Eleccions a França

Per què la Catalunya Nord (també) és un feu de l'extrema dreta?

L'empobriment del departament i la sensació d'abandonament en són alguns dels motius

Perpinyà
Eleccions a França
04/07/2024
7 min

PerpinyàEls resultats de la primera volta de les eleccions legislatives franceses van tornar a donar una clara victòria a l’extrema dreta de Reagrupament Nacional (RN) a la Catalunya Nord, igual que fa dos anys. Però en aquesta ocasió amb un percentatge de deu punts més -o més- a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals. Anaïs Sabatini, amb gairebé el 55% dels sufragis, ja és diputada electa a l'Assemblea Nacional. Per analitzar què ha passat, l'ARA ha parlat amb sis experts de la Catalunya Nord de diferents àmbits.

“Els resultats no han estat cap sorpresa”, diu Pablo Bonat, professor de secundària i membre del Casal de Perpinyà. “Fa temps que es veia que podia passar. En les últimes legislatives RN va guanyar a les quatre circumscripcions i aquesta vegada tinc pocs dubtes que sigui d’una altra manera. Malauradament”, opina Hervé Pi, coordinador de la territorial nord-catalana de l’ANC.

El Castellet de Perpinyà

“No m’esperava una victòria tan aclaparadora”, admet Pere Manzanares, regidor a l’Ajuntament d’Elna per una coalició progressista. La propietària de la Llibreria Catalana, Joana Serra, es pronuncia en la mateixa línia: “Ja ens imaginàvem uns resultats dolents, però potser no tant. Era molt difícil amb tan poc temps preveure com anirien les coses”. “L’extrema dreta continua creixent cada vegada més i sembla una mica imparable. Tenim bastant assumit que ho pot guanyar tot a escala local i l’única incògnita és saber quants votants més guanyarà. Tristament, aquesta és la situació”, opina Gautier Sabrià, sociòleg perpinyanenc especialitzat en l’extrema dreta a la Catalunya Nord.

Gautier Sabrià, sociòleg especialitzat en l'extrema dreta a la Catalunya Nord

Els territoris oblidats

Les causes d’aquest arrelament i creixement del vot cap a l’extrema dreta a la Catalunya Nord són diverses. “Crec que ha sortit un vot contra les elits, només cal veure els resultats a París, on RN ha quedat en tercera posició. És un vot de les perifèries, dels territoris oblidats”, diu Bonat. “Crec que hi ha una certa revenja, entre cometes, de gent que s’ha empobrit en els últims 40 anys. A París no tenen tants problemes perquè hi ha més poder adquisitiu i això és el que veu la gent per les televisions, que totes són a París. Cal tenir en compte que a França no hi ha televisions locals, com teniu al sud. Aquí no hi ha una televisió de Ceret o una televisió de Canet, per tant, tot el que es rep ve de París”, diu Esteve Vaills, periodista i cap de gabinet del diputat macronista Romain Grau fins a mitjans del 2022, quan va perdre l’escó. “A la Catalunya Nord estem a mil quilòmetres de París, molt lluny del centre de poder, i estem molt descuidats. Som un dels departaments més pobres de l’estat, si no el que més. On la gent té més diners no vota tant l’extrema dreta com allà on hi ha més pobresa”, assenyala Pi.

Esteve Vaills, periodista

El vot protesta

“Molt vot de RN prové de ciutats on no hi ha tren, sense grans centres universitaris… Aquestes zones més oblidades fan aquest vot de protesta”, diu Bonat. “Macron ha fet una jugada de pòquer que ningú s’esperava i no li ha sortit bé perquè no devia pensar que l’esquerra arribés a unir-se”, opina Serra. “Aquest mandat de Macron està marcat per un menyspreu bastant important a molts elements de l’escena nacional. El decret 49.3 per aprovar per decret determinades reformes polèmiques, que s’ha aplicat unes cinc o sis vegades, un rècord en aquesta Cinquena República, ha generat un nivell d’impopularitat molt elevat de Macron i del macronisme en general. Pensi que tot això ha sigut un trampolí per a l’extrema dreta”, afegeix Bonat. “A més del desgast del macronisme, el de la política clàssica, el malestar social i l'exacerbació de problemàtiques, que, per una part són reals i per l’altra són fantasmades, també hi han contribuït”, en opinió de Manzanares.

Pere Manzanares davant l'Ajuntament d'Elna

La immigració

“Aquesta és la primera vegada que a la primera volta ja surten elegits candidats de l’extrema dreta”, apunta Sabrià. “Han votat RN perquè quan van als col·legis electorals veuen tantes dones amb mocador al cap que es pot entendre que, part de la gent, no es trobi a casa seva. Molts han votat en contra de la immigració visible perquè abans no es veia tant, no feia tanta ostentació -opina Vaills-. A mi m’és igual, però si ens posem en el lloc de la gent, en comptes de fer anàlisis orientades a nivell ideològic, si hi ha tanta gent que vota RN és perquè la França Insubmisa (FI) diu a la població d’origen immigrant que vagi a votar perquè «si no voteu vosaltres, guanyarà RN». La població d’origen musulmà fa 30 anys no votava i ara molts van a votar per la França Insubmisa”.

