El PP balear guanya força davant Abascal després de la darrera crisi de Vox
La unitat interna de l’extrema dreta penja d’un fil, però tant el sector oficialista com els díscols poden oferir estabilitat a l’Executiu
PalmaEl darrer capítol de la crisi en què Vox viu instal·lat a les Illes ha beneficiat, de retruc, el PP. El canvi en la correlació de forces dins el grup parlamentari –els díscols ara han quedat en minoria, i guanya pes el sector oficialista– obre el ventall de pactes per als populars. Això dona aire al Govern, que davant una negociació límit pot assajar aliances amb cada bàndol de Vox: ara com ara, amb tots dos podria intentar assolir la majoria parlamentària. L’estabilitat de l’Executiu dependrà tant de les exigències dels díscols com de la batalla entre Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal a Madrid.
Aquesta és la lectura que fan diferents fonts del PP consultades. Si una cosa ha quedat clara en el primer any de mandat de Marga Prohens és que, per al PP, mana l’aritmètica. I els darrers moviments de Vox aboquen el bloc de la dreta a la possibilitat de noves majories. La direcció estatal de Vox va apartar dels seus càrrecs al grup parlamentari els tres diputats que havien liderat el sector rebel, després que aquests decidissin crear una associació sense informar-ne Madrid (però sí que ho varen avançar al PP). Encara que mantenen l’escó, Idoia Ribas i Sergio Rodríguez han deixat de ser portaveus del grup, i Agustín Buades també ha deixat el càrrec de coordinador del Consell de Direcció del grup parlamentari.
L’executiva els ha substituït: la cara més visible del sector oficialista, Patricia de las Heras, assumirà les funcions de Buades. En paral·lel, la direcció de Vox ha donat els càrrecs de portaveus a dues diputades que fins ara s’havien comptat com a fidels als rebels: Manuela Cañadas i María José Verdú. A partir d’ara, doncs, el partit d’Abascal les inclou dins el sector oficialista. Feia mesos que la direcció del partit treballava per trencar el grup dels cinc rebels per deixar-los en minoria. Així, Vox recupera el control del seu grup, fins ara capitanejat pels díscols.
Després d’aquest moviment, Vox va fer encara un altre gest per reforçar la seva posició. En la primera roda de premsa com a portaveu, Cañadas va demanar al diputat no adscrit, Xisco Cardona, que tornàs al grup parlamentari, al qual ja no pertany des de l’octubre per les diferències que va mantenir amb els cinc díscols. D’aquesta manera, la correlació de forces al grup hauria estat de cinc diputats sota el control de la direcció estatal, i s’engrandiria la minoria dels tres rebels. En realitat, però, la posició independent de Cardona només beneficia el PP. El seu suport –com el del diputat per Formentera, Llorenç Córdoba–, de fet, va ser clau en la votació de la Llei d’habitatge , que va sortir endavant amb els vots del PP i els dos independents, malgrat l’abstenció de Vox. Si un dels dos hagués votat en contra del text, no hauria sortit endavant. Cardona, però, s’ha negat a tornar al grup parlamentari de Vox. Per tant, com està ara el taulell per al PP? Els populars tenen 25 escons, però en necessiten 30. “Sempre els tenim”, afegeix una font de la formació, que confirma que no dubtaran a cercar aliances on calgui per garantir l’estabilitat del Govern. Tal com està ara la situació, el PP pot sumar 30 vots amb el grup de Vox en bloc (25 vots blaus i 7 de verds), però també ho podria fer amb només quatre diputats de Vox (els quatre oficialistes) i un de Córdoba o Cardona. I si els tres díscols de Vox decidissin trencar la disciplina del grup? El PP podria escollir entre negociar amb els quatre oficialistes o bé assajar una aliança alternativa amb els tres rebels, i Cardona, o bé Córdoba, per arribar als 30 escons. Fins ara, els populars necessitaven els cinc diputats rebels –que gràcies a aquesta força varen dur al límit les negociacions dels pressupostos–, però ara com ara podrien apostar per geometries variables. Aquesta és l’anàlisi que fan fonts de l’Executiu i també del grup popular consultades per l’ARABalears.
Balears, la plaça més dèbil
Encara que fonts de l’Executiu descarten, per ara, haver de cercar aliances alternatives, el fet que existeixi aquesta opció per al PP ja debilita en si mateixa la posició negociadora de Vox. Les mateixes fonts esperen que Vox mantingui la unitat interna: “Saben que fer renou els penalitza, no els interessa tenir un altre enfrontament amb el Govern”. Amb tot, el PP balear és conscient que les Illes són “un bon escenari” per a Vox si decideix mantenir una guerra amb Feijóo: “És l’única comunitat on el partit és clau però fora del Govern i, per tant, criticar el PP no li suposaria entrar en contradicció”. Tenint en compte que la tensió entre el PP i Vox és una constant a Madrid, l’extrema dreta podria cercar erosionar el seu rival al bloc de la dreta a costa del Govern de Prohens. “Seria molt fàcil atacar per les Balears”, expressen les mateixes fonts. Però davant la debilitat actual del grup parlamentari, aconseguiria mantenir la unitat interna? Fonts populars calculen que la possibilitat que els rebels acabin marxant del grup pot ser suficient per espantar aquesta temptació de Vox.
“Diversos escenaris donen 30”, insisteix una altra veu del Govern, que tem que el grup, sota la batuta de Cañadas, tendeixi a “endurir molt el discurs”: “Fins ara Vox a escala estatal no en tenia el control”. De fet, la nova portaveu ja ha registrat una pregunta parlamentària en què exigeix la derogació de lleis que afavoreixen l’ús del català a l’ensenyament. “Vox estatal no va signar l’acord de novembre amb el Govern en matèria de llibertat lingüística”, adverteixen les mateixes fonts. Sigui com sigui, dubten que Vox pugui sortir-se’n encara que s’ho proposi: “No veim signes d’inestabilitat”. “Si hi ha bàndols, tots han dit que donen suport al Govern”, conclou aquesta veu autoritzada.