Qui és i com pensa l'extrema dreta independentista

Barcelona / RipollPatriotes. Nacionalistes. Frontistes. Així es presenten els membres del Front Nacional de Catalunya (FNC). Conceptes que incomoden JxCat, ERC i la CUP, que s'han mostrat partidaris públicament de bloquejar qualsevol relació amb una ideologia que consideren d'extrema dreta. El partit que va usurpar les sigles de la històrica formació creada el 1940 a París per exiliats d’Estat Català defuig l’etiqueta de racista i es presenta com a identitari. "L'FNC va néixer com un moviment antifeixista, patriota i alliberador del poble català i nosaltres mantenim el mateix esperit", deia la direcció de l'FNC dissabte per mirar de desmentir el caràcter xenòfob que li atribueixen la resta de formacions independentistes. Ho feia després de la polèmica generada per la presència del vicepresident primer del Parlament, Josep Costa (JxCat), a la cimera de partits per explorar una llista unitària de cara al 14-F on també hi havia membres del Front i de Força Catalunya.

"Som un partit democràtic nacionalista, patriòtic i transversal que defensa la catalanitat sense complexos, un partit independentista d’ordre", assenyala el secretari general del Front, Jordi Casacuberta. Ell ja havia estat militant del Front i després va passar per Estat Català, ERC, Reagrupament i Unitat Nacional Catalana (UNC), aquest últim aixopluc d'alguns neonazis vinculats als Boixos Nois, com remarca el fotoperiodista Jordi Borràs al seu 'Diccionari de l'extrema dreta'. "Hi vaig ser molt poc, no hi estava a gust i per això vaig marxar", assenyala l'actual líder del Front.

Borràs, expert en els moviments d'extrema dreta, considera que e l'FNC és "una organització que utilitza la xenofòbia com una eina política més", però no s'atreveix a dir el mateix de Força Catalunya perquè encara no han presentat el seu programa electoral. L'historiador Carles Viñas creu que a aquest últim partit se l'ha de considerar "ultranacionalista", però no com a "extrema dreta". Tots dos partits defensen la via unilateral per arribar a la independència.

La creació del nou FNC ja va néixer envoltada de controvèrsia. Antics militants de la formació -dissolta el 1990- van denunciar que la ideologia del nou partit s'allunyava dels principis que defensaven els seus impulsors a l’exili. El nou FNC l'havien registrat el 1999 el mateix Casacuberta i Xavier Andreu, vinculat al neonazi CEDADE. "Només va venir a una reunió, no justifico ni m’excuso de res, però, en tot cas, hi ha actualment militants a altres forces polítiques que tenen passats semblants", rebat el líder del Front. Entre els fundadors també hi ha Moisès Font, que havia sigut regidor de Plataforma per Catalunya a Olot. Com a membre de la direcció del partit fundat per Josep Anglada, el dirigent va afirmar que el seu país era "Espanya" i que "l’enemic de Catalunya està dins i no fora" en relació al procés sobiranista.

Recatalanitzar Catalunya

En la seva declaració de principis, l'FNC remarca que s’oposa "a qualsevol discriminació per raons d’origen, creença, gènere o orientació sexual" i que defensa "la llibertat de culte de tots els ciutadans", però denuncia que "Catalunya, mancada de poder polític, no té capacitat real d'integració, i que el model de multiculturalitat actual posa en perill la continuïtat de la identitat catalana". Per aquest motiu, propugna un "procés profund de recatalanització de Catalunya en tots els àmbits" fent que el català sigui l’única llengua oficial.

En matèria d’immigració, l'FNC, a banda de defensar el combat contra la immigració il·legal, aposta per una "moratòria en immigració fins que no es defineixin polítiques migratòries pròpies" i, només en cas de necessitat, defensa que arribi "immigració qualificada amb contractació en origen". També propugna polítiques de retorn voluntari als països d’origen.

Força Catalunya també fa bandera de la identitat catalana i es posiciona "contra els totalitarismes de qualsevol signe, siguin de dretes, d’esquerres o basats en doctrines religioses fonamentalistes i extremistes". 'Primer Catalunya' és un dels lemes que fa servir la formació liderada per Santiago Espot, president de Catalunya Acció. Com l'FNC, també rebutja que se'l qualifiqui de racista i xenòfob.