L'onada mundial d'ultradreta

“La immigració, la guerra d’Ucraïna, el possible enviament de tropes franceses, que no és a l’ordre del dia però s’ha utilitzat. També la situació internacional i l’onada d’ultradreta, que no tan sols bufa a Europa -com a Itàlia o a l’Europa de l’Est-, sinó també a l'Amèrica del Sud. I també sembla que Trump és a les portes del poder una altra vegada. Tot això crea un estat mental i una dinàmica que va a favor de RN”, opina Manzanares. “Un altre dels motius per votar RN és atzarós: «Ho hem provat tot, aquests encara no, per tant, els provem». Per a aquests votants és un assaig, i si no va pas bé pensen que se’n poden desfer molt fàcilment, sense pensar en tot el que poden perdre mentrestant”, assenyala Pi.

“Diria que una de les causes de tot plegat és la decadència de les potències -els antics imperis reduïts a estat nació- que se senten amenaçades en un context d’economia que pateix les conseqüències del canvi climàtic i que es reclouen en elles mateixes”, afegeix Bonat.

Cartells electorals a Perpinyà

El paper de Perpinyà

Actualment, a la Catalunya Nord RN només governa a Perpinyà. L’alcalde n'és Louis Aliot des de 2020. “Si vius a Perpinyà fa molts anys que no has vist cap elecció que no tingui una victòria de l’extrema dreta a escala local, siguin les europees, siguin les presidencials. Tot i que a les últimes presidencials, sí que Macron va treure una mica de millors resultats que no Le Pen“, assenyala Sabrià. “L’Aliot no ho ha fet millor que els altres, no sé si ho ha fet pitjor, però no hi ha gaire diferència. Per tant, tot el discurs que es diu de l’extrema dreta feixista i tot això, sí que fa algunes coses així, però també va amb molt de compte, perquè sap que Perpinyà és una ciutat test i no poden fer tot el que volen”, diu Pi. “Al sud la imatge d’extrema dreta al poder és el franquisme. I hi ha gent que vol fer creure que Aliot és [Francisco] Franco a Perpinyà. De cap manera, és un alcalde centrista, no és ni d’extrema dreta. O sigui, no hi ha cap punt de comparació entre el franquisme i RN, no té res a veure”, opina Vaills.

“A Perpinyà l’extrema dreta va pujar menys que la mitjana departamental, i les esquerres, amb aquesta coalició del Nou Front Popular (NFP), creixen una mica més, i això és interessant en clau municipalista”, diu Sabrià.

El centre històric de Perpinyà amb el Castellet al fons

La catalanitat

“Sé que hi ha gent que vota RN perquè són catalans. El fet de ser catalans els provoca votar RN. Ja sé que no encaixa amb una mentalitat del sud, però tot això és molt inconscient, de fet. Hi ha gent que podríem dir que s’han sentit, entre cometes, envaïts pels francesos del nord. Però a la Catalunya Nord la gent està contenta de ser francesa, no ens confonguem”, apunta Vaills. “És interessant veure que en la campanya de les últimes municipals, Aliot va fer una mica d’exaltació de la catalanitat. Però un cop elegit, va canviar el seu discurs de manera hàbil. En cap moment s’oposa a la identitat catalana, sinó que més aviat la intenta modificar. Pel que fa al lèxic, no parla mai del català ni de Catalunya, sinó que parla del rossellonès i del Rosselló”, afegeix Sabrià.

“RN se serveix de la identitat local de la Catalunya Nord perquè ells sempre intenten desconnectar la catalanitat de la ciutat i del nord de tot el que hi ha a l’altra banda de l’Albera. Aliot reivindica el Rosselló històric. Ara està organitzant l’agermanament amb Palma i fa un ús d’aquest passat gloriós, de quan Perpinyà era la capital continental del regne de Mallorca -diu Bonat-. Utilitza aquest relat perquè aquesta època li va molt bé, ja que no vincula aquesta catalanitat del nord a la realitat que hi ha a la Catalunya Sud. És com una mena de blaverisme, reivindicar aquesta identitat pròpia”, diu Bonat. “Va ser una cosa sorprenent, que és gairebé de Països Catalans, agermanar Perpinyà amb Palma i València, i ho justifica perquè tenim un vincle històric amb aquests territoris i compartim una mateixa cultura”, diu Sabrià. “Quan va decidir treure l’adjectiu de la Catalana a Perpinyà i canviar-lo per la Radiant ho va argumentar dient que Girona o Barcelona no es fan dir la Catalana o París la Francesa perquè ja se sap que ho són”, diu Bonat. “Té aquest discurs que no el pots atacar del tot, un discurs per no semblar anticatalà malgrat que a la pràctica treu coses del català i de la catalanitat”, afegeix Sabrià.

Pablo Bonat, professor de català i castellà a secundària, i membre del Casal de Perpinyà

Diumenge vinent hi haurà la segona volta d'aquestes legislatives. "Estan creixent dos fronts: el de l'extrema dreta i el del Nou Front Popular de les esquerres. Crec que França es troba en una espècie d’atzucac", conclou Vaills.

Propaganda electoral a Perpinyà
stats