Les elits madrilenyes beneeixen l'arribada de Vox al poder

Madrid"A les grans empreses globals no els agrada gens la possibilitat d'un govern PP-Vox a Espanya, però poca cosa hi poden fer. En canvi, les patronals i les elits econòmiques madrilenyes estan encantats". Un executiu d'una de les principals consultores espanyoles, que treballa tant per a multinacionals com per a empreses de l'Íbex, descriu d'aquesta manera la divisió que es dona entre els poders econòmics sobre la perspectiva d'un executiu espanyol amb presència de l'extrema dreta.

"Els executius internacionals, sobretot els que fa poc que són a Madrid, no entenen l'antisanchisme tan furibund de les elits locals", explica un alt càrrec de l'Íbex. "Sens dubte, l'entrada de Vox al govern espanyol afectarà la imatge exterior del país", resumeix una altra font de l'àmbit econòmic, que subratlla que la figura de Pedro Sánchez és ben valorada a l'exterior, on s'ha estès la imatge d'Espanya com un país modern, pioner en polítiques d'igualtat i de lluita contra el canvi climàtic. I ara hi ha el risc d'una involució cultural, tal com reflecteix la portada del prestigiós portal Politico.

Ara bé, quan aquests expats coincideixen amb els seus homòlegs espanyols, els que freqüenten la tribuna del Bernabéu, dinen a El Qüenco de Pepa i viuen a la Moraleja o a Pozuelo, descobreixen que Sánchez és una mena de monstre de set caps. I que prefereixen mil vegades un executiu del PP i Vox, malgrat el component retrògrad i nacionalista espanyol, que no pas la repetició de la fórmula actual de govern progressista amb suport de partits sobiranistes.

Grans empresaris de Vox

"Aquí no és com a Barcelona, que està més repartit, aquí tots els grans empresaris són del PP i algun fins i tot de Vox", afirma un executiu. Tot i això, tampoc és un món homogeni. Hi ha grans noms que sí que són especialment coneguts per ser ultraconservadors i simpatitzants de Vox, com per exemple Luis del Rivero, expresident de la constructora Sacyr, que fins i tot s'ha deixat veure en mítings de Santiago Abascal i envia vídeos d'aquest polític als seus amics i contactes per WhatsApp. D'altres noms d'aquest entorn serien Manuel Lao (Cirsa), que ha desembarcat a Madrid per invertir en l'Íbex, o Antonio Huertas (Mapfre).

També engrosseix les files de l'antisanchisme militant el president d'Iberdrola, José Ignacio Sánchez Galán, que encapçala l'oposició de les elèctriques a l'impost sobre els beneficis aprovat pel govern espanyol. Galán manté, a més, una guerra soterrada amb la vicepresidenta segona, Teresa Ribera. En canvi, fonts coneixedores assenyalen que noms importants com Ana Patricia Botín, presidenta del Banco Santander, o José María Álvarez-Pallete, executiu en cap de Telefónica, no veuen tan malament l'actual govern i hi mantenen una relació fluida.

"En general, tots ells són pragmàtics i, malgrat que ara no en veuràs cap en un acte de Sánchez, si guanya tornaran a venir. Per a ells és important no tancar-se cap porta", assegura un executiu. El cert és que als cercles econòmics madrilenys ja fa temps que la victòria de la dreta es dona per segura i qualsevol altre resultat seria una catàstrofe incomprensible. L'hostilitat a Sánchez es va disparar quan el president espanyol, després de la derrota del PSOE a Andalusia, va fer un gir a l'esquerra i va començar a apuntar contra "els grans poders". Aquí molts li van fer creu i ratlla. Però fora de Madrid la situació és una mica diferent, sobretot entre les pimes.

El temor de les pimes i els sindicats

La petita i mitjana empresa, sobretot la que està articulada al voltant de la patronal catalana Pimec, està immersa en una batalla per aconseguir entrar en el diàleg social en igualtat de condicions que la CEOE. I aquí havien aconseguit un cert grau de complicitat amb el tàndem Sánchez-Díaz que ara consideren que pot quedar en no res si la dreta torna a la Moncloa. Cal subratllar que la CEOE, històricament alineada amb el PP, és radicalment contrària a compartir el poder en aquest sentit.

A més, en el cas català hi ha una preocupació afegida. Una eventual entrada de Vox a l'executiu pot tornar a revifar el conflicte català. "Si una part es radicalitza, en aquest cas el govern espanyol, aquí passarà el mateix i, per tant, tindrem lío i això no és bo per a l'economia", explica un empresari català. "Ja et dic jo que els que estan posant diners perquè Vox creixi no són les pimes, sinó grans empreses", afegeix. L'empresariat català ha avalat la política de diàleg de Sánchez amb Catalunya i decisions arriscades com la dels indults, i hi ha certa preocupació perquè torni una certa inestabilitat per culpa de l'extrema dreta. Això separa clarament les elits madrilenyes de les catalanes.

Finalment, la possible entrada de Vox en un govern preocupa, i molt, als sindicats, sobretot atenent al precedent del govern de Castella i Lleó, on el conseller de Vox Mariano Veganzones ha desmantellat l'organisme d'arbitratge laboral autonòmic. "Ens temem que Vox demanarà tenir el ministeri de Treball per soscavar així el moviment obrer, que és un dels pocs llocs on encara no ha aconseguit entrar", explica un veterà dirigent de la UGT.

El que s'està produint a Castella i Lleó, i que ha estat criticat per l'Organització Internacional del Treball, és una laminació dels instruments del diàleg social i mesures com ara la retallada de les subvencions a sindicals i patronals. Un petit empresari català assenyala aquest punt com un dels més preocupants si Vox arriba a ocupar el ministeri: "Europa ens demana just el contrari, que millorem el diàleg social per tenir el màxim consens social, i ara sembla que podem anar en direcció contrària".