La possible victòria d'EH Bildu obre una nova època a Euskadi

MadridL'esquerra abertzale mai havia estat en condicions de ser la primera força del Parlament basc. La història podria canviar a Euskadi aquest diumenge, davant la possibilitat que Euskal Herria Bildu (EH Bildu) guanyi les eleccions, no només en escons sinó també en vots, i desbanqui el Partit Nacionalista Basc (PNB) com a partit hegemònic. Les últimes enquestes apunten a aquest escenari (28-29 a 26-27 diputats i un punt de diferència en vots), i és per això que en les últimes hores el PNB ha remogut cel i terra per mobilitzar els seus votants i que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) s'ha agafat a unes polèmiques declaracions sobre ETA del candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, per intentar desgastar-lo. Amb tot, les possibilitats que hi hagi un canvi de govern són pràcticament nul·les, perquè el PNB i el PSE tenen la intenció de reeditar la coalició.

Tot i això, la societat basca pot enviar un missatge a les urnes que cal obrir una nova època. De la mà de Pello Otxandiano i el lideratge d'Arnaldo Otegi, amb ETA desterrada del debat al carrer, l'esquerra independentista s'ha convertit en una opció vàlida de govern. "Fins ara la qüestió era qui és legítim i qui no. En canvi, ara és qui serà millor", resumeix Ion Ansa, excap de campanya d'EH Bildu entre el 2011 i el 2017, en una conversa amb l'ARA. La seva tesi és que, si el PNB queda per darrere en vots, es constatarà que la formació abertzale ha completat un recorregut d'acceptació en la societat suficient per aspirar en un futur a la Lehendakaritza. Per tant, diu, els jeltzales haurien d'esforçar-se en ser millors.

Es dona per fet que Bildu ampliarà el seu avantatge respecte al PNB a Guipúscoa, guanyarà per primera vegada a Àlaba i retallarà distàncies a Biscaia. En els últims dies s'ha parlat molt de la batalla electoral d'Àlaba perquè és el territori més disputat, amb menys població i reparteix els mateixos diputats que els altres dos territoris històrics, 25. Per tant, els escons són més barats i resulta més atractiu fer-hi forat. Tradicionalment, Àlaba ha sigut una zona difícil per a EH Bildu –el PP va governar a Vitòria entre el 2011 i el 2015–, però l'any passat va guanyar les municipals a la capital i ara l'afavoreix que "l'agenda alabesa estigui molt lligada a la sanitat", una de les banderes dels abertzales en aquesta campanya per criticar la gestió del PNB, tal com apunta la politòloga de la Universitat de Deusto Eva Silván.

Ara bé, segons l'experta és gairebé més interessant el que pugui passar a Biscaia, feu penebista, que aglutina la mateixa població que Àlaba i Guipúscoa junts. "Que Bildu pugui guanyar en vots a Euskadi significa que està retallant distàncies a Biscaia, i aquest seria el veritable canvi profund", apunta Silván. En aquesta línia, Ansa destaca que el principal graner de vots que els abertzales poden recollir provenen del PNB. Si bé és cert que EH Bildu es cruspeix bona part de l'electorat que anteriorment va optar per Podem, en termes absoluts són superiors els vots que pot aconseguir de la bossa del PNB. És per això que Ansa veu una certa "desorientació ideològica" en el candidat nacionalista, Imanol Pradales, que ha passat d'un discurs socialdemòcrata en precampanya a un de "macronista", més focalitzat en temes de seguretat i en l'agenda liberal, amb l'objectiu de diferenciar-se de Bildu però també per tapar el malestar dels sectors del PNB molestos pels acords amb formacions d'esquerres a Madrid. Per aquesta escletxa és per on intenta pescar el PP.

ETA entra en campanya des de Madrid

El resultat de les urnes podrà donar alguna pista sobre si la irrupció d'ETA en campanya en el tram final haurà perjudicat o no EH Bildu. Otxandiano va evitar dilluns en una entrevista a la Cadena SER qualificar la banda de terrorista la banda –es va limitar a descriure-la com a "armada"– i va haver d'acabar demanant disculpes. Dimarts va haver-hi el debat electoral en castellà a ETB i ningú excepte Vox va fer referència a la polèmica, si bé els mitjans hi han posat el focus i alguns partits, com el PSE, han reivindicat el seu paper en la fi d'ETA. El seu candidat, Eneko Andueza, va ser especialment contundent –va parlar de "baixesa moral", "indecència" i "covardia"–, tot i que el PSOE ha hagut de fer equilibris per no qüestionar les aliances amb Bildu a Madrid.

De fet, no ha sigut una campanya còmoda per als socialistes i Pedro Sánchez s'ha limitat a complir l'expedient amb tres actes, un a cada capital. Haver deixat clar des de l'inici que no farà Otxandiano lehendakari ha deixat Andueza amb "dificultats per créixer", analitza Silván. "El votant progressista que vulgui un canvi sap que el PSE no el facilitarà", afegeix. Això també fa que un cert percentatge de votant socialista viatgi cap a Bildu, de qui fa uns mesos es pronosticava que havia tocat sostre i ara se situaria al voltant del 35% dels vots. Euskadi obrirà una nova fase, però amb Bildu encara lluny de la majoria absoluta –38 escons– qui podrà formar govern seran el PNB i el PSE, que caldrà veure si sumen sols o necessitaran el suport de Sumar o el PP.