Sánchez prepara un pla d'inversió en defensa que eviti el Congrés davant la falta de suports

MadridFeia molt que no s'obria amb aquesta franquesa el debat sobre la despesa militar a Espanya, un país que es va unir sota el lema "No a la guerra" quan José María Aznar va enviar tropes a l'Iraq. Ara bé, les intencions expansionistes de Vladímir Putin i que Donald Trump amenaci amb no garantir la seguretat dels països de l'OTAN han canviat l'escenari i Pedro Sánchez ha defensat aquest dimecres el pla de rearmament impulsat a Brussel·les. El president espanyol ha anunciat al Congrés que presentarà abans de l'estiu un pla d'inversions que no ha concretat i que, en principi, no s'haurà de votar a la cambra baixa. Sánchez ha tornat a constatar que ara com ara no té suports per a l'augment de la despesa en defensa i la Moncloa ja prepara fórmules de reordenació del pressupost prorrogat per no necessitar l'aval dels grups.

"No podem confiar en la bona voluntat dels altres ni dels canvis d’opinió que es produeixin a Moscou o Washington. Hem de poder influir en el destí del món i compartir més sobirania a la Unió Europea [...]. Hi haurà decisions que no ens entusiasmaran i algunes que no compartirem, però la unió fa la força. Així es va forjar la UE: cedint i pactant", ha manifestat Sánchez. El líder del PSOE ha insistit que no li agrada el terme rearmament –així s'ha batejat el projecte europeu per invertir 800.000 milions d'euros en l'àmbit de la defensa– iha tornat a exposar que les amenaces per a Espanya tenen a veure amb atacs híbrids, sabotatges, catàstrofes climàtiques o crisis energètiques. Per això, per assolir el 2% del PIB compromès amb l'OTAN, activarà programes d'inversió público-privada per al sector de les tecnologies de doble ús —civil i militar— i la innovació, si bé no ha concretat quin volum econòmic pretén mobilitzar.

En una picada d'ullet a la majoria d'investidura, ha assegurat que no tocarà ni un cèntim de la despesa social. Com s'ho farà? Fonts del ministeri d'Hisenda comentaven ja dimarts que hi ha fórmules alternatives a les modificacions de crèdit, que sí que s'haurien de votar al Congrés. Principalment, la via en què pensa María Jesús Montero és en moure partides pressupostàries d'altres ministeris i, fins i tot, de les no executades. Justament aquest dijous la ministra presentarà les dades d'execució de 2024. Un altre mecanisme és el fons de contingència, però està reservat per a qüestions urgents i no és l'opció preferida del govern espanyol.

I és que no hi ha una majoria clara a l'horitzó. Podem es presenta com un escull insalvable. "Entenc que prefereixi parlar de salt tecnològic, però els seus eufemismes no poden tapar la realitat. Ha decidit passar a la història com el senyor de la guerra", ha criticat la líder del partit lila, Ione Belarra, a Sánchez. "Quina vergonya en el que s'ha convertit", ha conclòs qui l'anterior legislatura era membre del consell de ministres. "No em deia senyor de la guerra quan era ministra i vam apujar el pressupost en defensa", ha replicat el president espanyol.

Malgrat la tradició antimilitarista d'algunes formacions, Esquerra ha reconegut a l'hemicicle que "cal anar més enllà de dogmes i de la pancarta [del «No a la guerra»]", en paraules del seu portaveu, Gabriel Rufián. "Per sobre de les conviccions hi ha d'haver una màxima: fer-nos càrrec del món tal com és", ha dit, i s'ha limitat a demanar "gastar millor" en defensa. Des de Junts, la seva portaveu, Míriam Nogueras, ha reivindicat que el nou pla d'inversions beneficiï empreses catalanes. "El paper de Catalunya pot ser molt important", ha afirmat Sánchez, en referència a inversions en la "comunicació satel·litària" o els "semiconductors".

A Sumar, on convergeixen diversos partits, Yolanda Díaz fa equilibris perquè aquesta qüestió no provoqui una crisi a la coalició. "Europa ja gasta més que Rússia, però no es tradueix en capacitat dissuasiva. Més despesa no equival a més seguretat", ha advertit la portaveu d'aquest espai, Verónica Martínez Barbero, que ha reclamat "visió política i estratègia" en lloc de reduir el debat a "una qüestió de xifres". En aquest sentit, ha considerat que l'OTAN està "en descomposició" i és un "zombi", motiu pel qual ha apostat per una Europa "independent". En el fons, el mateix que ha proposat Sánchez. Els dubtes sobre l'Aliança Atlàntica han planat sobre moltes de les intervencions. "Cal trencar la subordinació als EUA i l'OTAN", ha opinat Mertxe Aizpurua (EH Bildu). "Està en vigor l'OTAN?", s'ha preguntat Aitor Esteban (PNB). "Intentarem preservar sempre el vincle atlantista", ha replicat Sánchez, en referència també a les relacions comercials.

L'oposició del PP

Els atacs a Trump han sigut el denominador comú de totes les formacions, excepte Vox. També d'Alberto Núñez Feijóo, que ha advertit que no tindrà com a aliat algú que vagi contra els interessos d'Espanya, en un dard a la formació d'extrema dreta amb la qual pacta a les comunitats autònomes. Tanmateix, també ha deixat clar a Sánchez que no serà "soci auxiliar quan li fallin els altres" i ha exigit que "se sotmeti a les Corts o a les urnes". Feijóo ha preguntat com es finançarà aquest programa d'inversions —"aquest és el primer punt de qualsevol pla de defensa", ha dit— i ha advertit al president espanyol que "no pot marxar d'aquí sense aclarir si aprovarà els pressupostos".

En el torn de rèplica, Sánchez s'ha esplaiat en carregar contra Feijóo per "no prendre's seriosament" el debat sobre la defensa i, en canvi, "oferir un espectacle de varietats". "Ni hi és ni se l'espera en els assumptes d'Estat", ha resolt. El president espanyol ha tret ferro de l'escenari de la pròrroga pressupostària, malgrat que també la vicepresidenta, Yolanda Díaz, s'ha mostrat partidària de portar-los al Congrés, encara que sigui sense els suports lligats. "Si no hi ha temps per actualitzar-los, treballarem en els del 2026", ha afirmat Sánchez. Aquesta serà la votació que es perfila com a important sobre la despesa militar.