“De la política n’hem de tenir el que mereixem, no almoines”

PalmaLa millora de les condicions a la sanitat, que les persones puguin accedir a un habitatge digne i que es controli la massificació turística són tres reptes als quals haurà de fer front l’Executiu durant els propers quatre anys. La pandèmia només és un record, però el sistema de salut encara es recupera del seu impacte, i els pitjors auguris sobre els efectes econòmics de la guerra a Ucraïna tampoc no s’han fet realitat. L’economia marxa, però les desigualtats no han aturat de créixer. Més enllà de les promeses dels partits, l’ARA Balears ha volgut parlar amb alguns ciutadans sobre què esperen del pròxim Govern i quines accions consideren més necessàries.

“De la política, n’hem de tenir el que mereixem, no almoines. El que demanaria al Govern és que dugui a terme polítiques socials reals”, diu Flor Ferreiro (41 anys), que treballa en un comerç del centre de Palma. “Han de deixar d’infantilitzar les persones”, continua, i reivindica que, en lloc de parlar d’“ajudes”, el debat se centri en la necessitat de redistribuir la riquesa. “La primera cosa que s’hauria de treballar és l’habitatge, perquè és un dels problemes més grans que tenim, si no el més gran”, continua. Aquesta treballadora reclama que s’apliquin mesures que a hores d’ara no s’han fet efectives i que encara són objecte de debat, com la regulació dels preus de lloguer i la limitació de la compra d’habitatges per part d’estrangers que no resideixen a les Balears. “Hi ha d’haver un control”, sentencia.

L’habitatge també és una de les preocupacions de César García (45 anys), un inversor de Càceres que viu a Mallorca, on ha trobat un nivell de vida inassumible per part dels residents. “Calen més lloguers socials per a la gent que ho necessita, i també són necessaris salaris més alts. Amb el que guany aquí, viuria molt bé a la Península i, en canvi, aquí em va normal”, diu mentre mira el rellotge amb una mica de pressa. “Ah! I també crec que el tren i el bus haurien de ser gratuïts sempre”, afegeix abans de partir.

Maria Dolç (66 anys), una jubilada que havia treballat tota la vida en un menjador escolar i una farmàcia, és una experta a tirar endavant amb pocs recursos. “He fet feina tota la vida i ara cobr 600 euros. No és just”, lamenta. I això que té sort, diu, perquè no ha de pagar habitatge. “Les persones grans hauríem de guanyar una mica més, perquè de cada dia que passa ho tenim més complicat”, continua, més enllà de l’entramat de competències i que les pensions siguin una prerrogativa de l’Estat i no de l’executiu autonòmic.

Sobre aquest tema, una de les promeses que hi ha hagut sobre la taula durant la campanya electoral ha estat crear una ‘pensió mínima balear’ per equiparar la retribució de 65.000 jubilats de les Illes al salari mínim, que avui dia és de 1.080 euros (va ser un compromís del PSIB). Ara bé, també hi ha qui recorda que els compromisos electorals moltes vegades no es fan realitat. “Al proper govern li demanaria sobretot que sigui honest amb les coses que promet”, diu Javier Fernández (50 anys), un fotògraf d’Andratx acabat d’arribar a Palma en transport públic. “Hi ha partits que tenen un cap a Madrid i potser no poden fer les coses tan ràpid com voldrien”, comenta. I, ja que es desplaça cada dia en autobús des del seu municipi, aprofita per demanar “més freqüències”.

Preocupació per la sanitat

Que millori la situació a la sanitat és una altra de les reivindicacions que fan els ciutadans, sobretot pel que fa a les llistes d’espera. “No s’ha d’estar tant de temps per anar a un especialista o per una operació. Jo vaig haver d’esperar un any per tenir consulta amb el neuròleg”, remarca Maria Dolç.

Per part seva, Aliuska Vázquez (54 anys) demana que el Govern “ajudi i protegeixi més els metges” i que “els facin més contractes”. Està de baixa per malaltia i ara viu amb el seu germà, que precisament és metge. “A la sanitat pública li han arribat a fer contractes de només alguns mesos. I es necessita molt personal sanitari, perquè no donen a l’abast”, explica.Aliuska també reclama que “hi hagi més ajuda per a la gent que ho necessita”. A causa de la seva situació, no pot fer feina i ja fa “més d’un any” que està sense ingressos. “No tenc cap prestació ni tampoc he pogut accedir a l’ingrés mínim vital”, lamenta.

