El perill de les selfies en viatge oficial

MadridEn un viatge oficial o de feina és gairebé impossible que no hi hagi algun moment de distensió, un forat per fer-se una fotografia davant del monument o l’edifici més emblemàtic de la ciutat de torn. En l’era de les xarxes socials, en què exposem els detalls de la nostra vida a Instagram, Facebook o Twitter, que un dirigent polític hi pengi una foto turística mentre està de viatge oficial pot generar simpatia entre els seus seguidors, però també la poden fer servir els adversaris polítics com una excusa més per sortir a l’atac. És el que li ha passat a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, amb la seva foto amb tres persones del seu equip a Times Square quan era a Nova York per reunir-se amb membres de l’administració nord-americana. Les crítiques a la ministra –el seu entorn ha denunciat un atac masclista des de la dreta– tornen a obrir el debat sobre quin tipus d’imatges han de promocionar els càrrecs públics quan van de viatge oficial.

“Si jugues a mostrar els altres jo més enllà del polític, et pot anar en contra o a favor”, explica el professor de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Lluís Pastor, que recorda que hi entra en joc “l’emocionalitat i l’empatia”. “Tots els polítics fa temps que busquen la idea que el polític també és persona, més enllà de la idea de gestió”, afegeix el professor de comunicació política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF-BSM) Toni Aira, que també alerta dels riscos de penjar fotos fora del seu paper més institucional: “Es pot percebre com una frivolització de la imatge política”. Va ser el cas, probablement, de la foto de l’any 2005 de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall posant una corona d’espines al llavors líder d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, en un viatge a Jerusalem. Maragall va haver de demanar disculpes arran de les crítiques de l’oposició i l’enuig de la comunitat cristiana, que fins i tot va portar la fotografia als tribunals.

Una doble vara de mesurar?

La imatge de la corona d’espines va aixecar polseguera en un món en què encara no existien ni Twitter ni Instagram ni Facebook. Vint anys després d’aquella fotografia, les xarxes socials s’han convertit en una eina més per a la projecció personal dels dirigents polítics, però també en un amplificador de les polèmiques. Irene Montero no va penjar al seu perfil d’Instagram la fotografia a Times Square, sinó que va publicitar el seu viatge oficial a Nova York amb fotografies de les reunions de treball que va tenir. Van ser les seves companyes de viatge les que la van fer pública a les xarxes. “Les fotos turístiques a la dreta no són el mateix que a l’esquerra. A la dreta se li permet fer fotos relacionades amb llocs de poder, perquè són àmbits en què no desentonen”, apunta la presidenta de l’Associació de Comunicació Polícia, Verónica Fumanal, que assegura que hi ha una “doble vara de mesurar” les fotos en funció de si venen de líders d’esquerres o de dretes.

La campanya de desprestigi de la dreta contra Montero s’ha fet evident en els últims dies: el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va considerar que el viatge era “d’una ministra i les seves amigues” fent “turisme a Nova York” –el ministeri havia fet pública l’agenda de reunions–. Curiosament, el líder popular no va veure turisme en la foto que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i el seu equip es van fer a Times Square el setembre passat en un viatge també pagat amb diners públics. Ni tampoc la que es va fer al mateix lloc de Nova York el coordinador general del PP, Elías Bendodo, l’any 2016 quan era regidor de l’Ajuntament de Màlaga i president de la diputació d’aquesta província.

Fa poc més d’un any, Feijóo va penjar una selfie davant del Manneken Pis de Brussel·les, on s’havia desplaçat per parlar del Xacobeo el novembre de l’any passat quan encara era president de la Xunta; una de les poques fotografies que se surten de la imatge “sòbria” que el dirigent gallec vol mostrar a les xarxes, expliquen des del seu equip al PP.

“La imatge no ha de grinyolar gaire respecte del que ets”, subratlla Aira. És la faceta de presidenciable que també transmeten els presidents espanyol i català, Pedro Sánchez i Pere Aragonès, que se cenyeixen a publicar la feina institucional dels seus viatges a les xarxes. A Moncloa asseguren que no hi ha una estratègia pensada sobre quines fotos publicar dels viatges, mentre que a la Generalitat admeten que no es tanquen a publicar-ne d’espais que no siguin estrictament reunions institucionals del viatge. La consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, acostuma a publicar sempre imatges molt institucionals, amb poques excepcions, com la foto de l’abraçada amb Lluís Llach quan va visitar el Senegal. “Dependrà del president que vulguis ser i de la imatge que vulguis projectar”, conclou Pastor.