La política lingüística i la normalització del català desapareixen del Govern de Prohens
S'elimina la direcció general d'aquest àmbit i en el decret que regula les competències no hi ha cap referència a la promoció de la llengua catalana
PalmaLa política lingüística desapareix de l'organigrama del nou Govern de Marga Prohens. Així es pot veure en el decret de competències i estructura orgànica bàsica de les deu conselleries, publicat en el Butlletí Oficial de les Balears aquest mateix dilluns. La política lingüística va estar present en l'anterior legislatura a través d'una secretaria autonòmica (Agustina Vilaret primer, i Miquel Àngel Sureda, després) i d'una direcció general (Beatriu Defior).
A banda de suprimir-se la direcció general, tampoc no es fa referència a la normalització del català ni a la promoció i defensa dels drets lingüístics. Per posar-ho en context, en la Direcció General de Cultura del govern de José Ramón Bauzá sí que es feia referència a aquests dos elements, mentre que en el cas de Prohens no s'emmarca a cap banda. "Presidenta, rectificau. Sereu el primer Govern que no assumeixi les funcions de normalitzar i promoure el català?", ha retret el coordinador i portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, a través de les xarxes socials.
L'eliminació de Política Lingüística no ha estat l'única sorpresa del nou Executiu balear. No hi haurà conselleries d'Igualtat –estarà dins Serveis Socials i Famílies amb una direcció general–, Memòria Democràtica –no hi ha cap referència en tot l'organigrama i, de fet, l'acord PP-Vox aposta per derogar la llei autonòmica del 2018– ni Medi Ambient, que es dilueix entre tres àrees de distintes carteres: Territori, Medi Natural i la Conselleria de la Mar.
Cal recordar que la qüestió de la llengua va ser el gran focus de conflicte en les negociacions entre els populars i el partit d'extrema dreta per acordar la investidura de Prohens. Finalment, per una banda, s'implantarà la lliure elecció de llengua a les escoles a tots els nivells educatius a final de legislatura, tot i que el PP ho volia fer només en la primera etapa. A més, s'elimina l'Oficina de Drets Lingüístics, que passarà a ser l'Oficina de Garantia de Llibertat Lingüística. Entre altres mesures, s'eliminarà el requisit lingüístic per accedir a la sanitat i a tota la funció pública, tot i que al mateix temps –encara no han explicat de quina manera– asseguraran que qualsevol ciutadà pugui dirigir-se i ser atès a l'Administració pública en qualsevol de les dues llengües cooficials.
