L’èxode de Podem
Jaume Asens és l'últim en estripar el carnet d'un partit que acumula baixes i escissions al llarg de la seva història
BarcelonaDe les cares que hi havia el 17 de gener del 2014 al Teatro del Barrio del barri madrileny de Lavapiés en queden poques. Aquell divendres l'espai va quedar petit per presentar el nou projecte polític, Podem, que volia beure de la força del 15-M i "assaltar el cel". Hi eren Pablo Iglesias, Íñigo Errejón, Teresa Rodríguez, Juan Carlos Monedero i Miguel Urbán. De tots ells, només l'exlíder de la formació lila continua defensant el projecte nou anys després. Pel camí, el partit s'ha perdut en batalles estratègiques i caïnites que els han acabat portant a cavar una trinxera que s'ha anat fent més estreta cada dia. Podem ha anat perdent efectius: l'últim, segons ha pogut saber l'ARA, Jaume Asens, després que el partit hagi abandonat Sumar al Congrés, cetificant el trencament amb Yolanda Díaz de la formació que pilota Ione Belarra al costat d'Irene Montero.
La ruptura no ha sorprès ningú, perquè les relacions feia mesos que estaven deteriorades. De fet, Díaz i el seu entorn vivien una mena de guerra freda amb Pablo Iglesias i la cúpula de Podem. Una batalla que va ser a cara descoberta durant les negociacions per conformar la coalició amb Sumar per al 23-J. Ara el partit de Belarra haurà de pilotar el seu propi full de ruta al Congrés després que aquesta tardor aprovés actuar amb "total autonomia" respecte a Sumar. "Hem aturat una operació que tenia com a finalitat substituir Podem per una esquerra servil al règim", afirmava a principis de novembre Ione Belarra en la conferència política que va servir per aprovar el document per redefinir-se.
Les primeres escissions
Podem ha anat perdent militants al llarg d'aquests nou anys de vida. L'octubre del 2014, en el primer Vistalegre –l'assemblea ciutadana que va servir per configurar els òrgans i l'estratègia del partit– Iglesias i Errejón compartien una candidatura –amb Monedero, Carolina Bescansa, Tania González i Luis Alegre, el nucli considerat fundador del partit– que es va enfrontar a la dels anticapitalistes, que llavors pilotava Teresa Rodríguez i de la qual també formava part Pablo Echenique. Tres anys després, tota aquesta correlació de forces s'havia redefinit: el febrer del 2017, Iglesias i Errejón van arribar a Vistalegre II amb dues candidatures enfrontades –els anticapitalistes també van presentar la seva– i en una batalla al tot o res.
Entremig, havien aflorat discrepàncies estratègiques, sobretot a l'hora de relacionar-se amb el PSOE, però també tensions internes pel control del partit. La candidatura d'Iglesias, que comptava amb persones com Irene Montero o Pablo Echenique, es va imposar. Dos anys després, Errejón i tots els seus fidels abandonaven el partit després que les relacions amb Iglesias i el seu nucli quedessin extremadament tocades. Al costat de figures com Rita Maestre i en coalició amb Manuela Carmena, Errejón es va presentar amb Més Madrid a les eleccions autonòmiques del 2019. A la nova formació s'hi van incorporar més endavant figures com Mónica García, que també provenia de Podem i és qui ha acabat sent la líder de Més Madrid. La resta dels considerats cofundadors del partit lila també van trencar amb Iglesias: Luis Alegre, Tania González i Carolina Bescansa han abandonat la política, igual que Juan Carlos Monedero, tot i que ha continuat mantenint presència mediàtica.
La signatura del primer govern de coalició d'Espanya a Podem també li va comportar una nova escissió. Els anticapitalistes, liderats per Teresa Rodríguez, van anunciar que abandonaven la formació precisament per aquesta qüestió i també es van queixar del centralisme de Podem. Al cap de poc temps també abandonava el partit qui va ser secretari d’organització, Alberto Rodríguez, per fundar el seu propi projecte a les Canàries: Proyecto Drago.
La guerra amb Sumar
El partit s'anava aprimant i el lideratge de Pablo Iglesias s'anava deteriorant. L'encara líder de la formació va decidir que havia de ser Yolanda Díaz qui el rellevés com a líder de l’espai d’Unides Podem –i que Belarra capitanegés el partit lila–, per la seva relació de confiança i perquè era un perfil en auge a l'espai. Una decisió que Iglesias ha acabat valorant com un "error" per l'estratègia política i orgànica que ha seguit Díaz. Ara la relació entre tots dos és nul·la. Al llarg d'aquests últims mesos, diverses persones que continuaven dins de Podem s'han anat distanciant del partit i Díaz els ha anat a buscar. És el cas de Nacho Álvarez o Alejandra Jacinto –que ha tornat a l'advocacia–. Tots dos eren propers a la cúpula de Belarra, però durant la campanya del 23-J van col·laborar amb Sumar i finalment han acabat deixant el seu càrrec a la direcció de Podem.
Sumar –que encara ha de fer la seva assemblea constituent i definir la relació amb partits que li han donat suport com Més Madrid o Esquerra Unida– també ha reclutat actius de Podem que van abandonar la formació per la pugna Iglesias-Errejón. És el cas de Pablo Bustinduy, el nou ministre de Drets Socials. Yolanda Díaz també ha fitxat l'ex secretària d'estat d'Igualtat Noelia Vera. Qui fins ara dirigia Podem a la Comunitat de Madrid, Jesús Santos, no amaga la seva proximitat amb Sumar i aquesta setmana ha estripat el carnet dels liles. Díaz també ha tingut al seu costat durant tota la batalla amb Podem el diputat Txema Guijarro i l’exparlamentari Antón Gómez-Reino, persones que havien format part de la direcció de Podem.
La baixa d'Albiach
El degoteig de baixes d'aquesta setmana també ha arribat a Catalunya: la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha abandonat la formació després que Podem decidís acabar amb la doble militància –uns 150 militants liles estan promovent un manifest en contra d'aquesta decisió–. I, segons ha pogut saber l'ARA, després d'Albiach, l'altre dirigent de Podem que plega és Jaume Asens, que fins ara formava part de la direcció estatal dels liles però també milita als comuns. Aquesta mateixa setmana feia un tuit criticant la decisió de Podem d'abandonar Sumar al Congrés i ha enviat una carta de comiat al Consell Ciutadà estatal. A A Catalunya, de fet, no és la primera vegada que algun dirigent lila abandona el partit, sinó que abans d'Albiach ja van marxar líders del partit com Gemma Ubasart, Albano Dante Fachin o Xavier Domènech.
Sigui com sigui, Ione Belarra continuarà envoltada del seu reducte de fidels: Irene Montero, Pablo Echenique, Lilith Verstrynge, Isa Serra i, des de fora, també Pablo Iglesias. Tots ells pilotaran un partit amb menys múscul, però que tindrà menys turbulències internes després de l'èxode de quadres al llarg d'aquests nou anys. La primera prova de foc per demostrar que l'estratègia és la correcta seran les eleccions europees del juny de l'any que ve, quan es dona per fet que el partit es presentarà per mesurar forces, aquest cop sí, amb Sumar.