El Pi deixa orfe el regionalisme al Parlament després de 40 anys

PalmaEl regionalisme polític desapareix del Parlament de les Illes Balears per segona vegada en la seva història. El Pi, la formació hereva d'Unió Mallorquina, i que era a la cambra autonòmica des de les primeres eleccions del 1983, queda sense representació, cosa que suposa un cop dolorós que els mateixos candidats han reconegut sense embuts: "Són uns resultats molt negatius i un fracàs", ja va dir en conèixer l'escrutini el president del partit, Tolo Gili.

16.927 vots, un 3,79% del percentatge de sufragis emesos a les Balears i un 4,7% dels de la circumscripció de Mallorca no arriben al 5% i no serveixen per entrar al Parlament. Una norma, aquesta del 5%, que va implantar Gabriel Cañellas quan es va 'divorciar' políticament de Maria Antònia Munar, per tal de deixar-la fora de la cambra a les eleccions de 1995. Però no ho va aconseguir. Els 19.966 vots obtinguts llavors per la política mallorquina van suposar el 5,39% del total dels sufragis i UM no va desaparèixer. A més, Munar va pactar amb l'esquerra i el 1995 i el 1999 va aconseguir el Consell de Mallorca amb el PSOE, PSM i EU. Repetiria també la presidència de la institució insular el 2003 en donar la majoria al Parlament a Jaume Matas.

Lluny queden aquells resultats del regionalisme illenc, amb els 47.277 vots (15,42%) de Jeroni Albertí a les primeres autonòmiques (1983). Els seus 6 escons van donar la majoria al PP de Cañellas, que tenia un empat a 21 escons amb el PSOE. Aquells 6 diputats van quedar en 4 el 1987 i després de la crisi de 1995 amb Cañellas, el partit encara va recuperar la força fins que la corrupció va fer acte de presència i va acabar tancant la paradeta. Va ser precisament aquell any, el 2011, quan la forçada desaparició de la formació al febrer va fer impossible confegir una alternativa amb condicions, i la recent fundada Convergència per les Illes no va entrar al Parlament, tot i aconseguir alguns regidors a Mallorca.

El 2019 El Pi encara assolí 3 diputats i va superar els 31.000 vots. Però el 28 de maig de 2023 sen va escriure la desaparició del Parlament, amb només 16.774. Josep Melià havia fet una campanya reivindicant la importància de la seva formació a l'hora de centrar les polítiques, i en algunes enquestes es donava per fet que segons com anassin els resultats podria ser clau per tombar el govern a la dreta o a l'esquerra, però res més lluny de la realitat. La llengua i cultura pròpies sempre han estat una de les prioritats d'aquesta formació, tant en la seva etapa com a Unió Mallorquina com en l'actual.

L'únic conhort d'El Pi és haver retingut pels pèls dos consellers al Consell de Mallorca, on, a més, Toni Salas ha aconseguit 18.612 sufragis, pràcticament 2.000 més que Josep Melià al Parlament. Amb aquests nombres, Melià hauria aconseguit representació a la cambra autonòmica. "La gent ha triat una altra cosa, clarament, i haurem de repensar i reflexionar", va dir anit Tolo Gili. El líder d'El Pi va anticipar que ben aviat convocaran una executiva del partit "per decidir el futur del projecte i el camí". "La moderació no està de moda, ho estan els extremismes", va afegir Gili, referint-se als resultats obtinguts per Vox, que passa de 3 escons a 8, 6 dels quals són a Mallorca.

A escala municipal, on sense cap dubte El Pi basava la seva força i estratègia, ha estat la força més votada a Petra, Ariany, Muro, Costitx i Banyalbufar. Palma, una vegada més, ha escrit un nou fracàs de la formació, amb importants conseqüències pel nombre global de votants que concorren als comicis.