Política21/12/2014

Pablo Iglesias convida els catalans a aparcar banderes i empènyer pel canvi a Espanya

Dard enverinat al diputat de la CUP David Fernàndez en el míting de Podem a Barcelona: "Us prometo que no em veureu abraçar-me ni a Rajoy ni a Mas"

Roger Mateos / Laia Vicens
i Roger Mateos / Laia Vicens

BarcelonaEl secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha arrencat aquest diumenge el seu míting al Pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona amb un dard a qui es presta a col·laborar amb Artur Mas o Mariano Rajoy. "Us prometo que no em veureu abraçar-me ni amb Mariano Rajoy ni amb Artur Mas", ha etzibat Iglesias, en referència implícita a l'abraçada del portaveu de la CUP al Parlament, David Fernàndez, amb el president de la Generalitat en la jornada del 9-N.

S'ha volgut desmarcar explícitament del nacionalisme, tant l'espanyol com el català: "No m'importen les polseres [amb la bandera espanyola o catalana], m'importen els comptes bancaris". Iglesias ha titllat de "traïdors al seu poble" aquells que tenen comptes bancaris a l'estranger, ja "es diguin Jordi Pujol o Rodrigo Rato", perquè "no tenen més pàtria que els seus diners". Iglesias ha convidat els catalans a sumar-se a la gran mobilització ciutadana que es prepara per al 31 de gener pels carrers de Madrid.

Cargando
No hay anuncios

Iglesias ha defensat el dret a decidir, "per descomptat". "Però dret a decidir sobre totes les coses", ha afegit, començant per la "democratització de l'economia". "No vull que Catalunya se'n vagi", ha dit, però ha reconegut que "la casta espanyola ha insultat els catalans". "Alguns prefereixen fer política elevant murs, nosaltres preferim bastir ponts", ha proclamat. Per desmarcar-se del famós "apoyaré" de José Luis Rodríguez Zapatero al Palau Sant Jordi el 2003, en vigílies de la reforma de l'Estatut, ha deixat clar: "No he vingut a Catalunya a prometre res a canvi de vots ni favors".

En acabar la seva intervenció, Pablo Iglesias i el seu equip, damunt l'escenari, s'han acomiadat del pavelló, ple de gom a gom, acompanyant la lletra de 'L'estaca', de Lluís Llach, que ressonava per megafonia.