Les peticions sense resposta d’Armengol a Sánchez
El president espanyol deixa al tinter l’aplicació i el desplegament del REB, el repartiment dels fons europeus i la problemàtica de la superpoblació
PalmaPedro Sánchez va recordar dimarts, després de despatxar amb Felip VI a Marivent, que el govern espanyol ha donat 855 milions d’ajudes directes a les empreses de les Balears. Aquesta resposta, repetida una vegada i una altra pels representants de l’executiu estatal en ocasions diverses, va ser l’única que Sánchez va donar a dues preguntes molt concretes, i que no hi tenien a veure: es tindrà en compte la caiguda del PIB de les Illes en el repartiment dels fons europeus? Què farà l’Estat per afrontar el problema de superpoblació a les Balears? Aquestes dues qüestions, que la presidenta del Govern, Francina Armengol, planteja des de fa mesos, varen quedar enlaire. I tampoc no es va poder conèixer com avançarà l’aplicació del REB després de la trobada entre Armengol i Sánchez el mateix dimarts.
“Armengol representa a hores d’ara un corrent divers dels socialistes perifèrics, que ara mateix es veu abandonat per la deriva centralista del PSOE”, explica el politòleg Llorenç Soler, qui també considera que per al PSIB és molt complicat competir amb els socialistes de comunitats com Andalusia o Extremadura, amb molt més pes dins el partit. A hores d’ara, la situació entre Sánchez i Armengol està donant munició als partits de l’oposició i també genera divergències amb els socis de Govern, i aquí basta recordar que MÉS per Mallorca es va sumar al recurs d’inconstitucionalitat impulsat per El Pi, precisament perquè els pressupostos estatals d’enguany varen incomplir el Règim Especial de les Balears.
REB
Sense data per determinar el factor d’insularitat i sense règim fiscal
La part del REB que es va aprovar determina que els pressupostos de l’Estat han d’incloure el factor d’insularitat per col·locar les Illes a la mitjana d’inversions estatals. Per fer-ho, prèviament, s’ha de reunir la Comissió Mixta Bilateral d’Economia i Hisenda, que és l’encarregada de calcular-lo. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, indicà el mes de maig a Palma que seria “d’aquí a poc temps” i Armengol va assegurar dimarts que està “esperançada” que serà aviat. Però la tramitació pressupostària premerà l’accelerador a partir de setembre sense data de reunió.
Fons Europeus
Les Balears reclamen que es tingui en compte la caiguda del PIB
Ja fa gairebé un any que Armengol demana un tracte específic per a les Balears en el repartiment dels fons europeus. El setembre del 2020 ho va demanar directament a la comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira da Costa, i des de llavors ha estat un mantra del Govern defensar que s’ha de tenir en compte la caiguda del PIB de les Illes per accedir als recursos europeus. Ara bé, Pedro Sánchez va assegurar dimarts que els fons europeus es repartirien entre les comunitats autònomes segons criteris objectius marcats per la Comissió Europea i l’Estat, sense ni tan sols mencionar el requeriment de la presidenta.
Superpoblació
El president espanyol se’n va de Mallorca sense mencionar aquest tema
Armengol ho va anunciar abans de viatjar a Salamanca a la conferència de presidents autonòmics del 31 de juliol: plantejaria que l’Estat no només ha d’afrontar els problemes de l’Espanya buida, sinó també de les comunitats superpoblades com les Balears. Sánchez no va dedicar una sola paraula a aquest tema durant la seva estada a Palma i el secretari general del govern espanyol per al Repte Demogràfic, Francesc Boya, que també va visitar Mallorca dimarts, va reconèixer el “context singular” de les Balears i va manifestar la necessitat d’avançar en el “reequilibri territorial”, sense aportar cap mesura concreta al respecte.
El to de la presidenta
Armengol suavitza les reclamacions a la conferència de presidents
Les reivindicacions de les Balears no tenen la mateixa intensitat en funció del context. L’exemple de la conferència de presidents ho il·lustra: Armengol no va fer cap reclamació clara davant Pedro Sánchez, ni de finançament ni de la necessitat d’avançar cap a un estat federal, com sí que havia fet setmanes anteriors davant els mitjans. “El posicionament d’Armengol encaixa dins el sistema polític espanyol, que és molt disciplinari”, comenta Llorenç Soler. El politòleg destaca el poc marge que hi ha sobretot en els partits estatals per permetre corrents interns.
I això que, durant la cimera entre les Balears i el País Valencià de començament de juliol, ambdues comunitats es varen comprometre a fer un front comú en qüestions com el federalisme. “Que Armengol cerqui aliances no té per què funcionar”, diuSoler, qui també creu que la presidenta hauria d’estar més considerada dins el PSOE.
