Portocristo independent: plantegen una consulta perquè sigui un nou municipi de Mallorca
L’Ajuntament de Manacor no té en els seus plans promoure directament la segregació municipal i hauria de ser el mateix poble qui la promogués
ManacorFa només uns dies Antònia Llodrà, portaveu de l’Agrupació Independent de Porto Cristo (AIPC), va tornar a verbalitzar un tema ja massa recurrent perquè passi desapercebut: l’emancipació, a través d’un referèndum, del poble costaner per esdevenir un nou municipi. El desig, que fa 30 anys va cristal·litzar en un moviment veïnal que acabà amb la creació del mateix AIPC com a braç polític, torna com a opció viable un cop que els portenys formen part de l’equip de govern municipal, conjuntament amb MÉS-Esquerra, que va dur la independència al programa electoral del 2019.
“Dins els requisits previs, es parteix de la base que Portocristo reuneix les condicions geogràfiques, demogràfiques i econòmiques que marca la llei per optar a ser un nou municipi”, explica el conseller insular dels ecosobiranistes, exregidor de l’Ajuntament de Manacor i expert en els condicionants polítics i administratius per a una consulta, Joan Llodrà.
Si parlam de condicions administratives, les de partida i sense les quals no seria lògic demanar el parer dels ciutadans, aquestes bàsicament són: tenir més de 6.000 habitants –Portocristo en té més 9.000 que hi viuen tot l’any–, estar a més de cinc quilòmetres del poble mare –en aquest cas són 12 km– i que, després de la separació, el municipi original no quedi amb menys habitants. A banda d’això, Portocristo hauria de demostrar ser econòmicament sostenible. De fet, Portocristo és l’únic poble de les Balears que avui dia reuneix aquests requisits previs.
“No tenc cap problema que es pugui fer una consulta, al contrari”, diu d’entrada el batle manacorí, Miquel Oliver. “A qualque moment s’ha de posar damunt la taula, després s’ha de decidir si és vinculant o no i si jurídicament és viable. Amb això vull dir que ara mateix la llei Montoro i el mandat d’Europa van pel camí contrari, que és el de promoure les unions de municipis propers”.
Si als anys 90 va néixer l’AIPC, el setembre del 2007 es va fer la passa següent amb la constitució de la Junta de Districte de Portocristo, durant molts anys inoperant i reactivada aquest mandat amb plens cada tercer dilluns dels mesos senars. Precisament Antònia Llodrà n’és la presidenta.
L’altra regidora de l’AIPC al consistori i vicepresidenta de l’òrgan, Júlia Acosta, no és tan optimista com Llodrà i assenyala un fet clau: “Maldament la proposta sortís aprovada per la Junta de Districte, al final hauria de passar pel ple i ara mateix som un equip de govern en minoria”, reflexiona; “Estic a favor d’una consulta i veig molt necessari que es faci, però el que hauríem d’assegurar és tenir independència en triar i finançar projectes necessaris per al poble”.
Les opcions
Ja que políticament l’Ajuntament de Manacor no té en els seus plans promoure directament la segregació municipal, hauria de ser el mateix poble de Portocristo qui pogués decidir el seu futur. Segons la Llei de règim local de les Balears i la de Participació Ciutadana, hi ha quatre opcions per donar veu al poble.
La primera seria un referèndum vinculant. Aquí vindria també el primer problema, i és que hauria de ser sobre el cens de tot el municipi, ja que el Tribunal Constitucional no permet fer referèndums a només una part d’un municipi. La proposta hauria de partir de la iniciativa del batle, d’un grup municipal o d’unes 1.250 firmes de censats al municipi. Per fer-se, a més, necessitaria l’acord per majoria absoluta del ple i permís de l’Estat.
La segona opció passaria per una consulta ciutadana oficial, que en aquest cas no tindria caràcter vinculant. No es pot fer servir el cens. Hi participarien les persones inscrites al Registre Únic de Participació Ciutadana (RUPC) i també estaria circumscrit a tots els inscrits del municipi. En aquest cas no es necessita permís de l’Estat, ni la majoria absoluta del Consistori. Per convocar-la basta un decret de batlia o majoria simple del ple o unes 1.250 firmes de persones del municipi inscrites al RUPC, una eina que encara no s’ha desenvolupat a bastament.
S’hauria de fer, per tant, una campanya per inscriure’s al RUPC. Si surt el vot favorable a la secessió, sigui al global de municipi o només tenint en compte els resultats al Port, s’hauria de validar per majoria absoluta del Consistori. Si tot anàs bé, encara mancaria enviar-ho al Consell de Mallorca perquè ho tramitàs i resolgués. Després hauria de passar per un dictamen del Consell Consultiu.
La tercera opció no és la que té més possibilitats. Es tractaria de fer una recollida de signatures, sense consulta ni referèndum. Faria falta que la meitat més una de les persones amb dret a vot a Portocristo a les eleccions municipals presentassin firma demanant la segregació, amb tres mesos de termini per presentar-les.
A partir d’aleshores, l’Ajuntament hauria de validar per majoria absoluta la conformitat amb la petició. Igualment que amb l’opció anterior, s’enviaria al Consell perquè ho tramitàs i resolgués. Hauria de passar després per un dictamen del Consell Consultiu, encara que serien tràmits sense gaires dificultats.
La darrera opció seria una consulta ciutadana no reglada, una figura no regulada i, per tant, no vinculant. No es pot fer servir el cens i la gent hauria de votar amb DNI o amb certificat de resident, tal com va passar el 9-N a Catalunya. Seria una consulta que convocaria el batle a proposta de la Junta de Districte i de les signatures portenyes que políticament el Consistori manacorí consideràs oportú exigir. Estaria només circumscrit a Portocristo.
La Junta de Districte seria en aquest cas qui plantejaria la pregunta. Si hi participassin el 50% dels censats i el ‘sí’ obtingués més vots que el ‘no’, el batle es comprometria a instar el Consell de Mallorca perquè exercís la potestat d’iniciativa que li dona la llei. El ple de l’Ajuntament hauria d’acceptar els resultats per tal que el Consell pogués actuar de part.