De Lliures a l'entorn dels comuns: la coalició que Iceta aspira a liderar per governar la Generalitat

Barcelona"Vull estendre la mà a autonomistes i federalistes, a tots els reformistes catalans; volem fer una coalició que reuneixi totes aquestes forces per fer canviar de rumb la Catalunya d'avui en dia". Les paraules de Miquel Iceta aquest diumenge, al final del congrés que el va ratificar com a primer secretari del PSC, anunciaven la voluntat dels socialistes de sumar forces per reforçar el partit com a alternativa a l'actual Govern independentista. La incògnita que va quedar llavors –a quines forces es referia– l'ha resolt parcialment aquest dilluns el mateix Iceta en una roda de premsa a la seu del partit. "Pensem més en sectors polítics que en partits", ha aclarit, si bé ha posat diversos exemples de formacions que van de l'esquerra al centredreta catalanista i amb les quals estaria disposat a trobar-se mitjançant una fórmula encara per determinar.

Deixant clar que en aquest espai hi veuria Units per Avançar, liderat per Ramon Espadaler i amb el qual el PSC ja comparteix grup al Parlament, el primer partit que ha mencionat Iceta ha estat Lliures, encapçalat per Antoni Fernàndez Teixidó i que en un tuit poc abans ja havia mostrat la seva predisposició a convergir amb els socialistes. "Fa temps que sostenim que cal reorientar el rumb de Catalunya [...]. Disposats a parlar i a treballar per fer-ho possible", deia el missatge. Iceta també ha mencionat la Lliga Democràtica, la nova formació encapçalada per la politòloga Astrid Barrio i on també hi ha l'expresident de Societat Civil Catalana (SCC) Josep Ramon Bosch, entre d'altres. I ha reblat el clau mencionant el grup de Poblet, en el qual participen exdirigents del PDECat crítics amb JxCat com ara Marta Pascal, Lluís Recoder o Carles Campuzano.

Mirant a l'esquerra, Iceta no s'ha estat d'admetre que en les "reflexions" i "converses" que cal fer a partir d'ara es tindrà en compte la "bona relació" del PSC amb l'espai dels comuns i Podem. Exdirigents d'ICV com Joan Coscubiela, així com l'excandidat de Catalunya Sí que es Pot Lluís Rabell, fa temps que planen sobre l'òrbita socialista, i Iceta va tornar a lloar aquest cap de setmana el seu enfrontament amb els independentistes els dies 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. D'altra banda, Joan Herrera, que va ser nomenat pel govern Sánchez com a director general de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia –va deixar el càrrec al setembre per motius personals– va participar dissabte en un debat al congrés del PSC.

Iceta no ha volgut avançar si pensa en una coalició electoral o en una eventual coalició de govern amb alguns d'aquests espais. "Per ara cal parlar-ne, però no hi ha una posició fixada", ha dit, insistint que l'important és que "tots els que vulguin un canvi" a Catalunya "haurien de trobar on reunir-se per cooperar". El primer secretari ha anunciat, en aquest sentit, que al llarg dels primers mesos del 2020 els socialistes multiplicaran els contactes per torbar elements de sintonia amb diversos sectors, partint de la voluntat del PSC de liderar aquesta àmplia coalició. A les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017 Iceta ja va obrir les portes de la seva candidatura a una representació transversal de l'unionisme que anava des d'Espadaler fins a l’exfiscal i exeurodiputat de Podem Carlos Jiménez Villarejo o el vicepresident de SCC Álex Ramos. Aquella aposta va donar només un diputat més als socialistes (de 16 a 17), un resultat pitjor de l'esperat que el partit va atribuir a la polarització de l'electorat.

El context ara és molt diferent, i el PSC ha remuntat a les urnes després de molts anys de "travessa del desert", tal com ha recordat aquest dilluns Iceta. Els socialistes estan negociant ara amb ERC la investidura de Pedro Sánchez a l'Estat. ¿Això també implicaria una entesa amb els republicans a Catalunya? Iceta ha tirat de prudència recordant que els dos partits són "competidors directes" i que tenen "diferències molt grans", si bé ha admès la voluntat de "trobar punts de trobada" amb els republicans per "fer avançar el país". Deixant clar que "el pròxim president de la Generalitat o serà d'ERC o serà del PSC", ha dit que només podrien compartir govern si els d'Oriol Junqueras arribessin a investir-lo. "No farem president un independentista", ja ha dit aquest dilluns en una entrevista a El Periódico.