El pla de xoc contra la inflació tira endavant entre crítiques per ser "un decret granera"
El retorn de les matrícules universitàries ha estat una de les mesures més criticades: "És discriminatòria"
PalmaEl Parlament ha donat llum verda aquest dimarts al decret llei aprovat pel Consell de Govern, que recull les mesures anunciades per la cap de l'Executiu, Francina Armengol, en el transcurs del Debat de Política General. La votació ha tingut 32 vots a favor –de tots els partits d'esquerra– i 22 abstencions. A més, el Pacte ha tombat la possibilitat que es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa permetria la inclusió d'esmenes per part de l'oposició.
Al llarg del debat, els partits situats fora del Govern, incloent-hi el cas de Més per Menorca, el soci habitual, han llançat diverses crítiques al contingut del decret. Per part d'El Pi i tota la dreta s'ha retret el fet que sigui "un decret granera", és a dir l'aprofitament del text per modificar altres normatives. "Hi ha 11 disposicions finals que ni són urgents ni extraordinàries", ha remarcat el portaveu parlamentari del PP, Antoni Costa.
Els representants de Ciutadans –Juanma Gómez– o de Vox –Idoia Ribas– hi han fet referència, però el més dur ha estat el d'El Pi, Josep Melià, qui ha afirmat que l'Executiu utilitza "de manera perversa i amb un abús absolut" la figura del decret llei. "És una actitud antidemocràtica", ha insistit. Per la seva banda, Ribas ha aprofitat el fet que gran part de la situació actual d'inflació provingui de la guerra d'Ucraïna per fer un discurs contra "el globalisme" i la necessitat "d'assegurar la sobirania energètica".
L'oposició ha vist amb bons ulls bona part de les mesures del pla de xoc, dirigides a la població més vulnerable, però la que ha creat més controvèrsia és el retorn del 100% de les primeres matrícules universitàries i el 50% de les segones, pels estudiants adscrits als centres habilitats de la UIB. El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha basat gran part de la intervenció en aquest fet, acusant l'Executiu de "no ser responsable". D'una banda, sosté que les famílies que tinguin fills estudiant fora de les Illes no rebran un ajut, i "és injust que l'ajut vagi a les taxes". "A les famílies de Menorca, Eivissa i Formentera és a qui més els costa que els fills estudiïn a les Balears, i tindran zero ajuts", ha afirmat. "És un tracte discriminatori", s'hi ha sumat Costa.
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha estat l'encarregada de defensar el decret. "El Govern assumeix la seva responsabilitat i no cerca excuses, dissenyam polítiques per fer front a les oportunitats i problemes", ha destacat. "L'objectiu és clar: fer més fàcils les vides de les persones, una decisió motivada per les nostres conviccions ideològiques", ha afegit. Garrido ha presumit d'algunes de les mesures més destacades, com el bo social tèrmic, l'augment del 15% de la Renda Social Garantida (Resoga), o l'ajut per a persones treballadores demandants d'ocupació, amb 300 euros per a qui cobri una prestació contributiva i 600 euros per a qui cobri un subsidi d'atur.
Per part dels socis minoritaris del Govern, Unides Podem i Més per Menorca, han posat la qüestió de l'habitatge com la gran àrea on redirigir les polítiques. "És d'urgència afrontar la situació", ha incidit la diputada ecosobiranista, Joana Aina Campomar. "Hi ha molts motius per votar a favor, però hi ha una assignatura pendent", ha subratllat la diputada de la formació morada, Antònia Martín.