia et amore.

Segon. Invasió competencial. Com a bon partit defensor i gestor de l'autonomia, el PNB sempre ha estat alerta perquè Madrid a través de lleis estatals no envaeixi competències que ja estan transferides a la comunitat autònoma basca. Especialment, aquelles que xoquen amb la seva ideologia i la seva forma conservadora d'entendre les polítiques públiques, com ha passat recentment amb la llei d'habitatge. Fuig com gat escaldat de les polítiques progressistes que signifiquen intervenció dels mercats o de l'economia.

Tercer. Impostos extraordinaris. Durant els últims mesos els jeltzales han estat especialment crítics amb el govern de Sánchez amb tot el que té a veure amb els impostos extraordinaris a la banca, les elèctriques i les energètiques. Això és, amb els impostos a BBVA i Kutxabank, a Iberdrola i a Repsol (Petronor), que lidera Josu Jon Imaz, expresident del partit.

Una estratègia calculada

Per què no havia signat el PNB fins ara? Perquè necessitava que s'apaguessin els llums dels altres perquè s'encengués el seu. Estar sota el focus per llançar el missatge que encara és el soci preferent i necessari per a la governabilitat de l'Estat. Necessitava aquest titular: "Gràcies al PNB hi ha Govern". Punt i seguit a un capítol més en la lluita aferrissada per ser l'únic interlocutor basc, tot i tenir menys escons que EH Bildu.

La realitat és que el PNB estava segur que si provocava unes noves eleccions el ficarien al mateix sac que al PP i a Vox, i –el més important per als jeltzales–, encara que no les tingui totes sobre si el PSE li donarà suport per mantenir el govern basc (2024, any electoral), del que no té cap dubte és que si no dona suport a Sánchez ja es pot acomiadar d'Ajuria Enea.