Ports IB demana a Costes l'adscripció del port de sa Nitja per poder gestionar l'espai
La prioritat és fer-ne una gestió ambiental integral i incrementar la seguretat jurídica
Es MercadalPorts de les Illes Balears iniciarà aquest dilluns els tràmits per demanar a la Demarcació de Costes la gestió del port de sa Nitja del Mercadal, amb l’objectiu de rehabilitar-ne els pantalans. Així ho ha anunciat aquest divendres el conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern balear, Marc Pons, que ha destacat la història i tradició d’aquest pintoresc port situat a la zona de Cavalleria.
“És un lloc emblemàtic, amb uns valors culturals i ambientals únics, que volem conservar. Aquest tràmit posa fi a molts anys d’incertesa jurídica de l’Associació d’Usuaris de sa Nitja, que el gestionaven de manera col·laborativa sense una cobertura administrativa. D’aquesta manera, Ports IB podrà assumir el rol en estreta coordinació amb l’entitat i l’Ajuntament del Mercadal”, ha assenyalat.
Pons ha explicat que la determinació de Ports IB s’ha pres per unanimitat i implica demanar al govern espanyol l’adscripció a Demarcació de Costes: “Iniciam un procés de tramitació amb el repte de redefinir les actuacions de millora necessàries. En el cas de confirmar-se, sa Nitja passaria a dependre del personal del port de Fornells”.
El projecte no suposa cap modificació de la configuració general actual de les instal·lacions i la intervenció que es proposa és aconseguir una millora en la gestió d’un espai públic que ha de ser accessible i sostenible, mitjançant criteris d’eficiència i transparència.
El de sa Nitja és un port natural ubicat al cap de Cavalleria, situat en domini públic maritimoterrestre, en un espai declarat com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC), de la Xarxa Natura 2000, Reserva Marina del Nord de Menorca, Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) i Àrea d’Especial Interès (ANEI).
El port ha estat utilitzat per embarcacions des de l’època romana, i així ho demostren la gran quantitat de restes arqueològiques trobades tant a la zona marina com a la terrestre que expliquen que antigament també va haver-hi assentaments humans.