Congrés
Política30/09/2023

El PP balear, incòmode amb el debat sobre la llengua a Madrid

Els populars eviten criticar la reforma del reglament del Congrés

PalmaAcabava de començar el primer ple del Congrés de la història que acollia l’ús de les llengües cooficials quan la portaveu del PP, Cuca Gamarra, va interrompre un diputat socialista per exigir que la sessió es fes en castellà, “d’acord amb el reglament”. La posició del PP estatal respecte del català és incòmoda per al PP balear, que s’ha marcat com a objectiu no fer de la llengua una eina de “confrontació” aquesta legislatura. El discurs del PP espanyol complica la feina als populars de les Illes, que des del 28-M fan malabarismes per mantenir l’equilibri entre els socis de Vox i el seu accent regionalista.

Cargando
No hay anuncios

El debat que s’ha obert al Congrés sobre el català importuna el PP balear per diferents motius. El primer, perquè el partit no està del tot alineat sobre aquesta qüestió amb el seu homòleg madrileny: ho confirmen les nombroses fonts de la formació consultades. “No som el Govern Bauzá”, és un mantra que en repeteixen els dirigents, conscients que qüestionar els consensos socials en matèria lingüística els va erosionar la darrera vegada que varen governar. 

En segon lloc, perquè qui ha abanderat la reforma del reglament és la rival directa de la presidenta Marga Prohens, la líder de la cambra baixa i excap de l’Executiu del Pacte, Francina Armengol. Tot i el seu trasllat a Madrid, Armengol es manté com a secretària general del PSIB i en marca l’estratègia a les Illes, un filó que els socialistes varen explotar en la sessió de control de dimarts. “Es parla català, gallec, basc i castellà al Congrés gràcies a la presidenta Armengol”, va dir el diputat Iago Negueruela, que va reclamar a Prohens que es pronunciàs respecte d’aquesta qüestió. 

Cargando
No hay anuncios

En la seva resposta, la cap de l’Executiu va esquivar posicionar-se sobre l’ús de les llengües cooficials al Congrés. “El Govern entén perfectament la realitat plurilingüe d’Espanya, defensam la convivència de les diferents llengües amb cordialitat i amb llibertat”, va dir Prohens. Segons fonts del PP, els conservadors de les Illes intenten passar de puntetes per aquesta qüestió i centrar les crítiques, en canvi, en els socis potencials del PSOE, o en la possibilitat que Pedro Sánchez accepti impulsar una llei d’amnistia en el marc de les negociacions amb els partits independentistes.

En aquest sentit es va expressar Prohens al Parlament, quan va acusar Armengol d’impulsar el canvi del reglament al Congrés “no per convicció”, sinó “per rendició”, com a “pagament a futur d’una possible investidura amb un pròfug de la justícia”. “Mentre vostès parlen de llengües cooficials, a mi el que em preocupa és que el PSOE estigui pactant una amnistia”, va etzibar. I va concloure: “Jo sé on seré. Defensant les Illes (...) sense complexos davant Catalunya”. És en el rebuig a l’independentisme on el PP balear està còmode, mentre que en les qüestions lingüístiques se senten més allunyats del relat de Génova. Un exemple d’això és en la polèmica que es va generar pel fet que el diputat Borja Sémper fes una intervenció en basc a l’hemicicle. Mentre part del grup parlamentari popular va protestar internament perquè el seu portaveu fes ús d’aquest idioma, a les files populars balears el que els va molestar “és que el dia abans hagués dit que fer servir llengües cooficials era ‘fer el passerell”, exposa una veu del PP autonòmic.

Cargando
No hay anuncios

Vox complica la posició de Prohens

Per acabar-ho d’adobar, el PP balear ha de gestionar aquestes diferències internes amb el desafiament que el seu soci, Vox, li ha llançat en presentar una proposició de llei per crear l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, que carrega contra l’Estatut i la denominació del català com a llengua pròpia de les Illes. Un text que l’extrema dreta va presentar sense el vistiplau del PP, però que s‘ha negat a retirar, i que ara els conservadors hauran de negociar. La tensió sobre la llengua al Congrés és, per tant, un element més que s’afegeix al complicat exercici de funambulisme al qual Prohens s’ha encomanat al voltant de la llengua des de l’inici del seu mandat.