¿La policia francesa podia detenir Puigdemont sense euroordre?

BarcelonaTot i que Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont i Toni Comín, assegurava fa alguns dies que els dos eurodiputats electes de JxCat serien el 2 de juliol a Estrasburg, finalment es van quedar a pocs quilòmetres, a la frontera d’Alemanya amb la regió francesa d’Alsàcia, on hi ha la seu del Parlament Europeu. La decisió va ser un acte de prudència arran de la possibilitat que perillés la seva llibertat, segons van explicar dimarts Boye i Josep Costa, vicepresident primer del Parlament i també jurista que és al darrere de les estratègies jurídiques dels polítics del partit de Puigdemont. ¿Però realment podien ser detinguts l’expresident i l’exconseller de Salut si trepitjaven territori francès?

Ja dilluns al vespre l’entorn de Puigdemont va brandar un conveni entre Espanya i França signat pels exministres d’Interior Ángel Acebes i Nicolas Sarkozy, el 26 de novembre del 2002, que permet que els cossos policials detinguin una persona en situació irregular i entregar-la al país d’origen sense necessitat que un jutge tramiti una ordre de detenció. “Es va fer per entregar ràpidament activistes d’ETA i per fer devolució d’immigrants en calent”, destacava ahir el catedràtic en dret processal de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Nieva, en declaracions a Els matins de TV3. És l’esperit que tots els experts consultats coincideixen que es desprèn d’aquest acord bilateral entre els dos països veïns, i que és de caràcter administratiu i policial, amb l’objectiu “d’evitar el control jurisdiccional”, subratlla Elena Gaju, advocada barcelonina establerta a París.

‘Laissez faire’

Com el catedràtic en dret penal de la UB Joan Queralt, Gaju considera que stricto sensu aquest conveni no seria aplicable a Puigdemont ni Comín, perquè com a ciutadans europeus tenen lliure circulació als països integrats en l’espai Schengen i la normativa europea permet l’estada en un país estranger durant tres mesos sense haver de realitzar cap tràmit sempre que es tingui en vigor el DNI o el passaport. Amb tot, els dos experts alerten que el que es dirimeix és un “acord polític i policial” que obre la porta a “fer i desfer” amb una certa llibertat. Podria haver imperat el “ laissez faire”, suggereix Gaju, i apunta que França podria haver considerat que els dos exiliats es trobaven en situació irregular al seu territori. Com que a Espanya pesa sobre ells una ordre de detenció, França podria haver interpretat que hi havia via lliure per actuar dins les seves fronteres. Fins i tot l’advocada afegeix que hauria pogut ser la policia espanyola la que hagués retingut els dos polítics i no la francesa, en virtut del conveni esmentat. Boye va deixar caure ahir que tenia “informació contrastada” que agents de paisà de cossos policials espanyols eren a Estrasburg, cosa que va motivar que decidissin extremar les precaucions.

Protocol en mà, l’advocat expert en processos d’extradicions Narcís Trenado opina que no s’hauria pogut detenir Puigdemont ni Comín perquè deixa clar que és atribuïble a aquelles persones que entren o es troben al país en qüestió de manera irregular. Així, assenyala que només hauria sigut possible amb el procediment d’una euroordre, i adverteix que el tràmit pot ser suficientment ràpid perquè es dictés ahir mateix i al cap d’unes hores la policia els capturés.

Aquest mateix criteri és el que expressa Jone Goirizelaia, advocada de membres d’ETA immersos en causes judicials, que comparteix la decisió de no haver entrat en territori francès. A preguntes de l’ARA, assegura que no té constància que el conveni del 2002 signat per Espanya i França s’arribés a aplicar mai a membres d’ETA, malgrat que s’hagués ideat per a aquesta finalitat. De fet, explica que al continent europeu cap militant de la banda armada ha sigut detingut sense ordre de detenció, però sí fora d’Europa, com a l’Uruguai, Veneçuela i Mèxic. Els advocats de Puigdemont i Comín van preferir ahir no exposar-se a una decisió incerta.