Espot fa pivotar el seu discurs contra la minorització de la llengua catalana. El seu tercer intent de fer el salt a la política catalana, després de provar sort amb el Partit Espinaltià i amb Solidaritat, s'ha gestat erigint-se en defensor dels drets dels catalanoparlants. Per exemple, convocant els seus seguidors a un CAP per reclamar l'acomiadament d'una metge de guàrdia per exigir a una pacient que s'hi adrecés en castellà i, esperonat pel ressò de la iniciativa, denunciant una dependenta d'El Corte Inglés per no atendre'l en català.

Al juliol, després que l'exconsellera de Cultura Mariàngela Villalonga critiqués que al Parlament s'hi parlés massa castellà en referència a Ciutadans, Espot va opinar que a la cambra catalana "s'ha de parlar només en català". "Cal deixar d'entendre el castellà al Parlament, i si els colonitzadors de Cs, PP i PSC volen abandonar hemicicle, cap problema. Que vagin a la Rioja o a Melilla", va etzibar Espot, que el 2010 es vantava d'haver denunciat

Roger Mallola, membre de l'executiva de Força Catalunya, rebutja l'etiqueta de partit identitari i xenòfob: "No ho som, simplement defensem el que fan tots els països occidentals que són sobirans, que és imposar unes normes, com ara Holanda, que exigeix que un professor aprengui l'holandès en dos anys per poder exercir", afegeix. Mallola deixa clar, en qualsevol cas, que advoquen per redactar una llei si Catalunya esdevé independent per regular la immigració. "Hem de fixar el percentatge que Catalunya pot assumir", conclou.

El cordó sanitari a Ripoll

D'aquests dos partits, només l'FNC tenia fins fa ben poc representació a les institucions, a l'Ajuntament de Ripoll, tot i que el passat mes de març la regidora Sílvia Orriols i la resta de la secció local van abandonar la formació per discrepàncies amb l'executiva: consideraven que la posició sobre els temes nacionals i immigratoris era massa moderada. Orriols ha fundat el seu propi partit, Aliança Catalana, i explica que "el passat obscur d'alguns membres del Front" també els va portar a estripar el carnet.

En les eleccions locals de l'any passat, Orriols va aconseguir recollir 503 vots i va ser la primera i única càrrec electe de l'FNC a Catalunya. Unes setmanes abans de les eleccions, JxCat, ERC, CUP i PSC a Ripoll ja van establir un front comú contra l'extrema dreta i es van comprometre per escrit a no pactar-hi per governar. Un any i mig després, ningú s'ha desdit d'aquell acord i el cordó sanitari ha barrat moltes propostes del Front. Algunes de les mocions més polèmiques han sigut voler prohibir a les treballadores contractades pel consistori portar el hijab en horari laboral o demanar al govern local que no es permetés obrir una tercera mesquita.

L'FNC sí que ha aconseguit el suport d'ERC o de JxCat en algunes qüestions menors. Els republicans, per exemple, van votar a favor de celebrar al carrer l'arribada del tió i JxCat va donar suport a oferir menjar sense gluten als actes oficials de l'Ajuntament. L'alcalde de Ripoll, Jordi Munell (JxCat) apunta que van votar 'sí' a la mesura perquè la iniciativa "ja s’aplicava al consistori" sense estar reglamentada. El portaveu d'ERC, Roger Bosch, afirma que s'ha "de barrar el pas a la ultradreta", però quan són polítiques que poden afavorir el municipi, "no podem tapar-nos les orelles i no escoltar". Un argument que no satisfà la CUP, que ha optat per votar sempre en contra de les mocions de l'FNC: "Tot el que vingui d’ells és un insult cap a la població", apunta Aitor Carmona, portaveu d’Alternativa per Ripoll, la marca dels cupaires al municipi.

El Front Nacional de Catalunya sap que la força de l'extrema dreta independentista ha sigut, fins ara, residual a Catalunya, i que sense polèmiques com la de la reunió amb Costa -amb ERC reclamant la dimissió del vicepresident del Parlament- no aspiren a tenir cap tipus d'exposició mediàtica.