Podrà Prohens pactar a dreta i esquerra alhora?

PalmaEl Govern viu “partit a partit”, com l’entrenador de l’Atlètic de Madrid, Diego Pablo Simeone: així ho resumeix un càrrec intern. Després del trencament unilateral de l’aliança per part de Santiago Abascal, no li queda més remei. L’aturada estival de l’activitat parlamentària li ha donat aire per intentar ressituar-se en el nou escenari: un Govern en minoria sense pal·liatius. La presidenta, Marga Prohens, s’ha encomanat a la geometria variable: és a dir, a intentar assajar pactes puntuals amb tots els partits –inclòs Vox– per tirar endavant el màxim nombre d’iniciatives. Però amb l’actual correlació de forces, s’ho pot permetre? Cercar l’esquerra és factible? I la ruptura amb Vox es traduirà en el vot a la contra de l’extrema dreta a totes les seves iniciatives? Aquests són els escenaris que el Govern té sobre la taula per recuperar l’estabilitat al Parlament a partir del setembre.

Vox a les Balears, desnortat

El Govern no pot moure fitxa fins a saber què pensa fer Cañadas

El primer dubte que té el Govern és saber en què es traduirà exactament la ruptura amb Vox. El cas de les Illes és singular: Prohens és l’única baronessa del PP que governava amb el suport extern de Vox. L’única manera que té Vox d’evidenciar que ha trencat amb el PP és votar en contra de les seves iniciatives al Parlament. Ho farà? Prohens ja els va demanar públicament si pensaven “votar amb l’esquerra” a partir d’ara.

El grup parlamentari de Vox a les Balears manté una ambigüitat estudiada respecte d’aquest fet. En la Junta de portaveus del passat dimecres Vox va fer pinya amb el PP i va votar en contra de demanar una compareixença urgent de la presidenta Prohens per explicar el trencament de l’acord de governabilitat. La portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas, va justificar el seu vot “per no facilitar el circ als partits que tenen tota la responsabilitat del que passa a les Balears”. En la mateixa compareixença, Cañadas va insistir que “l’acord de governabilitat a les Balears en aquest moment està trencat”, tancant la porta a refer ponts a curt termini.

“Vox a les Balears farà el que li digui Vox a Espanya, ni tan sols els consultaran”, asseguren fonts coneixedores del partit: “Si es refà alguna mena d’acord amb Prohens, serà a través de Madrid”. D’altra banda, fonts del Govern expliquen que, si Vox s’obre a pactar iniciatives parlamentàries puntuals, la situació del PP “no canviarà gaire” a la que tenia fins ara. “Si Vox diu ‘donaré suport al que pugui’, pot ser relativament fàcil”, apunten aquestes fonts. Per tant, de com voti el grup liderat per Cañadas a partir del setembre dependran les passes que faci el Govern. Per ara, no hi ha hagut contactes formals entre Vox i l’Executiu, més enllà de les habituals entre el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i el vicepresident de la Cambra, Mauricio Rovira, i converses informals, expliquen les mateixes fonts. La prova del cotó serà la tramitació parlamentària del Decret de simplificació administrativa, que el setembre es tornarà a posar en marxa. Per a l’analista polític Toni Fornés, “tot i la ruptura”, la millor opció per al Govern “implica arribar a acords puntuals amb Vox: és el partit que té l’electorat que veu amb menor reticència el Govern”. Tot i això, el politòleg Guillermo Bezzina adverteix que “reconciliar-s’hi suposaria una contradicció amb el que va expressar la presidenta després del trencament”. “No tenc cap compromís amb els punts pendents dels acords”, va dir Prohens. Unes declaracions que, per a Bezzina, tenen un to “d’alliberament”:“Hauria de tornar als punts pactats”. Refer l’acord formal, doncs, semblaria més difícil.

MÉS, una esperança pel PP

Els ecosobiranistes no tenen incentius per donar suport al Govern

Tant si Vox accepta arribar a acords puntuals amb el PP com si opta per posar-se completament a la contra del PP al Parlament, els populars hauran de fer números. Tenen 25 diputats. Disposen, a més, amb el suport del diputat no adscrit Xisco Cardona –que sempre ha apostat per garantir l’estabilitat de l’Executiu–, i el diputat per Formentera, Llorenç Córdoba: 27. Per arribar a la majoria absoluta sense Vox, en necessitarien 30. Fonts de l’Executiu es mostren convençudes que podrien arribar a acords puntuals amb l’esquerra. El portaveu del Govern, Antoni Costa, va assegurar que negociarà “amb tothom qui vulgui negociar” per tirar endavant el seu full de ruta. Va fer una menció especial a MÉS per Mallorca i Més per Menorca, a qui va allargar la mà. “La passada legislatura vàrem arribar a acords amb [Josep] Castells i [Lluís] Apesteguia, des de la distància ideològica que ens separa”, va assegurar: “Almenys són gent de paraula”. Fonts de l’Executiu veuen possible aconseguir el suport de l’esquerra en algunes iniciatives, especialment el de MÉS per Mallorca, que amb els seus quatre diputats li permetrien arribar a la majoria absoluta, i remarquen que Apesteguia té una bona relació personal amb Prohens. Per exemple, assumeixen que els ecosobiranistes votarien en contra del Decret de simplificació, però podrien negociar-hi la Llei de conciliació i el sostre de despesa.

No obstant això, el diputat de MÉS Ferran Rosa no es mou de la línia vermella que han marcat els ecosobiranistes des de l’inici de la legislatura. “La condició bàsica és que el PP participi en el cordó sanitari, que trenqui amb Vox”, no només al Parlament sinó als ajuntaments i als consells: “Si ho fessin, la situació seria una altra”. Rosa no descarta votar a favor d’iniciatives puntuals “que siguin bones per al país, com hem fet sempre”, com el decret perquè la sanitat privada pugui atendre els turistes, que es va aprovar el passat mes de maig per unanimitat. Però més enllà d’això, no preveu aliances amb els populars.

Per a Bezzina, “MÉS per Mallorca no té incentius per sustentar el govern del PP, sempre que el PP no renunciï a polítiques bàsiques” en el seu model de país: “Hi hauria d’haver un canvi de rumb en llengua, urbanisme, protecció del paisatge, territori... No veig viable un pacte que donàs estabilitat al PP”, remarca.

Un acord amb... trànsfugues?

El Govern no perd de vista els tres diputats díscols dins Vox

Si no té més remei, el Govern no descarta cercar acords amb els tres diputats díscols dins del grup parlamentari de Vox: Idoia Ribas, Sergio Rodríguez i Agustín Buades. Amb el seu suport, també sumarien trenta escons i la majoria absoluta. “El perill d’aquesta opció és una mala imatge, d’un Govern que tingui com a suport parlamentari un grup de trànsfugues, o no adscrits, i la inestabilitat que això pot generar”, assegura Bezzina: “Seria una crisi d’imatge momentània, però no tindria més impacte, perquè el PP ho ha fet en altres comunitats, com a Múrcia”.

Per ara, aquesta operació està aturada. “Avui dia, formen part de Vox”, assenyalen fonts del Govern: “No se’ls anirà a cercar”. Per tant, haurien de ser els díscols els que fessin un gest al PP i li asseguressin que estan disposats a trencar definitivament amb el seu partit, amb qui han mantingut xocs constants des de l’inici de la legislatura. Per la seva banda, els díscols no es plantegen, en aquest moment, dur la iniciativa. Fonts del grup d’indisciplinats admeten que “no comparteixen” la decisió d’Abascal de trencar des de Madrid el pacte amb les Illes. Però, així i tot, no preveuen sortir de la disciplina del partit: “Estam en una situació complicada, no sabem què passarà, estam a veure-les venir”. També els díscols estan a l’expectativa de si Vox a les Balears preveu refer els ponts amb el PP. Sigui com sigui, no es tanquen a explorar una aliança amb els populars, més endavant.

El PSIB, una via complicada

Ni el PP ni els socialistes han donat senyals de negociar

Costa va assegurar en roda de premsa que el PSIB “no és de fiar”. Tot i això, fonts de l’Executiu insisteixen a no descartar la possibilitat de pactes puntuals també amb els socialistes. Consideren que es podrien traslladar al Parlament votacions com la del passat dijous a Palma, quan l’abstenció del PSIB va permetre l’aprovació de la Zona de Baixes Emissions de Palma: Vox hi va votar en contra, com també MÉS i Unides Podem. “La confiança és menor”, admeten les mateixes veus, però insisteixen en el fet que el PSIB també entra en els plans del Govern d’assajar la geometria variable. Tot i això, el portaveu del PSIB al Parlament, Iago Negueruela, ho veu una via complicada. “El nostre lloc és clar, i és a l’oposició”, assegura el socialista: “Hem fet una oferta per apartar el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i la descarten perquè implicaria trencar amb Vox”. En aquest sentit, Negueruela considera que el PP ha de respondre: “Pactarà amb trànsfugues? Votarà a favor de la remoció de Le Senne?”. “El PSIB s’ha de mostrar com a alternativa presidencial al PP”, exposa, per la seva banda, Fornés: “És probable que sigui reticent a pactar-hi res”.