L'oposició presenta 442 esmenes al projecte de llei educativa balear

PalmaEls partits de l'oposició han presentat un total de 442 esmenes al projecte de llei d'educació. D'una banda, El Pi n'hi ha presentades 62 i ha criticat la manca de concreció d'alguns aspectes importants d'aquesta norma. La diputada Lina Pons n'ha explicat aquest divendres les més importants, les quals abasten àmbits com el transport escolar, l'etapa 0-3, el català i la Formació Professional. "Aquesta llei és una declaració d'intencions, un marc adient per no entrar en contradiccions amb la Lomloe", ha dit Pons, qui ha lamentat que "no s'hi concreten algunes coses". "Es parla de baixada de ràtios, de més pressupost i d'implantar l'ensenyament artístic superior, però no es diu ni quan ni com", ha continuat la diputada, qui també ha fet referència al pla per implantar escoletes de 0-3 i a la dotació d'auxiliars administratius als centres educatius.

Pel que fa al transport escolar, El Pi ha esmenat la llei perquè sigui gratuït tant a les etapes educatives obligatòries com a 0-3 i les postobligatòries (Batxillerat i Formació Professional). D'altra banda, Pons ha subratllat que "no s'ha de baixar del Decret de mínims" quant a la presència del català a les aules. Una altra de les esmenes fa referència a l'article 24 de la llei, sobre Formació Professional. En aquest punt, El Pi reclama que "es faci FP dual a tots els centres, sense límit d'edat", i que aquests ensenyaments "s'adaptin a les necessitats de les empreses i del teixit industrial".

Una altra de les reivindicacions dels regionalistes és que hi hagi més recursos per als alumnes de necessitats educatives especials i que s'implantin "protocols per a la detecció de les altes capacitats", ha dit Pons, a més de reivindicar que "s'ha de posar personal suficient" i formar el professorat. El Pi també ha reclamat "totes les eines necessàries" pel que fa a recursos tecnològics, tant per als alumnes com per al professorat. La inclusió de la matèria de memòria democràtica i una participació més gran dels ajuntaments són altres dels punts que ha destacat Pons.

El PP demana "equilibri" en les llengües cooficials

El PP ha expressat la voluntat de negociar i consensuar "per responsabilitat" la futura llei. Segons ha informat Marga Durán, els populars han presentat un total de 171 esmenes a la llei balear d'educació, entre les quals destaquen la llibertat dels pares a triar el model educatiu dels fills, l'educació especial i l'equilibri de les llengües cooficials. A més, des del partit han assegurat que "malgrat que el projecte de llei en tramitació no és avui la llei que voldria el Partit Popular", han decidit no presentar esmena a la totalitat al text del Govern.

Ciutadans carrega contra la immersió lingüística

Ciutadans ha presentat un paquet de 121 esmenes "amb l'objectiu de garantir una educació pública de qualitat basada en la igualtat d'oportunitats", han apuntat en un comunicat. La coordinadora autonòmica de la formació, Patricia Guasp, ha afirmat que volen "eliminar la immersió lingüística i el model del monolingüisme d'aquest Govern". Així mateix, ha defensat que aposten per "un model multilingüe en què el castellà sigui també llengua vehicular". No només això, sinó que exigeixen que s'imparteixi, com a mínim, "el 25% de les hores lectives en castellà a més de l'assignatura troncal".

Guasp també ha defensat que les famílies puguin escollir el centre escolar i que "l'escola concertada sigui complementària i no subsidiària de la pública". "No podem oblidar que gairebé el 40% dels alumnes de les Balears estudien en centres concertats", ha afegit. Per acabar, ha demanat que l'Educació 0-3 sigui gratuïta i universal perquè "el primer cicle d'Educació Infantil és fonamental per al desenvolupament de les capacitats cognitives i psicomotrius dels nins i nines de la nostra comunitat".

Més per Menorca reclama millores en el finançament de l'educació 0-3

Més per Menorca ha presentat aquest divendres 88 esmenes a la llei d'educació de les Illes Balears, entre les quals destaquen la millora del finançament de la xarxa d'escoles infantils públiques, garantir el dret a plaça a un centre públic de qualsevol nivell i concretar com i quan es farà la disminució de les ràtios. A més, els ecosobiranistes han reclamat que tots els alumnes siguin plenament competents en la llengua catalana quan acabin l'educació obligatòria. Per aquest motiu, Més per Menorca considera indispensable que Inspecció Educativa i l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu avaluïn el compliment d’aquesta qüestió per part de tots els centres en un moment de retrocés de l’ús social de la llengua pròpia. En una altra de les esmenes presentades, Més per Menorca proposa que els deures a casa siguin excepcionals i complementaris a les tasques dutes a terme a l'aula o de recerca.

Per altra banda, els ecosobiranistes han reiterat, a través de les reclamacions, la seva preocupació per la convivència als centres educatius i han reclamat mesures contra l’assetjament escolar i les agressions, mesures per assegurar als afectats l’assistència adequada i, així mateix, mesures per assegurar la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius.