La política municipal facilita pactes de govern antinaturals

Palma“La política municipal no és de dretes ni d’esquerres. Per asfaltar un carrer no s’ha d’ensenyar cap bandera, només aplicar el sentit comú, ja que la gent està cansada de política i vol que li resolguin els problemes del dia a dia”. Són paraules del batle de Búger, Pere Torrens, després d’haver acordat amb la Federació Socialista Mallorca (FSM) el maig del 2021 la renúncia com a militant del PSIB, juntament amb els altres tres regidors socialistes, per la qual cosa varen passar a ser no adscrits. La causa? Haver incorporat una regidora del PP –Coloma Capó– en l’equip de govern per tenir una majoria absoluta en el Consistori i deixar MÉS a l’oposició. “El PSIB no forma govern amb el PP. Mai i sota cap circumstància. Si es pacta amb el PP no serà en nom del PSIB-PSOE. Si tenim una línia vermella és aquesta”, declarava qui llavors era secretari d’Organització de la FSM, Miquel Àngel Coll.

Aquest és un bon exemple de les diferències entre les eleccions i els pactes en l’àmbit municipal, d’una banda, i en l’àmbit insular i autonòmic, de l’altra. A Campanet, el PP va votar a favor de la investidura de la batlessa Rosa Bestard –del PSIB–, que governa amb El Pi. A Maria de la Salut, la marca local de MÉS per Mallorca lidera el Consistori juntament amb el PP, després de fer una moció de censura contra el govern en minoria d’El Pi i el PSIB, possible inicialment per l’abstenció dels populars. I a Capdepera, els socialistes varen preferir pactar amb els regionalistes, tot i tenir l’opció d’una majoria absoluta amb MÉS i Unides Podem, que hauria donat peu a reeditar la fórmula política del Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Ara bé, a les Balears només s’han fet aquesta mena de pactes a Mallorca –això pel que fa a la darrera legislatura.

“Hi ha una relació més directa i personal entre els membres d’un ajuntament, i encara més entre el batle o batlessa i la població del municipi. Existeix la sensació d’un cert control sobre la persona, que pareix que no està determinada per les estructures de partit”, explica el sociòleg, antropòleg i professor de la UIB Alexandre Miquel. “Tot i això –com podria ser el cas de Búger–, cada vegada més sistemes municipals s’assemblen als estatals, amb pressions als candidats locals amb relació a la manera de comportar-se i actuar”, afegeix.

Per la seva banda, el politòleg i expert en anàlisi electoral Pedro Riera apunta també que el fet que un ajuntament tingui menys competències que els nivells superiors de govern facilita “els pactes antinaturals”. “La ideologia juga un paper més important a l’hora de conformar governs amb més poder i competències, com en el cas d’una comunitat autònoma”, subratlla.

A banda del pes que pot tenir la relació personal entre els regidors de distints partits, els ciutadans també valoren de manera molt diferent el seu vot al municipi del d’altres institucions. “En l’àmbit municipal, el vot per rendiment, per la gestió, és més rellevant”, sosté Riera. Així, es pot votar un batle d’un partit diferent de la ideologia pròpia “simplement perquè és un bon batle”. De fet, hi pot haver municipis on un partit guanyi sempre les eleccions, però quan venen les autonòmiques o generals la mateixa formació quasi no aconsegueixi vots. El cas invers seria el de Vox, que en les passades eleccions al Parlament va obtenir la meitat dels vots des de la Part Forana, però, en canvi, en els pobles no té la mateixa equivalència de regidors.

Aquí agafen importància els partits independents, creats únicament en l’àmbit municipal i on la figura del batle pot restar vots a altres partits que els ciutadans voten en unes autonòmiques. Unió per Binissalem, amb Víctor Martí al capdavant, governa el municipi del Raiguer i el fet d’estar en minoria ha fet impossible consensuar els pressupostos del 2020 i el 2022. En les dues ocasions, hi ha hagut molts rumors d’una moció de censura conjunta entre el PP, el PSIB i MÉS. 

En el cas de Felanitx, Bloc per Felanitx estava a l’equip de govern inicial, juntament amb El Pi i el PSIB. L’acord era que els regionalistes tindrien la batlia els dos primers anys i els socialistes, els dos següents. Malgrat això, la coalició va tenir una gran crisi política i el batle, Jaume Monserrat (El Pi), va decidir canviar l’esquerra per la dreta i va pactar amb el PP i amb un socialista que va deixar el partit, Joan Aznar, i que s’incorporava com a regidor no adscrit.

El poder dels mitjans

Un dels elements cabdals pel qual en l’àmbit autonòmic és quasi impossible veure pactes com els d’alguns municipis és el paper dels mitjans de comunicació. Sembla impensable que el Govern sorgeixi d’un pacte entre MÉS per Mallorca i el PP –com a Maria de la Salut–, o que avui els ecosobiranistes no rebutjassin una moció de reprovació dirigida a la presidenta del Govern, Francina Armengol, i que donaria peu a un govern del PP, Ciutadans i El Pi, com ha succeït recentment a Andratx. En aquest cas, com varen explicar El Pi i MÉS, les qüestions personals varen pesar més que les ideològiques.

“La discussió en l’esfera pública fa que els partits marquin més perfil ideològic”, detalla Miquel. “Un pacte antinatural autonòmic tindrà una rellevància mediàtica que no es dona en els municipis petits”, incideix per part seva Riera. Així, un acord en l’àmbit balear entre, per exemple, Unides Podem i el PP “faria mal a les dues formacions amb vista als comicis generals i de la comunitat”. Això és el que explicaria que la FSM provocàs que els regidors socialistes de Búger es donassin de baixa del partit, després d’incorporar l’edil del PP. Al cap i a la fi, “els mitjans tenen un paper important en la formació de preferències polítiques i decisions electorals, són un altaveu del que succeeix, i se centraran més en nivells alts de govern que no en municipis”, destaca el politòleg.

El ‘perdó’ de la corrupció

El 2016, el programa Equipo de investigación de La Sexta va dedicar una emissió a Maria Antònia Munar anomenada ‘La princesa corrupta’. En el moment que es dirigeixen a Costitx, els ciutadans no volen parlar d’ella, però una dona acaba afirmant que “va fer molt pel poble”. Munar, que va ser la batlessa més jove de Mallorca abans de presidir el Consell de Mallorca i el Parlament, va guanyar set eleccions consecutives del municipi del Pla. 

Tot i ser condemnada per corrupció, la frase de la ciutadana denota que si un municipi es veu molt beneficiat per accions polítiques, malgrat que puguin ser delictives, es facilita la disculpa dels ciutadans. “Està estudiat i demostrat que la gent tendeix a perdonar la corrupció dels seus, no és el mateix corrompre en l’àmbit local, beneficiant el municipi, que tenir episodis de corrupció zero interessants per a la població, ja que es tracta d’enriquir-se de manera personal”, assenyala Riera. 

A més, quant al possible càstig electoral, “no és el mateix la corrupció a favor del municipi, per augmentar el benestar local, que el que incrementa el benestar del corrupte”, remarca el politòleg. Aquest fet podria explicar que Munar estigués al capdavant de Costitx set legislatures seguides. “Se sabia, es veia el que passava, però no havia sobrepassat l’àmbit de l’esfera pública”, incideix l’antropòleg i professor de la UIB.