Podem: qui són i què pensen

Madrid"Vet aquí una vegada 'Ratonlandia'". Aquesta és la faula que explica Pablo Iglesias, líder de Podem, sobre el naixement de la iniciativa, presentada el gener d'aquest mateix any i constituïda legalment com a partit fa poc més d'un mes. La plataforma va fer el salt ahir a Brussel·les amb 5 eurodiputats, tots escollits en primàries obertes.

El grup no podia ser més heterogeni. Pablo Iglesias, professor de ciència política de la Complutense i tertulià, ha posat finalment la cara a un projecte al qual s'ha sumat Esquerra Anticapitalista, amb la gaditana Teresa Rodríguez, de 32 anys, al capdavant, com a segona de la llista. Entren també a l'Eurocambra un exfiscal anticorrupció, una aturada de Cartagena i finalment un físic titular del CSIC, amb el 88% de discapacitat física.

Tots figuraven a la foto de família per anunciar la candidatura a les europees. Aquesta matinada, a Lavapiés, a Madrid, on el partit ha celebrat els resultats, es respirava eufòria, però sobretot sorpresa. La formació està a favor del dret a decidir.

Pablo Iglesias, professor de ciències polítiques i tertulià, 35 anys

Pablo Iglesias no s'anomena així per casualitat, i en fa gala en els seus mítings. Els seus pares eren socialistes i van decidir que li dirien així en honor del seu fundador. Però el mediàtic Pablo Iglesias d'ara està indignat amb el socialisme del PSOE. Militant dels 14 als 21 anys en les joventuts del Partit Comunista, ha creat el seu discurs a l'entorn de la Complutense, on és professor associat, i també en programes de debat polític a la Sexta i actualment a Público.tv, amb La Tuerka.

El seu objectiu és acabar amb la "casta". És així com anomena el PP i el PSOE. I explica com fer-ho amb una transcripció, paraula per paraula, de la faula amb què Tommy Douglas, socialdemòcrata canadenc pare de la sanitat universal, va denunciar el 1962 el cansament de la ciutadania per la classe política: 'Ratonlandia'. "El problema no era el color dels gats [PP i PSOE], el problema és que són gats, i és impossible que els gats facin lleis que beneficiïn els ratolins", explica el tertulià i ara eurodiputat. "I si muntem un cercle i fem un partit de ratolins?".

Teresa Rodríguez, professora d'institut, 32 anys

Pablo Iglesias ha donat la cara pel partit, i Rodríguez, la veu. Coneguda per cantar als mítings, la seva és una lluita de base amb Esquerra Anticapitalista a Cadis. Aquesta matinada mirava amb ulls somniadors els resultats a la ciutat andalusa, on Podem havia superat Esquerra Unida, i a la seva població natal, San Fernando, on havia passat el mateix. Aquest matí tornava a la feina, a Cadis, com a membre del sindicat USTEA.

Carlos Jiménez Villarejo, exfiscal en cap anticorrupció, 78 anys

Aporta edat i experiència, tot i que, com ell mateix admetia a l'ARA, no està d'acord en el 100% amb el programa que han escollit les bases de Podem en desenes d'assemblees en que s'han traçat els anomenats "cercles", tant sobre temàtiques com per ubicacions. Villarejo, vinculat a ICV durant molts anys, és molt crític amb el dret a decidir, un pas que defensa Podem en el seu manifest fundacional.

Lola Sánchez, aturada, 36 anys

Se la coneix com "la noia del gintònic", perquè ha explicat durant la campanya que una regidora de Cartagena a la qual servia la beguda al final d'un dinar en un restaurant on treballava, li va preguntar, sorpresa, per què una llicenciada –té la carrera de sociologia i la de ciències polítiques– que a més sabia llengües es conformava amb una feina de cambrera. "Vaig estar a punt de llançar-li el gintònic al damunt, pocavergonya. És la metàfora del nostre país: joves titulats preparats servint gintònics a polítics, que no són precisament exemple de res bo", apunta.

Pablo Echenique Robba, científic titular del CSIC, 35 anys

Té oficialment un 88% de discapacitat física, però això no li ha impedit arribar al capdamunt de la física a Espanya. Alguns el comparem amb Hawking, tot i que ell assenyala amb sorna que no estudia el bosó de Higgs. Nascut a l'Argentina, porta més de 20 anys vivint a l'Estat, concretament, a Saragossa, on és científic titular del CSIC. "La discapacitat m'acompanya tot el dia, sí, però això només et diu com em moc. No com sóc", assenyala.