“A la sanitat hi ha moltíssimes necessitats i esper que aquesta legislatura se’n facin càrrec”, remarca Sebastián Elías Cortés (34 anys), que treballa de cuiner i que està molt preocupat per la situació d’una amiga malalta de càncer. “De vegades no ha pogut rebre la sessió de quimioteràpia perquè la màquina s’ha romput. Els polítics haurien de fer alguna cosa més que prometre coses”, afegeix. I també demana que hi hagi més informació sobre la gestió del govern. “Haurien de ser transparents i detallar en què es gasten els doblers del poble, perquè la transparència dona confiança”, assenyala.

Contra la massificació turística

La saturació turística ja ha deixat de ser només una reivindicació ciutadana i gairebé tots els partits –llevat de l’extrema dreta– han inclòs aquest concepte en el seu argumentari, encara que amb diferents enfocaments. Des de la necessitat de gestionar i regular que proposa la dreta fins a la necessitat de decréixer que planteja l’esquerra.Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les Balears varen rebre 16,4 milions de turistes el 2022 i les previsions per a enguany van a l’alça.

“Caldria que el Govern fes alguna cosa perquè no hi hagués tanta massificació”, diu Ana Pujols (48 anys).Aquesta administrativa creu que “arribarà un moment que ni tan sols els turistes se sentiran còmodes”. També li sap greu l’impacte que l’arribada massiva de visitants té en el cost de vida. “Així com van els preus, els que som d’aquí ja no ens podem permetre viure-hi. Les Illes estan tornant un indret per a gent amb un poder adquisitiu molt elevat”, assenyala.

Per part seva, el rector de la parròquia de Sant Nicolau de Palma, Bernat Oliver (73 anys), reclama que l’arribada de turistes “es faci de manera ordenada”. “El turisme és una font de riquesa, però hi ha d’haver un mínim d’ordre”, considera, a la vegada que subratlla que Mallorca “és un lloc de trobada de moltíssimes persones”. També reivindica que el Govern posi “ordre” pel que fa a l’arribada de migrants a les Balears. “És un fet que hi ha gent necessitada. De fet, nosaltres repartim cada setmana menjar per a unes 170 famílies”, remarca.

A més de jubilada, Maribel Alcázar (66 anys) desplega el seu activisme dins la Federació d’Associacions de Veïns. En el seu cas, considera que el proper executiu hauria d’apostar clarament pel decreixement. “S’han de limitar molt més els creuers. De fet, no estam gens conformes amb el resultat de la negociació d’aquest tema. I també es necessita diversificació de veritat”, assenyala sense dubtar-ho.

Energia, comerç i urbanisme

Més enllà dels temes relacionats amb l’habitatge, la sanitat i el turisme, el proper Govern haurà de continuar endavant amb la transició energètica. És en aquest punt que Maribel Alcázar fa una altra petició: “S’ha de fer una planificació real de les renovables, per no anar a cop especulatiu de les empreses que hi arriben i es fiquen en rústic. S’han de tenir en compte els interessos i les necessitats d’aquí i no els de les multinacionals”, afegeix. Per acabar, aquesta jubilada i activista demana que el pròxim Govern es preocupi d’incrementar la participació ciutadana. “Sense participació, no hi ha democràcia digna d’aquest nom”, sentencia.

En canvi, els interessos de Jaume Aguiló (61 anys) se centren en la defensa del petit comerç.Des del seu establiment al mercat de l’Olivar sap bé de què parla. “Demanaria que donin suport al comerç tradicional i de quilòmetre zero perquè no tot siguin bars i grans superfícies”, assenyala. També planteja una possibilitat: “En lloc de fer carrers només per a vianants, per què no deixen passar-hi només cotxes elèctrics, que no contaminen?”.

Amb només 18 anys, els interessos de Lucía Franco giren entorn dels animals. “Voldria que els donassin més drets i que s’aplicassin realment els que ja tenen”, diu. Malgrat que fa referència a la llei estatal de benestar animal, Lucía reclama al proper Govern que faci una passa endavant i “posi multes o tanqui els negocis on encara venen animals, malgrat que ja està prohibit”. Fa poc temps que aquesta jove ha trobat feina de cambrera després de dos anys cercant-ne i demana que hi hagi més facilitat per trobar un lloc d’ocupació.

Fa cinc mesos que Manuel Carnero (28 anys) es va traslladar de Lleó a Consell, on viu gràcies a la seva feina de comptable. “M’agradaria que el Govern donàs eines als ajuntaments perquè els pobles no es converteixin en dormitoris sense vida”, diu tot fent servir el català que ha après aquestes setmanes. “Encara que els municipis creixin, els pobles han de conservar l’essència”, desitja.