PSIB, Podem i Vox mantenen sense canvis el plus de residència per als alts càrrecs del Govern

PalmaPSIB, Podem i Vox han fet possible aquest dimarts que el plus de residència dels alts càrrecs del Govern quedi com fins ara, després de votar en contra de l'esmena de Més per Menorca. D'aquesta manera, el continuaran cobrant els residents a Menorca, Eivissa i Formentera, així com els que tenen la seva residència habitual en la península.

L'esmena dels ecosobiranistes menorquins als pressupostos del Govern per al 2020, que volia limitar el plus als càrrecs de les Balears, no ha prosperat malgrat comptar amb el suport de MÉS per Mallorca, Ciutadans i El Pi. El PP ha optat per l'abstenció, juntament amb el diputat d'Esquerra Unida, Pablo Jiménez, qui té llibertat de vot malgrat formar part del grup parlamentari d'Unides Podem – 14 vots a favor, 27 en contra i 17 abstencions–.

El plus de 22.000 euros anuals per residència que cobren els alts càrrecs del Govern de fora de Mallorca ha centrat bona part de la primera part del ple sobre els pressupostos. El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha lamentat aquest protagonisme, malgrat que ha estat precisament el seu partit el que ha presentat l'esmena perquè siguin només els residents a Menorca, Eivissa i Formentera els qui cobrin aquest plus. "Ells els obligats a tenir doble residència".

Castells ha recordat que "és un complement de doble residència i no un plus d'insularitat". "No hem de pagar la doble residència dels que no viuen a les Balears", ha dit Castells durant la seva intervenció, a més de criticar que "el complement es va pervertir l'any 2011" quan es va ampliar a tots els residents de fora de Mallorca, tant de les altres illes com de la Península. Segons el diputat ecosobiranista, aquest plus "no és un dret universal" i "no és discriminatori" que no el cobrin aquells a qui no pertoca.

Més per Menorca no ha acceptat l'esmena de transacció d'Unides Podem de rebaixar aquest plus de 22.000 a 12.000 euros anuals. Els ecosobiranistes tampoc han acceptat la de Ciutadans, que a més de reduir el plus a 12.000 euros, també el limitava a càrrecs illencs. Però aquest rebuig ha estat més simbòlic que efectiu, perquè des del principi se sabia que la proposta dels ecosobiranistes no comptaria amb el suport necessari.

La representant de MÉS per Mallorca, Joana Aina Campomar, ha destacat que el plus hauria de servir per a "la cohesió territorial" de les Balears i ha reiterat que la seva principal finalitat ha de ser "compensar la doble insularitat".

Per la seva banda, el diputat d'El Pi Josep Melià ha reiterat que "la insularitat ha de ser compensada als insulars" i que el plus no ha de ser "un privilegi per als polítics que no són de les Illes Balears".

D'altra banda, la diputada de Ciutadans, Patricia Guasp, ha manifestat la necessitat que hi hagi mecanismes de "control" i de "justificació" de les despeses.

Podem i MÉS per Mallorca acosten posicions

Els diputats de Podem i de MÉS per Mallorca Alejandro López i Josep Ferrà han acostat posicions després de dies d'enfrontament entre els seus partits a causa del plus d'habitatge.

Malgrat els retrets de MÉS per les declaracions de Juan Pedro Yllanes, en què reduïa la qüestió al vell debat entre "mallorquins" i "forasters", ambdues formacions han coincidit en la necessitat de rebaixar la intensitat de la polèmica del plus pel bé del Govern.