Joan Subirats: “Els policies de l’1-O han de formar part de la negociació per a l’amnistia”

BarcelonaJoan Subirats (Barcelona, 1951), que lidera el ministeri d'Universitats des de fa dos anys, ens rep a l'antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats que aquesta setmana ha acollit el Fòrum d’Aliances d’Universitats Europees. L'entrevista es fa poques setmanes després que s'hagi congelat la nova selectivitat i quan fa sis mesos que s'ha aprovat la llei d'universitats.

¿El curs que ve tindrem nova selectivitat?

— Si hi ha nou govern abans del 29 de novembre, crec que és perfectament factible. Si anem a eleccions i fins a l’abril no hi ha govern, serà complicat.

¿Està baixant el nivell dels estudiants?

— Fa 49 anys que soc professor universitari i sempre m’han dit "els estudiants d’ara no són com abans". No tinc en absolut la sensació que el nivell dels estudiants hagi baixat, és l’adequat a l'època en què som i amb una capacitat molt alta d'utilitzar nous instruments comunicatius.

Fa sis mesos just de l’aprovació de la llei d'universitats. Quina nota li posa a la seva implementació?

— És difícil perquè la llei té una sèrie de terminis que no es posen en marxa el mateix dia que es publica al BOE. Però pel que jo detecto de les universitats que s'han posat en marxa en relació amb la nova llei, diria que un 80-90% estan en sintonia amb la norma. Però per donar una nota definitiva, hem d'esperar un temps. 

Però hi ha associats, per exemple a la UAB, que ja denuncien que hi ha figures noves com la del substitut que no s’estan utilitzant com estaven pensades. Què falla?

— Nosaltres hem creat el marc, però són les universitats les que decideixen com l'apliquen i poden esperar un temps a fer-ho. 

Però si es perverteix una figura, no poden fer res?

— Sí, parlar amb les universitats, i amb la conselleria de Recerca i Universitats.

Ho faran?

— El nostre secretari general parlarà amb el rector que correspongui. El que no voldria que es desprengués de la pregunta és que això és una relació de caràcter jeràrquic. La capacitat de decisió la tenen les comunitats autònomes i les universitats.

La UB i la UAB veuran com en els pròxims cinc anys el 30% dels professors arribaran a l’edat de jubilació. ¿Hi ha algun pla per mantenir el coneixement?

— Els professors poden tenir una posició d’emèrit. Aquesta descapitalització no té per què produir-se si entenem que el seu paper pot ser diferent, amb menys classes però amb una posició activa en el conjunt de la universitat.

¿No ens podem trobar amb un tap generacional?

— És l'equilibri que cal trobar. El problema que hi havia ara és que una persona arribava a ser professor amb una certa permanència als 45 anys. Amb la nova llei pot arribar a ser permanent després d’haver fet el doctorat als 34 o 35.

Parlem de recerca i docència. ¿A un professor universitari li ha d’agradar fer classe?

— Crec que és inevitable que sigui així. Ara s'ha incorporat a la llei que la gent, abans de començar a fer classes, rebi una formació en docència. Era una anomalia que això no fos així. I hi ha hagut un cert desajust en el sentit que s'ha donat molta força a la recerca i a les publicacions com un mecanisme de promoció acadèmica. Però cal equiparar la docència i la recerca a l'hora dels mèrits. 

Com?

— La llei introdueix un mecanisme perquè les universitats mesurin que la docència es fa bé i en condicions. Hem de trobar un equilibri entre les dues coses, però és molt important que les universitats premiïn la docència. I també pensar, cada vegada més, en treballar amb lògica d'equip docent, de la mateixa manera que la recerca ja no és individual, sinó col·lectiva.

Avui som al Fòrum d’Aliances d’Universitats Europees. ¿En un futur pròxim ens hem d’imaginar que els universitaris puguin saltar a fer cada curs en una universitat europea diferent?

— Si la nova Comissió Europea es troba amb un projecte viable sobre la taula quan comenci a funcionar es pot fer de manera experimental el 2025. És a dir, que els cursos i els títols tinguin la mateixa vigència a tots els països. Abans de les eleccions del juny del 2024 hauríem de tenir un projecte sobre això. 

¿Aquesta mobilitat posa en risc la llengua?

— A Umberto Eco, quan li van preguntar quina era la llengua d'Europa, va dir la traducció. Jo no estaria gaire preocupat. Hem d'intentar aconseguir que el factor de la diversitat europea es converteixi en una riquesa i que la gent quan es traslladi per Europa sàpiga que hi ha diversitat de llengües i que hi ha incentius per aprendre-les.

La setmana passada es va fer públic que hi havia un grup de WhatsApp d'estudiants de magisteri on s'enviaven missatges masclistes i homòfobs. ¿S'haurien de posar més filtres per avaluar els futurs docents més enllà de la selectivitat, com ja es fa a Catalunya? 

— Aquí hi ha moltes coses juntes. Estem parlant d'un xat privat en el qual hi havia les expressions que coneixem. Des del punt de vista del sistema universitari, el que hem fet és treballar molt perquè hi hagi unitats de gènere a totes les universitats. Una altra cosa és si hem de tenir una prova específica com tenim aquí a Catalunya, però des del punt de vista del ministeri aquesta no és una decisió que ens correspongui, ja que és una decisió que pren cada comunitat autònoma.

Parlem de l’actualitat política. ¿Veu viable un pacte del govern espanyol amb Junts?

— Hi tinc confiança. Hi ha dues situacions de viabilitat. Una la de Feijóo, que té un nivell d'aïllament evident. I una altra que reflecteix molt bé el que forma part de la nostra realitat, que és aquesta estructura de diversitat territorial.

Però Junts demana cobrar per avançat. És possible?

— No hi puc entrar perquè no tinc la capacitat d'anàlisi des del punt de vista jurídic i constitucional. La meva impressió és que d'aquí a finals de novembre és una mica difícil que hi hagi un projecte de llei i que pugui ser aprovat amb els ritmes de tramitació legislativa del Congrés i del Senat. Però hem de deixar que el procés de negociació avanci dintre del marc de la Constitució.

¿Creu que en aquesta hipotètica amnistia hi haurien d’entrar els policies de l’1-O?

— Penso que el que s'ha d'intentar és incorporar tots els elements que formen part del conflicte, i per tant crec que això ha de formar part de la negociació.

¿Creu que l'independentisme, com a contrapartida, ha de renunciar a la via unilateral?

— Cap força política ha de renunciar al seu propi ideari. El que estem discutint aquí són les vies per les quals aquest ideari pugui ser completat. Hem de pensar a trobar una forma per desjudicialitzar el conflicte, per situar-lo només en l'àmbit polític.

¿El govern d'Espanya pot seguir fent polítiques d'esquerres si depèn del suport parlamentari de Junts?

— Jo crec que la combinació numèrica que ha donat aquests set diputats a Junts en el marc de la formació del govern li donen un relleu significatiu, però estem parlant de poc menys de 400.000 vots en un conjunt de 12 milions de vots. Per tant, hem d'anar veient com això s'ajusta en el cas que es formi govern.

Voldria continuar al govern?

— No, després d'una vida sencera a la universitat, el ministeri era una oportunitat de contribuir al bé comú. Però també es pot fer des de fora, i estic perfectament obert a contribuir-hi des d'altres perspectives.